guifi.net - fent xarxa oberta sense fils

guifi.net - fent xarxa oberta sense fils parteix de la idea de fer enllaços, ara mateix principalment amb tecnologia 802.11 a/b (2.450Mhz i 5GHz) entre la gent que en vulgui formar part, extenent així una xarxa en forma de malla i d'aquesta manera construir una xarxa alternativa, oberta i lliure. És una colla d'amics, administracions i empreses que lliurement decideixen construir una xarxa i d'aquesta manera connectar-se, aportar continguts, compartir recursos (entre ells Internet)... en resum, tot el que poguem

Aquesta tecnologia permet avui dia connexions entre punts relativament distants amb un ample de banda superior al que convencionalment està disponible a les llars amb el que es coneix com a "gran ample de banda".

Des d'aquestes pàgines es vol proporcionar el suport necessari per al desenvolupament i estructuració del projecte.

guifi.net és un projecte obert a tothom qui hi vulgui participar. Si et vols "enganxar" a guifi.net, segueix aquest enllaç.

Què és guifi.net?

Les possibilitats que ofereix la tecnologia de comunicacions de dades sense fils ha facilitat que arreu s’hagin construït múltiples comunitats, ja no tan orientades a proporcionar una casa sense fils, com també a connectar amb el veïnat i així poder posar en comú recursos i serveis, que com que no estan sota el control de una empresa amb ànim de lucre, només coneixen el límit de les possibilitats tecnològiques, la imaginació i la capacitat de cadascú.

L’objectiu de guifi.net és doncs posar en comú aquesta infraestructura i proporcionar els mecanismes d’organització perquè funcioni i es gestioni. No és en cap cas una empresa ni privada ni governamental orientada a proporcionar un servei públic o de pagament, sinó simplement la coincidència en un interès comú del grup de persones que el forma i al qual tothom hi és convidat a afegir-s’hi.

Enfocat d’aquesta manera, els beneficis que proporciona són notables: Avui en dia la tecnologia crea "excedents" que en recursos que no sempre podem aprofitar de forma particular, si els posem en comú no es renuncia a res i a canvi obtenim accés als que els altres estan a la vegada disposats a compartir amb nosaltres.

Aquesta lògica no només és simple, sinó a més te un component molt important en el món d’avui en dia: Crear un espai on s’extreu un benefici particular però precisament per fer-ho d’una manera col·lectiva. És una manera de fer servir les tecnologies en benefici de les persones i no pas a l’inrevés.

Les comunitats wifi compleixen també una altra funció important, i és la de posar a l’abast de tothom tecnologies tan aviat com algú estigui disposat a fer-ho i no pas només a conveniència d’estratègies comercials de grans empreses, que no sempre actuen segons les condicions de mercat i possibilitats tecnològiques, ja sigui per posició dominant o en funció de la regulació existent. I al preu que costa, no pas al que ens diguin.

guifi.net també és un espai de recerca i desenvolupament per a la adaptació d’aquestes tecnologies a les finalitats que li són pròpies en una xarxa oberta. 

Antecedents

Arrel de que es posés a l'abast del públic en general la tecnologia "wi-fi" per a la comunicació de dades via ràdio, a alguns que estem ubicats en zones allunyades dels nuclis urbans ens ha permès d'obtenir connexions de forma permanent amb un ample de banda interessant. Igualment, en les zones urbanes, on hi ha molts usuaris d'internet, aquesta tecnologia s'ha popularitzat per estalviar-se de cablejar-se una xarxa local domèstica.

El següent pas és fer exactament el mateix, però de forma coordinada, permetent que la xarxa sense fils de cadascú pugui també parlar-se amb les dels veïns, donant lloc així al que es coneix com les comunitats sense fils. Aquest fenòmen s'ha extès arreu del món amb diverses formes de funcionament, amb especial incidència en les zones on estan més arrelades les tecnologies de la informació i les comunicacions.

guifi.net no és rés més que una expressió més de tot això: el nom venia d'ajuntar "gurb" i "wifi" (sense fils), i ni de lluny era la primera, simplenet una més. Però Gurb és un poble petit, les ones sense fils no coneixen fronteres i tots plegats tindrem més salut si ens ajudem entre tots: Hi ha el component del intercanvi de coneixement, treball, resultats i d'aplegar un nombre suficient de gent com per mantenir activa la iniciativa, tot això és molt important per al desenvolupament d'aquest tipus de projectes on la base principal és la pròpia gent.
Per això ara ja la vocació és convidar a tothom qui hi vulguin enllaçar: Així la "g" pot passar a significar també "grid", però en aquest cas, referit a la una xarxa de nodes sense fils . O simplement si ho preferiu, amb dièresi o sense, una paraula que ens hem derivat al nostre gust de l'anglès: guifi és "wifi" mal escrit.

El tret característic doncs de guifi.net és que ja no ens ho agoitem com a una iniciativa per resoldre la problemàtica particular de cadascú, sinò que s'enfoca ja com a projecte lliure, és a dir, estructurant un espai comú on consolidar els esforços de qui en vulgui formar part. guifi.net és de tots i no és de ningú.

És per tot això que ara mateix la infrastructura de guifi.net és oberta a totes les zones geogràfiques, pobles i comarques que la vulguin fer servir.

Si també creieu que és important fer pinya, us convidem doncs a que us aplegueu amb nosaltres afegint la vostra història i contribuint a un futur més profitòs per a tots.

Els inicis a Gurb

Per exemple, a El Serrat del Serí de Gurb entre el 2.001 i el 2.002 es va construir un enllaç 802.11b. Primer partint dels populars dissenys amb els tubs de patates "pringles". Amb questes antenes s'aconseguia l'enllaç, però era inestable i només s'aconseguia la meitat de l'ample de banda teòric. Després es van fer unes antenes ja més elaborades, amb tubs de plàstic dels que es fan servir per fer en les canonades d'obra, fil de coure, paper d'alumini i ja aïllat i amb silicona i embolicada amb cinta aïllant, vegeu la imatge que teniu a la dreta, que podeu clicar si la voleu ampliar.
Aquestes antenes ja proporcionaven connexions amb l'ample de banda que teòricament és el màxim (11Mbps), però no sé si recordareu que l'estiu del 2.002 va ser particularment plujós.... En resum, que si plovia molt, al cap d'unes hores es perdia també la connexió i per recuparar-la calia una estoneta de sol fins que quedèssin ben seques. Penseu que la humitat és molt fina i es fica fins i tot dins dels cables si hi queda cap escletxa en una connexió.

Però tot això serveix per demostrar la viabilitat del sistema, i posant unes antenes de fabricació, al final s'aconsegueix una connexió estable i permanent. En aquesta altra foto de la dreta hi podeu veure l'antena que hi ha ara (és aixó que té forma de serreta de la part de baix del màstil on també i penja una estació meteorològica).

Apuntar-se o contactar amb guifi.net i les llistes de correu

Per a "connectar-te" o contactar amb guifi.net n'hi ha prou amb

1. Enregistrar-se en aquesta web. D'aquesta manera les teves aportacions, ja sigui al fòrum o en format de documents, deixen de ser "anònimes", sabrem qui ets, i, si es dóna el cas, ja podràs actualitzar la informació corresponent al teu node o connexió i que es poden fer públiques , des de la opció que t'apareixerà en aportar continguts que es diu "punt guifi.net" .
2. Llistes de correu de guifi.net. Compte que no és al mateix que entregistrar-se a la web. Un cop t'has subscrit a alguna de les llistes hi pots enviar missatges. No hi enviïs missatges sense estar-ne subscrit, ja que no en rebràs les respostes ni el teu missatge serà publicat. Hi ha dues llistes principals:
• Llista d'usuaris. És la llista on fer-hi consultes generals, demanar ajuda, etc.
• La llista de correu és guifi-usuaris(ARROBA)llistes.projectes.lafarga.org
• Per apuntar-s'hi, aneu al gestor de llistes
• Per rebre ajuda, escriu a guifi-usuaris-request(arroba)llistes.projectes.lafarga.org
• Llista de recerca i desenvolupament de guifi. És la llista on es contribueix en el desenvolupament del projecte i s'hi fa la recerca. Si simplement vols fer comentaris, donar idees o suggeriments, vés a la llista d'usuaris, els desenvolupadors també les llegeixen.
• La llista de correu és guifi-rdes(ARROBA)llistes.projectes.lafarga.org
• Per apuntar-s'hi, al gestor de llistes
• Per rebre ajuda, escriu a guifi-rdes-request(arroba)llistes.projectes.lafarga.org
• Llista del grup de comunicació. És la llista on es contribueix per tal de millorar i potenciar els canals de comunicació dins i fora de la xarxa.
• La llista de correu és guifi-gcom(ARROBA)llistes.projectes.lafarga.org
• Per apuntar-s'hi, escriu al gestor de llistes
• Per rebre ajuda, escriu a guifi-gcom-request(arroba)llistes.projectes.lafarga.org
• Llista de "commits". És una llista on es fa el seguiment de les modificacions que es fan al codi i visualitza quan s'hi fan pefats. No s'hi haurien d'enviar missatges.
• La llista de correu és guifi-commits(ARROBA)llistes.projectes.lafarga.org
• Per apuntar-s'hi, escriu al gestor de llistes
• Per rebre ajuda, escriu a guifi-commits-request(arroba)llistes.projectes.lafarga.org
• Llista del SAX (SAX). És la llista on hi ha gent de diverses comunitats i grups sensefils
• La llista de correu és guifi-saxcatalunya(ARROBA)llites.projectes.lafarga.org
• Per apuntar-s'hi, escriu al gestor de llistes
• Per rebre ajuda, escriu a guifi-saxcatalunya(arroba)llistes.projectes.lafarga.org
Etiqueta d'ús de les llistes i normes per a fer-les servir:
1. És una bona costum quan ets nou a la llista, presentar-te i saludar.
2. Fes servir la llista adequada per a cada tipus de missatge que hi enviis, no facis servir les dues llistes alhora per a un mateix missatge a no ser que sigui un missatge d'interés realment molt general o molt important.
3. Els correus s'agrupen per "fils", i el títol del fil és l'"Assumpte" o "Subject".
1. No posis mai en els missatges un "Assumpte" genèric (per exemple "Hola", o "Consulta"). Fes servir en canvi un resum de qui ets o què hi ha en el correu. Pensa que hi ha molts missatges a la llista, la gent potser no necessàriament els vol llegir tots i és bo que doni una idea del que s'hi parla en el fil i, finalment, és el que permet agrupar els fils de les converses si fas servir unclient de correu que ho permeti.
2. Si vols canviar de tema en el fil d'una conversa, canvia també l'"Assumpte", ja que, si no, la gent no sabrà de què es parla, i en realitat estàs obrint un nou fil.
3. No apilis moltes preguntes en un mateix correu, considera fer-ne més d'un.
4. Si vols canviar de tema en el fil d'una conversa, canvia també l'"Assumpte", ja que, si no, la gent no sabrà de què es parla, i en realitat estàs obrint un nou fil.
5. Per a temes nous, no facis servir un "Reply" a qualsevol correu de la llista, fes-ne un de nou.
4. Quan facis preguntes, digues clarament qui ets, o quin és el teu node. Ajuda molt que hi posis la url que hi ha a la web del teu node. No assumeixis que la gent es recordarà sempre de tu.
5. Si fas una pregunta, et contesten i et fan algun suggeriment, és de cortesia que facis el que t'han suggerit, o si no ho vols fer, que al menys ho diguis. Si vols anar a la teva bola, no cal que escriguis a la llista, és la mínima cortesia que has de tenir envers a qui et vol ajudar desinteressadament.
6. Si vols contestar un correu, o et pregunten alguna cosa directament però no tens temps i ho vols contestar més endavant, és un bon costum dir-ho en un missatge curt, per exemple "ara no puc, ja t'ho explicaré més endavant". Si no dius res es pensaràn que no has llegit el correu o que passes de tot.
7. Si creus que no t'han contestat o que un correu ha passat desapercebut, reenvia'l i fes-ho evident. Alguns correus es poden passar per alt.
8. Si el que vols és un servei d'atenció telefònica o una gestió de reclamacions, t'has equivocat de lloc. Paga i vés a una operadora.
9. No enviïs peticions a la llista per a donar-se de baixa, canviar d'adreça, etc. Fixa't que al final de cada missatge hi ha instruccions de com fer-ho.

Ambdues coses són lliures i de franc i no creen cap compromís. En cap cas es fan servir les dades que proporcionis amb cap altra finalitat que no sigui aquesta.

Amb això ja estaràs en contacte amb la resta de la xarxa de guifi.net i dels qui la componen i d'aquesta manera ja es pots començar a tractar les qüestions de com ara a on et connectes, quins equips et fan falta i com obtenir-los en el cas de que no els tinguis o els vulguis fer tu mateix.

 

Les llistes de correu s'arxiven es poden consultar per la web amb un navegador anant a:

• Llista d'usuaris: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-usuaris/
• Llista del grup de Comunicació: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-gcom/
• Llista de Recerca i Desenvolupament (R+D): http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-rdes/
• Llista del SAX: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-saxcatalunya/

 

Addicionalment hi ha unes quantes llistes territorials per a la discussió d'aspectes més locals:

• guifi-anoia
• Arxiu: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-anoia/
• Per apuntar-s'hi: https://llistes.projectes.lafarga.org/cgi-bin/mailman/listinfo/guifi-anoia
• guifi-barcelones
• Arxiu: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-barcelones/
• Per apuntar-s'hi: https://llistes.projectes.lafarga.org/cgi-bin/mailman/listinfo/guifi-barcelones
• guifi-emporda
• Arxiu: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-emporda/
• Per apuntar-s'hi: https://llistes.projectes.lafarga.org/cgi-bin/mailman/listinfo/guifi-emporda
• guifi-Sabadell
• Arxiu: http://llistes.sabadellwireless.net/pipermail/usuaris-sabadellwireless.net/
• Per apuntar-s'hi: http://llistes.sabadellwireless.net/listinfo.cgi/usuaris-sabadellwireless.net
• guifi-penedes
• Arxiu: http://llistes.projectes.lafarga.org/pipermail/guifi-penedes/
• Per apuntar-s'hi: https://llistes.projectes.lafarga.org/cgi-bin/mailman/listinfo/guifi-penedes

guifi.net explicat en format de presentació

Explicació esquemàtica, en forma de diapositives, sobre guifi.net
Fes servir el format que més et convingui:

• HTML
  (navegador)
• Open Office
• Powerpoint

Presentació per als Ajuntaments i entitats locals

Aquesta presentació esta orientada a explicar el projecte de guifi.net als Ajuntaments o organismes d'àmbit local.

http://www.comesfa.org/guifi.dir/ajuntaments/ajuntaments.html

Dades actualitzades al Agost del 2.005

La xarxa guifi.net

La topologia de xarxa de guifi.net té format de malla ("mesh") està formada per dos grans parts: La part "troncal" que s'encarrega de intercomunicar les diferents zones, i els "punts guifi.net" o "nodes", des d'on es proporciona cobertura als clients.

A diferència d'una xarxa convencional en estrella, basada en troncals d'alta capacitat, en les comunicacions sensefils la part troncal no disposa pas de molta més capacitat d'ample de banda, per tant es procura el mateix resultat dispersant el tràfic a través de molts troncals.

La part "trocal" són enllaços tipícament configurats com a enllaços entre dos punts i gestionats de forma comuna entre tots. Haurien de ser els enllaços més estables i seran gestionats amb especial cura orientar-los a la màxima disponibilitat, ample de banda i seguretat. La idea és que aquesta part de la xarxa funcioni amb el màxim rendiment segons l'estat de l'art de la tecnologia sensefils. Al ser connexions punt a punt, esta pensada per acceptar connexions de clients "coneguts" encara que excepcionalment també pot donar cobertura a usuaris. En un principi esta pensat per fer la funció d'enllaços a llarga distància i és la xarxa que s'encarrega de possibilitar la comunicació entre les diferents zones.

Els "punts calents", o "punts guifi.net" ja són els nodes que cadascú munta i gestionats lliurement per qui es vulgui fer responsable de cadascun d'ells. Es munta amb la tecnologia que cadascú tingui disponible al seu abast i vulgui amb la única restricció de no perjudicar el bon funcionament de la xarxa troncal. Accepta connexions lliurement de qualsevol client o no ja en funció dels criteris de qui els administren.

En resum, l'objectiu és que qualsevol client es pot connectar a la xarxa d'una manera o un altre en funció dels requisits que compleixi.

Les adreces s'assignen amb compatibilitat al direccionament de freenetworks.org, l'aplicació d'aquesta web anirà assignant de forma automàtica les adreces als usuaris i enllaços conforme als rangs que assignin els administradors de cada zona. A mode d'exemple, el criteri és el següent:

• Xarxes /30 (32 adreces, màscara 255.255.255.224) per als punts d'accés. Per exemple dins del rang 10.138.0.0/15
• Xarxes /32 (2 adreces, màscara 255.255.255.252) per a les connexions punt a punt dels troncals (amb algunes excepcions). Per exemple dins del rang 172.25.0.0/16
• 192.168.0.0/16 queda lliure per muntar-se subxarxes particulars.

Llistats de nodes, ràdios i ubicació en els mapes

Els llistats de nodes s'obtenen amb pàgines dinàmiques generades a partir de la informació que hi ha a la base de dades.
Per actualitzar o incorporar informació a la base de dades cal que t'entregistris a la web, i amb això ja podràs afegir el teu node. És lliure i gratuït: Per fer-ho només cal que tinguis intenció de construir-lo i no hi ha cap altre obligació.

Pel sol fet d'afegir el teu node podràs gaudir d'una serie de ventatjes:

• Al quedar publicat a la web, altra gent coneix el teu node, de manera que et serà possible de cercar veïns. No cal que en tinguis ja cap de proper al teu, sempre n'hi ha d'haver un que comença.
• Si hi incorpores les coordenades de la ubicació, podràs gaudir de les utilitats geogràfiques que hi ha a la web:
  • El teu node apareixerà automàticament en els mapes.
  • Et calcularà també automàticamentla distància entre el teu node i els veïns, incloent també la orientació.
Si no hi ha encara cap mapa amb la zona geogràfica on ets, notifica-ho a la llista i t'el afegirem.


Llistats de nodes


Per accedir als llistats, clica sobre cadascun dels enllaços de la zona fins a trovar-hi el que hi ha, incloent la informació sobre els trastos que hi ha a cada lloc (en un node, hi poden haver més d'una ràdio si es fan també enllaços, telèfons, servidors...)  i gràfiques sobre el seu ús i disponibilitat.

• llistat de nodes per zones
  

Mapes

Encara estan en construcció, s'hi estan afegint noves funcionalitats, però ja són operatius i molt útils. També s'integren amb l'aplicació, els pots veure navegant per les zones. Per exemple

• Mapa de Catalunya
• Mapa de l'Anoia
• Mapa d'Osona
• Mapa de Vic

Altres mapes els trovaras al nodedb, etc...

Taula d'adreces IP per a guifi.net, municipis, punts calents i els clients

L'aplicació es guia per un criteri alhora de gestionar les adreces que es van assignant per a cada punt: El rang que correspon a cada municipi, la IP de cada punt calent i les dels seus clients d'adreces dels seus clients.
Quan cal assignar un nou rang, si no s'en posa manualment un de propi per a la zona, n'obtindrà el primer que trovi lliure dins la regió a la que pertany la zoReflexa el criteri que ara mateix hi ha: na. Serveix per referència. Pot variar en funció de les necessitats.
En aquest aquexmple, es mencionen les següents subxarxes.

• X.X.0.0/16: Inclou tots els hosts des de X.X.0.0 fins a X.X.255.255 (65.535). Correspon a la màscara 255.255.0.0
• X.X.X.0/22: Inclou tots els hosts des de X.X.X.0 fins al X.X.X+3.255. Correspon normalment a un municipi gran (Vic, Manlleu...). Dona suport fins a 32 nodes, amb 30 adreces per a cadascun i té una màscara 255.255.224.0
• X.X.X.0/24.: Inclou els hosts des de X.X.X.0 fins al X.X.X.255 (225). Típicament correspon a un municipi i correspon a la màscara 255.255.255.0. Dona suport a 8 nodes amb 30 adreces per a cadascun.
• X.X.X.X/27. Es el que correspon a cada AP. Dona suport a 30 adreces, la primera correspon al AP (punt calent), la resta son per als seus clients, ja siguin inhalàmbrics o no. Correspon a la màscara 255.255.255.224. En la pràctica es van assignant fins a omplir la del municipi, en grups de 32, corresponent la primera adreça, que és la de la ràdio, a les que acaven en 1,33,65, 97, 129, 161, 193 i 225.
Exemple de taula d'adreces dinàmica per poblacions

Full de ruta per participar o col·laborar

Com que guifi.net no és un proveïdor d'internet o un operador de telecomunicacions que dóna servei a abonats, sinó simplement un projecte lliure construit a partir de la contribució dels seus participants, es pot formar part de la xarxa de guifi.net de moltes maneres.

Aquesta universalitat en la forma de participació pot dificultar als usuaris novells escollir quin paper volen realitzar dins de guifi.net i què cal fer per col·laborar-hi. Per tal de simplificar aquesta elecció, aquest "full de ruta" pretén proposar de la forma més senzilla possible quins són aquests rols i què cal fer per obtenir-los. Tot això sense excloure'n cap altra de nova i que creieu interessant de proposar. Al cap i a la fi guifi.net es nodreix d'aquestes aportacions.

A grans trets, els rols són els següents:

1. Usuaris simples
2. Contribuïdors
   • de cobertura de xarxa
   • de continguts
   • de serveis

El rol que s'esculli no implica en cap cas una jerarquia entre els diferents participants, en tot cas i com a molt, és un indicador de quin és el nivell de contribució i eventualment pot fer-se servir per a accedir a alguns dels continguts.

Es pot començar pel rol que vulguis, i pots acumular-ne tants com vulguis i puguis. Heu de tenir en compte que la dedicació i coordinació que cal per a fer cada rol és diferent, i sempre n'hi ha en major o menor grau, però en tot cas serà la que cadascú estigui disposat a assumir i desenvolupar i, com a aportació voluntària, mai es fa sota cap mena de compromís més enllà del que estigueu disposats a assumir.

Usuaris simples

Un usuari simple és aquell que simplement es connecta a la xarxa, i no per simple és menys important, de fet és la base de tot plegat. Per a fer-ho simplement cal conèixer quin nivell de cobertura es disposa des de la ubicació en la que et vols connectar i adquirir el material necessari per a fer connexió.
...més detalls si segueixes aquest enllaç.

Contribuïdors en cobertura de xarxa

A més de ser usuari de xarxa, és possible que t'interessi participar en algun dels rols que permeten extendre la cobertura de la xarxa de guifi.net. La motivació pot ser simplement perquè no tens accès a un Punt Calent actiu i, per tant, et cal contruir amb un enllaç per portar la xarxa fins a on ets, o també per contribuir al projecte.

1. Punt Calent
2. Repetidor de Punt Calent
3. Enllaç o enllaç troncal sense fils
4. Túnel extern cap a altres zones o xarxes d'altres comunitats

Contribuïdors de continguts

Una xarxa no és res si no hi ha alguna cosa a dintre. Un exemple de les coses que hi poden haver el trobaràs al directori de continguts de guifi.net.

Independentment de que estiguis o no connectat a la xarxa, pots ajudar-nos a posar-ne de moltes maneres:

1. Porta a Internet
2. Hostatjament de serveis, per exemple:
   1. Servidor de Web
   2. Servidor de Correu
   3. Servidors de Noms (DNS)
   4. Directoris i servidors per a missatgeria instantània i videoconferència
   5. Servidor de disc i P2P
3. Disseny i creació de webs
4. Administració de webs i serveis
5. Administració d'infrastructures de telecomunicacions

Contribuïdors de servei

guifi.net no és una empresa, ni organisme perstatari de cap servei, simplement un projecte on es fa coordinació dels seus membres per tal de construir un espai comú on gaudir de la xarxa. Per a construir aquesta xarxa cadascú pot lliurement incorporar-hi la seva part com més li agradi i sense compromís, però a la vegada és obert a rebre col·laboracions d'empreses o organismes que també vulguin ser-hi, per exemple, oferint condicions avantatjoses que poden interessar als que formem part de guifi.net.

1. Proveïdors de material i botigues
2. Instal·ladors d'antenes i electricistes
3. Proveïdors d'Internet i serveis sobre internet

A continuació es procurarà anar proporcionant més detalls sobre cadascun d'aquests rols.... i, per cert, si creus que en falta algun de particularment interessant o que cal fer-nos alguna observació... els comentaris són benvinguts.

Com enganxar-se a la xarxa com a usuari simple

Si et vols connectar a la xarxa, el primer que hauries de fer, a part d'apuntar-te a la web i a la llista de correu, és accedir al llistat de nodes i consultar els mapes per tal d'esbrinar quin és el punt calent que tens més a prop i amb millor línia de visió sense obstacles. Els obstacles (arbres, parets, edificis) entre tu i el punt calent poden impedir la connexió.

Com pots veure, la ubicació exacta és important. Si no ho tens clar, pregunta a la llista, pinta en el mapa la teva ubicació exacta, etc.

• Si ets ben a prop (0-100 metres, en alguns casos fins a 300) amb bona línia de visió, és possible que et puguis connectar simplement adquirint un dispositiu client, com per exemple una PCMCIA de portàtil, una tarja PCI o una unitat externa que faci la funció de client.

Les tarjes PCMCIA i PCI tenen uns preus que oscil·len entre els 30 i 60 euros més o menys. Les unitats externes, ja siguin USB o ethernet, entre 60 i 150 euros.

• Si et trobes a un radi d'uns pocs quilòmetres d'un punt calent (els quilòmetres exactes depenen de les condicions del terreny, línia de visió i tipus d'antena que porta el punt calent), et caldrà segurament fer servir una antena direccional de mitjà guany. Tot i que hi ha algunes tarjes PCI que s'hi poden posar antenes externes, normalment no són recomanables perquè no es bo que el cable de l'antena sigui gaire més llarg d'uns pocs metres i, normalment, la gent no té l'ordinador a la teulada, que és on probablement hauràs de posar l'antena. En aquest casos el material més adequat és un dispositiu extern que faci les funcions de client i que accepti la connexió d'antena. Que facin aquesta funció, de moment hem pogut provar el D-Link DWL-2000AP+, l'US Robotics 5450, el Linksys WRT54G (canviant el firmware)... Els preus oscil·len entre els 85 euros i 150 euros.

A això, li hauràs d'afegir l'antena direccional de mitjà guany (8 a 15 dBi) més el cable de l'antena. Depenent del model exacta d'antena i la longitud del cable, aquest material et pot costar, tot plegat, entre uns 60 i 90 euros.

• Si et trobes a una distància mitjana (1 o 2 quilòmetres, fins a 10 o 15), et cal el mateix que s'ha dit abans, però amb antenes de més guany (19 o 24 dBi) però, a més, la connexió serà possible o no segons el tipus d'antena que dugui el punt calent al qual et vols connectar, ja que probablement requerirà que també tingui una antena de les mateixes característiques i orientada més o menys cap a la teva ubicació.

El cost d'aquestes antenes és d'entre uns 20 o 30 euros més cares que les anteriors.

En aquestes circumstàncies pot passar que el punt calent no compleixi aquests requeriments. Llavors el que et cal és optar per fer un enllaç.

• Si la teva distància és encara més gran, llavors molt probablement no tens opcions de posar-te com a un usuari simple, i el que et convé també es promocionar un enllaç.
Quan optes per fer un enllaç ja no ets un usuari simple, sinò un contribuidor que ajuda a donar més cobertura a la xarxa. Té un cost superior a l'haver d'incorporar més equips: A part dels equips que intal·lis a la teva ubicació, caldrà afegir equips a l'orígen per tal d'efectuar l'enllaç. Si tens veïns que hi puguin estar interessats, és el moment de parlar amb ells i que t'hi ajudin, sinò, potser simplement ho pots resoldre duplicant el cost d'un usuari normal amb una antena direccional de màxima potència.

En resum ...


Configuració recomanada:

En l'estat actual (hivern 2.004/2.005) clarament recomano el Linksys WRT54G. I per configurar-lo, seguiu el mètode del unsolclic que veureu en aquest enllaç.

Això no vol dir que no en puguis fer servir d'altres, per exemple D-Link DWL-2000AP+ o un US Robotics 5450 faran bé la feina en gairebé totes les condicions. Tanmateix el que tenim més per mà és el Linksys WRT54G i és probable que no us sapigem ajudar tan bé si és un de diferent o que faltin algunes prestacions/funcions. Si la distància ho aconsella, llavors afegim un rínxol (cable d'antena) i una antena direccional de 8 a 24 dBi en funció de la distància.

En l'apartat "què haig de comprar" hi trobaràs alguna explicació més sobre tot això i unes taules on expliquem les nostres experiències amb diferents aparells i expliquem què fan.

Posar un punt calent

Un punt calent és el node des del qual es dona cobertura a usuaris simples que es vilguin connectar onferint els serveis de la xarxa a la qual pertany.

 Idealment ha de disposar de connexió amb la resta de la xarxa, ja sigui amb un túnel, un enllaç... perquè en cas contrari, si bé pot complir la funció de donar cobertura a clients, es tracta d'un accès aïllat i només podrà oferir els serveis disponibles des d'aquest node, però no pas els de la resta de la xarxa.

Un punt calent es construeix simplement a partir d'un dispositiu que tingui les funcions de punt d'accès (AP). Si alhora tens un accès a internet, és possible que a més t'interessi que tingui les funcions de router, tallafocs, etc.

Equips recomanats:

1. Amb accès a internet i funcions de router:
   • USRobotics 8054
   • Linksys WRT54G
2. Punt d'Accès simple
   • D-Link DWL-2000AP+
   • USRobotics 5450

En funció de la ubicació dels usuaris als que es vol donar servei, llavors pots escollir el tipus d'antena, decidir-ne la ubicació, etc. Trovarás més informació d'això en la documentació de com construir un node sense fils.

Posar un repetidor (WDS)

Un repetidor del punt d'accès és una manera de simultanejar les funcions de cobertura a usuaris i alhora fer d'enllaç. També és una manera de donar cobertura en un punt fosc en els cassos on hi ha algun tipus d'obstacle que impedeix rebre senyal del punt d'accès principal.

Al combinar aquestes dues funcions, és la manera més econòmica d'extendre la cobertura de la xarxa, ja que cal un sol aparell i que existeixi un altre node que estigui també en mode repetidor. Té però l'inconvenient de que en alguns cassos la senyal s'ha de transmetre per ràdio vàries vegades, de manera que l'ample de banda disponible s'en ressenteix.

A part, la combinació de diversos tipus d'antenes en un sol node té una eficàcia relativa. Si posem una antena direccional, es dona també cobertura a usuaris, però en un radi reduït.

Equips recomanats:

• USRobotics 5450
• D-Link DWL-2000AP+
• Amb el firmware modificat, també el Linksys WRT54G

En funció de la ubicació dels usuaris als que es vol donar servei i la ubicació dels nodes amb els que es fa el mode de repetidor , llavors pots escollir el tipus d'antena, decidir-ne la ubicació, etc. Trovarás més informació d'això en la documentació de com construir un node sense fils.

Fent un enllaç

Per fer un enllaç, cal un mínim de dos nodes configurats amb la modalitat d'enllaç ("bridge"). Si són més de dos, és el que normalment es coneix com a "multibridge". La funció que fa és unir trams de xarxes diferents.

Típicament com que es tracta de cobrir distàncies importants, moltes vegades es faran servir antenes de tipus direccional.

A diferència d'un repetidor, un enllaç no proporciona cobertura a usuaris, però si que ofereix connexió de xarxa per cable des del port RJ45. A diferència d'un dispositiu client, a cada banda del enllaç hi podem tenir diverses xarxes (els dispositius clients, moltes vegades només accepten un sol ordinador)

Equips recomanats

• D-Link DWL-2000AP+
• USRobotics 5450
• Amb el firmware modificat, el Linksys WRT54G

Com es fa el desplegament de guifi.net? Principis Generals

Tot i que des d'un principi l'estratègia i planificació del desplegament de guifi.net ha estat sempre la mateixa i molt clara, és l'essència de tot plegat, de vegades hi ha certa confusió sobre alguns temes (criteris de desplegament, apadrinament, col·laboració...),  Amb això es vol ajudar als nous usuaris que es vulguin connectar a entendre una mica millor com funciona "la cosa" ;)
Per fer xarxa amb guifi.net no és estrictament necessari connectar directament amb la resta d'usuaris també via sensefils. Hi han vegades que potser raons tècniques (distància geogràfica, línia de visió...) ho impediran. Allà on hi hagi algú disposat a obrir xarxa i a aportar-hi algun contingut (servidors, internet, ràdios...) ja s'en pot fer i hi pot haver tantes malles de xarxa com es vulgui encara que algunes estiguin desconnectades entre elles. Per aquests cassos s'estudien altres possibilitats com per exemple fer túnels via internet entre elles. Tanmateix no hem d'oblidar que connectar-nos tots és un dels objectius principals d'aquestes interconnexions amb infraestructura lliure. Quan volem extendre la malla de la xarxa els principis són els següents:

• Principi Bàsic I: Criteri i prioritzacio del desplegament i connexions. guifi.net no donarà cobertura pel territori amb una planificació proactiva, és la gent interessada de la zona qui s'ha de preocupar per connectar-s'hi. El que fa la resta de membres és donar-los el suport tant bé com sabem. Alhora de fer noves connexions, i per el bé de tothom, en distinguim entre 2 menes:
1. Oportunista. Existeix ja algun node en algun lloc que permet la connexió (ja hi ha cobertura), encara que realment aquest node no estava pensat per donar aquesta cobertura.
   
2. Amb supernodes/troncals combinats amb punts d'accés. Es vol fer un desplegament ben fet, i compromís dels interessats en muntar la xarxa en òptimes condicions (el que en diem supernodes).
Sempre es dona més prioritat al desplegament de Supernodes abans que no pas les connexions oportunistes. Les oportunistes són benvingudes perquè permeten la connectivitat fàcil de nova gent, però es deixen fer o no en funció de que  perjudiquin a les basades en Supernodes.
Les connexions oportunistes des d'enllaços troncals han de ser puntuals i excepcionals, si hi ha un nombre important de connexions d'aquest tipus des d'un mateix enllaç, es demanarà als qui fan aquesta connexió que construeixin un Supernode perquè obviament el justifiquen.
Dins de les connexions oportunistes, es distingeix entre les ocasionals i les estables. Les ocasionals són els portàtils, pda's etc. El disseny de la xarxa es fa pensant en les connexions estables, les ocasionals estàn bé i són permeses, però no és l'objectiu alhora de fer-ne la planificació i si van bé o no és qüestió de l'usuari. S'entèn per estables les instal.lacions fixes i en exteriors (màstils, teulades, etc...), una connexió des del menjador de casa és una connexió oportunista i ocasional.

• Principi Bàsic II: Finançament. guifi.net NO paga res a ningú. Són els propis interessats/usuaris qui han de pagar-se els equips i material necessari.Alguns Ajuntaments o administracions com a molt ens hi ajuden o col.laboren ja sigui aportant algun tipus de material, emplaçaments on instalar-los, electricitat, o compartint recursos. Us podem acompanyar si voleu reunir-vos amb el vostre Ajuntament per exposar-los de què es tracta. Al final ens implicarem o no en funció de que algú "es mulli": no cal que demaneu col.laboració de guifi.net si el que espereu és que algú altre es faci càrrec de la despesa de la vostra connexió, o no sabeu qui ho pagarà. Penseu que apadrinar una ràdio ja es pot fer a partir d'uns 70 euros...
  
• Principi Bàsic III: Comuns Sensefils. Les condicions amb les que es fa xarxa a guifi.net son les que es descriuen al comuns sensefils. En resum el que s'hi diu és que fa xarxa oberta qui en participa i alhora l'extèn en les mateixes condicions. S'ha procurat redactar de manera que tothom qui vulgui realment construir xarxa oberta s'hi pugui acollir, respectant l'ordenament jurídic actual i regulant el que no ho estava. Si hi veus alguna cosa que no t'agrada o que impedeix que t'hi puguis acollir, comenta-ho en el debat i s'estudiarà, no és l'objectiu de guifi.net col.laborar amb qui no pugui acollir-se al comuns sensefils o alguna altra cosa que com a mínim se li assembli força.
  
• Principi Bàsic IV: Xarxa en malla. El desplegament de la xarxa de guifi.net es basa en intentar construir-la en forma de malla (el que en anglès es diu "mesh"), on en lloc de tenir uns únics punts centrals a on la gent es connecta, s'intenta dispersar-los i proporcionar connectivitat el més directa possible de tothom amb tothom, d'igual a igual i amb el màxim d'alternatives possibles i intentant evitar els punts únics i crítics.
  
• Principi Bàsic V: Suport i gestió de la xarxa. A guifi.net hi ha en continu desenvolupant a través d'aquesta web una serie d'aplicacions orientades a la gestió de la xarxa. La xarxa en forma de malla és tècnicament molt complexe, i una gestió manual  pot arribar com a molt a connectar unes poques dotzenes d'usuaris avençats. L'objectiu és fer la xarxa el més universal i il·limitada possible. No demanis la col.laboració si no tens disposició a formar part del projecte o només vols que t'ajudem a configurar manualment les ràdios que fas servir a casa teva. El que persegueix guifi.net és ajudar a la gent disposada a construir xarxa ciutadana i oberta de debò. Si hi troves a faltar alguna funcionalitat, comenta-ho  o aporta-la directament proporcionant la funció que la fa, és així com s'està desenvolupant.
• Principi Bàsic VI: Manteniment de la xarxa. Si alguna cosa no funciona, cau un llamp i ha fos una ràdio..., col·labora per arreglar-ho, notificant-ho o arregla-ho tú mateix si t'hi veus capaç. Es publica tota la informació possible precisament perquè això sigui possible. Si ningú no ho fa, voldrà dir que els usuaris que en surten perjudicats no es mereixen el servei que els hi presta.
• Principi Bàsic final: El fora de joc. Estàs fora de joc (en anglès, "off topic" o OT, no ho confondre amb "operación Truinfo" :)) si  creus que guifi.net és un lloc per debatre  qüestions de caire polític, religiós, orientació sexual, actualitat de la premsa rosa etc, o creus que guifi.net ha d'actuar guiada per alguns d'aquests criteris en lloc dels principis que s'han explicat abans. Per "cumbaià" que sembli el tinglado, no és res més del que és, una xarxa ciutadana basada en el civisme on hi cap tothom  ni ho ha de ser cap altra cosa. Únicament s'en exclou per raons obvies d'incompatibilitat l'incivisme. guifi.net respecta totes les opinions i orientacions, però l'objectiu és fer xarxa. Hi ha altres llocs, també a les xarxes, on fer aquesta mena de debats, i així guifi.net no s'ha de distreure amb aquestes històries.
  
Aquests principis bàsics poden tenir tantes excepcions com es vulgui, però qui no estigui disposat a assumir els criteris generals que representen... segurament volen fer qualsevol cosa menys una xarxa ciutadana i oberta a tothom o simplement espera de  guifi.net un benefici propi sense cap predisposició a aportar-hi res.

SAX!

"La Roda": El procés per desplegar xarxa amb guifi.net

[image:7933,right]Desplegar xarxa lliure en una àrea o territori és un procés continuat, no pas un sol acte puntual. És important conèixer com és i en quina fase ens troben en cada moment, i quines son les següents d'altra manera ens podem encallar.

 

A base d'anar-ho repetint en diversos llocs, podem descriure aquest sistema com una roda de processos, que ha de girar de forma complerta i que després torna a començar i es van repetint fins a l'infinit. Si la roda no gira del tot, és quan ens encallem en algun punt. El secret és fer que aquesta roda giri tantes vegades com sigui possible.

Com que la gent és la part més important alhora de fer xarxa ciutadana, volem que la roda giri ràpid: A completar un cercle, és a dir, a recollir alguns resultats,  no haurien de passar més de 6 mesos si es que no volem còrrer el risc de que la gent es desmotivi.


La roda, a grans trets, és aquesta:



1. Reunió/Presentació
   És quan es fa una reunió de presentació explicant el projecte i la seva naturalesa. És molt important en aquesta fase descriure què és i com funciona guifi.net i el caràcter de xarxa lliure i ciutadana sota el Comuns Sensefils. Quan algú s'interessa per fer xarxa, s'ha de fer aquesta reunió el més aviat possible. Els objectius d'aquesta reunió bàsicament han de ser:

   1. Que s'entengui la naturesa de la xarxa lliure. No té sentit continuar si no hi ha acord en això.

   2. Identificar els impulsors del desplegament de la zona i els padrins potencials.

   3. Definir l'abast del projecte (cobertura que es vol aconseguir, què es vol fer)

2. Redacció de projecte
   Un cop celebrada la reunió, si es decideix tirar endavant, i coneixent què es vol fer, es descriu de manera el més ràpida possible un projecte tècnic valorat del que caldrà fer (donar cobertura a un poble, fer un enllaç...). Per fer-lo, es marquen quins son els punts a connectar i es descriu el tipus d'equips a fer servir de manera que s'aconsegueixi el màxim de prestacions. Si és que no existeix ja abans, el projecte ha de incloure necessàriament:

   1. Un “proxy” o un accés a internet del tipus que sigui per als usuaris.

   2. Si és tècnicament possible, 2 enllaços troncals cap a altres zones on ja hi ha xarxa, incloent els equips a instal·lar per fer la connexió a les cada banda. Si no se'n poden fer dos, se'n preveu un de sol, i si només quan no és possible fer-ne cap, preveure un accés remot per ssh.

   3. Tenir previst com es farà el seguiment de la xarxa, preferentment des d'un servidor local situat prop dels nodes.

   Si es prescindeix d'alguna d'aquestes coses, s'ha de ser conscient que perd interès i que hi ha un dèficit estructural que pot abocar fàcilment la iniciativa al fracàs.
   Cal preveure també qui i com es farà la feina: Idealment es pot incloure en la valoració la contractació d'alguna empresa per a fer la feina, i en cas de no ser possible, tenir clar que caldrà recòrrer al voluntariat.

3. Apadrinament
   Un cop redactat i valorat el projecte, ja sabem què ens hem de gastar. Cal doncs conèixer com es finançarà (qui ho paga). Si s'excedeix el pressupost, tornem enrere per retallar el projecte, guardant si es vol l'anterior com a marc de referència, però executant una iteració més petita procurant no deixar de banda els aspectes imprescindibles mencionats. És important no entretenir-se en aquesta fase gaires setmanes.

4. Execució
   Un cop s'ha resolt el finançament, executar-lo tan aviat sigui possible. Obtenir el material i instalar-lo pot trigar en alguns cassos uns mesos.

5. Torna a començar la roda
   Un cop hi ha alguna cosa funcionant, tornem a fer una reunió, però en aquest cas que serveix ja de presentació del que ja s'ha execucat, i moltes vegades ens pot servir per iniciar de nou la roda, per ampliar la nostra zona, fer xarxa en una altra o renovar els equips que s'hagin pogut quedar obsolets.
   

Directori de continguts de guifi.net

Vols una adreça de correu? Un lloc on posar la teva web? Un espai on compartir arxius, desar-hi coses o tenir-hi una còpia de seguretat?

Des d'aquí es llisten quins són els continguts que es posen a disposició pública des de guifi.net.
Normalment es tracta d'infrastructures que algú ha construit i que qui les gestiona està disposat a compartir-les. Típicament en règim de "tal qual són", és a dir, sense més compromís i amb el límit de la seva pròpia capacitat. En tot cas, si t'interessa gaudir d'algun d'aquests continguts, posa't en contacte amb qui els gestiona per conèixer les condicions i límits.
En el cas de que vulguis més requeriments sempre hi ha la possibilitat d'arribar a un acord amb qui proporciona el servei, oferint-li el teu suport. Això ens ajudarà a fer-ho crèixer.
Els continguts de guifi.net, tal i com s'aconsella des de redlibre, es procura que siguin adequats per a tot tipus de públics.

Tens tu també alguna cosa a oferir? Aquí la pots donar a conèixer.




Servei	Lloc	Estat	Contacte	Comentaris
Porta a Internet
Porta oberta amb HTTP	Gurb	Actiu	ete	tal qual és/ADSL 512K
Porta oberta amb HTTP	Gurb	Actiu	rroca	tal qual és, via proxy amb squid (per provar-lo). Demaneu-lo si la voleu fer servir. 512K
Porta oberta amb HTTP	Gurb	Actiu	ete, rroca	És l'ADSL de l'Ajuntament, de 4Mb, en les condicions que ells posen: Tal qual és i fora de l'horari en el que ells la fan servir (de 8 a 3), per a navegar, pels veïns de Gurb, etc...
Porta oberta	Seva	En construcció	bytem_n	tal qual és
Porta oberta	la Gleva (Masies de Voltregà)	Actiu	gli_2	tal qual és
Porta oberta	Punt-AS (Sant Hipòlit de Voltregà)	Actiu	Puntas	tal qual és per als veïns de Sant Hipòlit
Porta oberta	Taradell	Actiu	Albert	tal qual és, poseu-se d'acord amb l'Albert si la voleu fer servir
Porta oberta	Vic	Actiu	sagal	tal qual és
Porta oberta	Calldetenes	Actiu	jojoakx	Amb proxy. Tal qual és. ADSL de 512
Porta oberta	Sant Andreu de la Barca	Actiu	Pau	tal qual és
Hostatjament de webs
Apache+php+mysql	La Gleva	Actiu	gli_2	tal qual és, Fedora Core 1
Apache+php+mysql	Vic	Actiu	ldalmau	tal qual és, Mandrake 10.1
Apache+php+mysql	Gurb	Actiu	rroca	tal qual és, Red Hat 9.0
Apache+php+mysql	Calldetenes	Actiu	jojoakx	tal qual és, FC3
Serveis ja construits
Servidor FTP/P2P	Seva	Projectat	bytem_n	tal qual és
Servidor de DNS	La Gleva	Actiu	gli_2	tal qual és
Servidor de disc	La Gleva	Actiu	gli_2	tal qual és
Servidor FTP	La Gleva	Actiu	gli_2	tal qual és
Servidor de disc	Vic	Actiu	ldalmau	tal qual és
Servidor de disc	Gurb	Actiu	rroca	tal qual és
Servidor de correu	Gurb	Actiu	rroca	Dominis guifi.net (POP3, webmail amb horde, qmail+vpopmail...) vigilant l'ample de banda i comesfa.org (IMAP4, POP3, webmail Horde i squirrelmail... amb quota). Tal qual és
Webs dinàmiques amb drupal	Gurb	Actiu	rroca	exemple: comesfa.org
Webs dinàmiques amb neolinux	Gurb	Actiu	rroca	exemple: neolinux.masseri.com
Webs dinàmiques amb phpWebSite	Gurb	Actiu	rroca	exemple: elserrat.com
Àlbums de fotografies dinàmics amb gallery	Gurb	Actiu	rroca	exemple: gallery.masseri.com
Servidor de disc, Servidor ftp, Hostatjament de webs, porta a internet.	Calldetenes	Actiu	jojoakx	serrallonga.guifi.net
Càmara IP	Calldetenes	Actiu	jojoakx	En proves. Imatge estàtica des del bandoler aqui. Des de dins de guifi.net la teniu "live" a http://10.138.1.38
Servidor d'IRC / irc-catalunya.org	Gurb	Actiu	jmfrigola	al bandoler, node de irc.catalunya.org. per a connectar-se des de guifi.net: irc-catalunya.guifi,net
Servidor de VeuIP	Gurb	Actiu	ldalmau,sergi	Al bandoler, respon a la url http://veuip.guifi.net. Té un servidor Asterisk amb portal AMP. Servei de veu amb SIP i IAX, bústies de correu etc. Accessible des de guifi.net, i també via NAT i internet. Bústies de veu amb avís de missatges via SMS i correu electrònic. Tothom hi pot crear-ne extensions. En proves.


Per posar-se en contacte amb qui proporciona el servei o llistar el que vols oferir, escriu a la llista de correu.

Porta a Internet amb servidor intermediari (proxy) de l'Esperança a Gurb

Es tracta d'un servidor intermediari (proxy) sobre guinux i squid que en gestiona l'accés a internet amb llistes negres squidguard i estadístiques de utilització amb webalizer i sarg.

És tracta d'un servidor "tal qual és". És a dir, com els descrits en el 7.5.1 del Comuns Sensefils i sobre el que no es donen garatines de funcionament.

Hi ha una ADSL sobre RDSI de 4Mbps (4M de baixada, 512K de pujada).

Utilització

Aquest accés a internet es gestiona segons els següents criteris (per ordre de preferència).
• Respecte dels usuaris
1. Ús per a l'Ajuntament de Gurb, els laborables en hores d'oficina, de 8 a 3.
2. Veïns de Gurb
3. Altres, proves...
• Respecte del tràfic
1. Interactiu (HTTP, missatgeria instantània...)
2. Transferències de fitxers, FTP, etc.
Addicionalment, es pot configurar si convé com a accés internet de backup d'altres accessos.

A més, actualment aquest accés dona també servei a la web de comesfa.org, guifi.net i gurb.net i els seus servidors de correu respectius.


Configuració

Les dades d'aquest servidor intermediari són:
• Nom del servidor: proxy.esperanca.guifi.net
• Port: 3128
Aquestes dades les heu d'introduir en la eina o aplicació que feu servir per a connectar-vos a internet.
L'usuari i contrasenya en aquest servidor el podeu sol·licitar entregistrant-vos en aquesta web i demanant-ho al fòrum de Gurb.


Serveis

El servidor intermediari d'accès a internet de Gurb disposa dels següents serveis:
• Estadístiques de tràfic i utilització amb webalizer i sarg
• Filtres amb llistes negres d'squidguard. Estan actius alguns: Llocs web de violència o agresius, jocs i apostes (casinos online, etc...), drogues, alguns llocs per a baixades, anuncis i publicitat no sol·licitada...
• Demanant-ho, es poden activar per a usuaris concrets més filtres, per exemple, restriccions per a llocs d'adults per a nens, o restriccions horàries...
Amb aquests criteris es vol potenciar un us responsable i compartit de la xarxa. Penseu sempre que els filtres no son infalibles i que si us voleu assegurar que els menuts fan un us adequat d'internet, a banda d'aquests controls, la millor manera és que estigueu amb ells.

En cas de que observeu algun mal funcionament d'aquests serveis, si us plau feu-ho saber al fòrum de Gurb.

Porta a Internet amb servidor intermediari (proxy) del Punt-AS de Sant Hipòlit de Voltregà

Es tracta d'un servidor intermediari (proxy) sobre guinux i squid que en gestiona l'accés a internet amb llistes negres squidguard i estadístiques de utilització amb webalizer i sarg.

És una línia a 4Mb, però que veiem que extranyament els dona realment (ja sabeu... els ISP d'avui en dia no es comprometen a gaire ). Normalment dona entre 1 i 2 Mb. de baixada, i entre 100 i 200k de pujada.

Utilització

Aquest accés a internet es gestiona segons els següents criteris (per ordre de preferència).
• Respecte dels usuaris
1. Usuaris del Punt Jove (que és el padrí).
2. Veïns de Sant Hipòlit de Voltregà.
3. Amics i contribuidors de guifi.net.
4. Altres, proves...
• Respecte del tràfic
1. Interactiu (HTTP, missatgeria instantània...)
2. Transferències de fitxers, FTP, etc. en tant i en quant no perjudiquin

Configuració

Les dades d'aquest servidor intermediari són:

• Nom del servidor: proxy.puntas.guifi.net
• Port: 3128
Aquestes dades les heu d'introduir en la eina o aplicació que feu servir per a connectar-vos a internet.
L'usuari i contrasenya en aquest servidor el podeu sol·licitar entregistrant-vos en aquesta web i demanant-ho al fòrum de guifi.net.


Serveis

El servidor intermediari d'accès a internet del Serrat disposa dels següents serveis:
• Estadístiques de tràfic i utilització amb webalizer i sarg
• Per implementar: Filtres amb llistes negres d'squidguard. S'hi fan proves, segons el cas estan actius alguns: Llocs web de violència o agresius, jocs i apostes (casinos online, etc...), drogues, alguns llocs per a baixades, anuncis i publicitat no sol·licitada, adults...
• Es poden activar per a usuaris concrets restriccions horàries...
En cas de que observeu algun mal funcionament d'aquests serveis, si us plau feu-ho saber al fòrum de guifi.net.

Porta a Internet amb servidor intermediari (proxy) del Serrat

Es tracta d'un servidor intermediari (proxy) sobre guinux i squid que en gestiona l'accés a internet amb llistes negres squidguard i estadístiques de utilització amb webalizer i sarg.
En realitat al Serrat no hi ha cap ADSL, però si el servidor intermediari, que a la vegada fa servir un altre accès ADSL de la xarxa. Normalment dóna 384k/128k.

Des de l'estiu del 2.005 funciona com a "federat" al de l'esperança de Gurb, de manera que els usuaris que gestiona son els mateixos i pot actuar així més fàcilment de backup l'un de l'altre. La idea és de que en situació normal, el de l'esperança sigui per als veïns de Gurb, i el del Serrat per a la resta de convidats de guifi.net que no disposin encara de un proxy local al seu poble. 

Utilització

Aquest accés a internet es gestiona segons els següents criteris (per ordre de preferència).
• Respecte dels usuaris
1. Usuaris del Serrat i el Mas Serí.
2. Amics i contribuidors de guifi.net.
3. Altres, proves...
• Respecte del tràfic
1. Interactiu (HTTP, missatgeria instantània...)
2. Transferències de fitxers, FTP, etc.
Addicionalment, es pot configurar si convé com a accés internet de backup d'altres accessos. Fa de backup d'alguns serveis dels que normalment són a l'Esperança.


Configuració

Les dades d'aquest servidor intermediari són:
• Nom del servidor: proxy.elserrat.guifi.net
• Port: 3128
Aquestes dades les heu d'introduir en la eina o aplicació que feu servir per a connectar-vos a internet.
L'usuari i contrasenya en aquest servidor el podeu sol·licitar entregistrant-vos en aquesta web i demanant-ho al fòrum de guifi.net.


Serveis

El servidor intermediari d'accès a internet del Serrat disposa dels següents serveis:
• Estadístiques de tràfic i utilització amb webalizer i sarg
• Filtres amb llistes negres d'squidguard. S'hi fan proves, segons el cas estan actius alguns: Llocs web de violència o agresius, jocs i apostes (casinos online, etc...), drogues, alguns llocs per a baixades, anuncis i publicitat no sol·licitada, adults...
• Es poden activar per a usuaris concrets restriccions horàries...
En cas de que observeu algun mal funcionament d'aquests serveis, si us plau feu-ho saber al fòrum de guifi.net.

Repositori de desenvolupament

[image:345,right]Per tal de poder-nos coordinar millor tots plegats a l'hora de desenvolupar codi per guifi.net i veure què està fent cadascú, hi ha un repositori de subversion a lafarga.

Per veure'l:

• https://projectes.lafarga.cat/scm/?group_id=41

Els contribuïdors són benvinguts:

Si trobeu que falta alguna cosa, esteu convidats a contribuir fent millores en el codi. Podríem dir que som en una fase beta, però, entre tots, cada vegada serà més completa. Envieu els pegats a la llista de correu de recerca i desenvolupament de guifi.net (guifi-rd arroba guifi.net). Més informació sobre les llistes a: llistes de guifi

Developers wellcome:

This code is still beta, however it runs :). Ask for help at guifi-rd(@)guifi.net mailing list to get help using it or constribute in its development. (guifi-rd-subcribe to get subscribed first).

Desarrolladores/traductores bienvenidos:

Este código aún está en beta, pero más o menos ya funciona. Si quieres contribuir en su desarrollo, traducción al castellano (es 100% traducible)... dirígete a guifi-rd(@)guifi.net. guifi-rd-subscribe primero para subscribirse.


Per una introducció a aprendre a treballar amb el subversion podeu anar al post següent:Guia ràpida per a emprar subversion o bé mira en el manual del subversion.

Podeu trobar una guia ràpida per instal·lar-vos el drupal amb els mòduls sincronitzats amb el repositori de desenvolupament a la pàgina següent: Guia per fer una còpia local de comesfa.org + subversion

Més exemples

• Per obtenir els mòduls pel drupal i posar-lo en el subdirectori modules, que inclou les modificacions al drupal i el codi de l'unsolclic, situa't en el directori del drupal i fes:
  

  svn co https://svn.projectes.lafarga.cat/svn/guifi/comesfa_drupal46/modules modules/ 



• Confirmar els canvis (atenció, només els usuaris amb permís poden fer això, no confirmis mai res si no n'estàs segur).
  

  svn commit --username usuari --password pass --message "Digues aquí el que has canviat"

Servidor de correu del domini comesfa.org

El servidor de correu del domini comesfa.org és gratuit, està disponible a tots els col·laboradors de ComEsFa?org, i és un servei "tal qual és", es a dir, sense compromís de servei, no es garanteixen còpies de seguretat...

Funcionalitats:

• Antivirus clamav
• Antispam spamassassin
• Filtrat de llistes negres d'sammers de per rbl
• Valida el dns de l'adreça de correu de qui envia
• SMTP i POP3 amb SSL
• Sense quotes.... mentre poguem...sense limits
• Suport de llistes de correu
• Lliure de publicitat. En cap cas es proporcionarà cap informació sobre les adreces de correu a ningú.



Per accedir-hi:

• webmail amb squirrelmail amb corrector de català i suport de signatures digitals a l'adreça http://webmail.comesfa.org
• POP3 i IMAP
• usuari: nom.cognoms (arroba) comesfa.org
• servidor de correu (entrant i sortint): mail.comesfa.org
• per canviar la contrasenya i opcions del correu: http://esperanca.gurb.net/cgi-bin/qmailadmin



Etiqueta d'ús:

Encara que no hi hagi límits, penseu que es tracta d'una funcionalitat gratuïta i compartida, i d'això en deriva nes normes d'utilització, que a trets generals són:
• Com que no hi ha cap registre de dades personals, però per a evitar la majoria de duplicats i poder identificar als usuaris, les adreces de correu sempre es construieixen amb el nom.cognom.
• Cal considerar aquest correu per a un ús personal i de confiança. Convé tenir-lo allunyat d'spammers. Si heu de proporcionar una adreça de correu a un lloc sospitò de no respectar les vostres dades personals, publicar-ho a una pàgina web, o voleu mantenir el vostre anonimat pel motiu que sigui, NO feu servir aquesta adreça de correu. Feu-ne servir una altra de gratuita, tipus hotmail, yahoo, gmail, etc.
• No envieu correus molt grants, i menys si van copiats a molts usuaris. Si heu d'enviar arxius grans (fotografies, etc), pujeu-les a un servidor ftp. No hi ha quotes, però si que es limita el tamany màxim d'un sol correu per tal de guanyar estabilitat en el sistema i evitar que el correu es col·lapsi fent enviaments molt grans.

Tot i que els nivells de funcionament que estem obtenint fins ara són molt grans, segurament superiors a la majoria de correus gratuits, es bò de respectar aquesta etiqueta perquè això sigui així. Si l'ús del correu d'un usuari perjudica al bon funcionament del sistema i es creu oportu, es podrà eliminar l'adreça de correu corresponent. Tampoc podem oferir garantia sobre còpies de seguretat i bon funcionament.

Servidor de correu del domini guifi.net

El servidor de correu del domini guifi.net és gratuit, està disponible a tots els col·laboradors de guifi.net, i és un servei "tal qual és", es a dir, sense compromís de servei, no es garanteixen còpies de seguretat...

Funcionalitats:

• Antivirus clamav
• Antispam spamassassin
• Filtrat de llistes negres d'sammers de per rbl
• Valida el dns de l'adreça de correu de qui envia
• SMTP i POP3 amb SSL
• Sense quotes.... mentre poguem...sense limits
• Suport de llistes de correu
• Lliure de publicitat. En cap cas es proporcionarà cap informació sobre les adreces de correu a ningú.



Per accedir-hi:

• webmail amb squirrelmail amb corrector de català i suport de signatures digitals a l'adreça http://webmail.guifi.net
• POP3 i IMAP
• usuari: nom.cognoms (arroba) guifi.net
• servidor de correu (entrant i sortint): mail.guifi.net
• per canviar la contrasenya i opcions del correu: http://esperanca.gurb.net/cgi-bin/qmailadmin



Etiqueta d'ús:

Encara que no hi hagi límits, penseu que es tracta d'una funcionalitat gratuïta i compartida, i d'això en deriva nes normes d'utilització, que a trets generals són:
• Com que no hi ha cap registre de dades personals, però per a evitar la majoria de duplicats i poder identificar als usuaris, les adreces de correu sempre es construieixen amb el nom.cognom.
• Cal considerar aquest correu per a un ús personal i de confiança. Convé tenir-lo allunyat d'spammers. Si heu de proporcionar una adreça de correu a un lloc sospitò de no respectar les vostres dades personals, publicar-ho a una pàgina web, o voleu mantenir el vostre anonimat pel motiu que sigui, NO feu servir aquesta adreça de correu. Feu-ne servir una altra de gratuita, tipus hotmail, yahoo, gmail, etc.
• No envieu correus molt grants, i menys si van copiats a molts usuaris. Si heu d'enviar arxius grans (fotografies, etc), pujeu-les a un servidor ftp. No hi ha quotes, però si que es limita el tamany màxim d'un sol correu per tal de guanyar estabilitat en el sistema i evitar que el correu es col·lapsi fent enviaments molt grans.

Tot i que els nivells de funcionament que estem obtenint fins ara són molt grans, segurament superiors a la majoria de correus gratuits, es bò de respectar aquesta etiqueta perquè això sigui així. Si l'ús del correu d'un usuari perjudica al bon funcionament del sistema i es creu oportu, es podrà eliminar l'adreça de correu corresponent. Tampoc podem oferir garantia sobre còpies de seguretat i bon funcionament.

Servidor de correu del domini gurb.net

El servidor de correu del domini gurb.net és gratuit, està disponible a tots veïns de Gurb des del servidor de l'Esperança, i és un servei "tal qual és", es a dir, sense compromís de servei, no es garanteixen còpies de seguretat...

Funcionalitats:

• Antivirus clamav
• Antispam spamassassin
• Filtrat de llistes negres d'sammers de per rbl
• Valida el dns de l'adreça de correu de qui envia
• SMTP i POP3 amb SSL
• Sense quotes.... mentre poguem...sense limits
• Suport de llistes de correu
• Lliure de publicitat. En cap cas es proporcionarà cap informació sobre les adreces de correu a ningú.



Per accedir-hi:

• webmail amb squirrelmail amb corrector de català i suport de signatures digitals a l'adreça http://esperanca.gurb.net/webmail
• POP3 i IMAP
• usuari: nom.cognoms (arroba) gurb.net
• servidor de correu (entrant i sortint): mail.gurb.net
• per canviar la contrasenya i opcions del correu: http://esperanca.gurb.net/cgi-bin/qmailadmin

Etiqueta d'ús:

Encara que no hi hagi límits, penseu que es tracta d'una funcionalitat gratuïta i compartida, i d'això en deriva nes normes d'utilització, que a trets generals són:
• Com que no hi ha cap registre de dades personals, però per a evitar la majoria de duplicats i poder identificar als usuaris, les adreces de correu sempre es construieixen amb el nom.cognom.
• Cal considerar aquest correu per a un ús personal i de confiança. Convé tenir-lo allunyat d'spammers. Si heu de proporcionar una adreça de correu a un lloc sospitò de no respectar les vostres dades personals, publicar-ho a una pàgina web, o voleu mantenir el vostre anonimat pel motiu que sigui, NO feu servir aquesta adreça de correu. Feu-ne servir una altra de gratuita, tipus hotmail, yahoo, gmail, etc.
• No envieu correus molt grants, i menys si van copiats a molts usuaris. Si heu d'enviar arxius grans (fotografies, etc), pujeu-les a un servidor ftp. No hi ha quotes, però si que es limita el tamany màxim d'un sol correu per tal de guanyar estabilitat en el sistema i evitar que el correu es col·lapsi fent enviaments molt grans.

Tot i que els nivells de funcionament que estem obtenint fins ara són molt grans, segurament superiors a la majoria de correus gratuits, es bò de respectar aquesta etiqueta perquè això sigui així. Si l'ús del correu d'un usuari perjudica al bon funcionament del sistema i es creu oportu, es podrà eliminar l'adreça de correu corresponent. Tampoc podem oferir garantia sobre còpies de seguretat i bon funcionament.

Sobre la llicència comuns sensefils

• Para ver este texto en castellano, siga este enlace.
• Click here to view this license in English.

1. Sobre el comuns sensefils

   1. El comuns sensefils descriu els termes i condicions per fer xarxa oberta per tal de que aquells individuals, col·lectius, empreses o administracions que ho desitgin i fan xarxa s'hi puguin acollir, o bé hi puguin manifestar el seu suport.

      • Formulari d'adhesió d'una xarxa o signatura de suport al Comuns Sensefils
      • Llistat de adhesions i signatures
      • Enllaça la teva web amb el comuns sensefils

   2. Quan la comunicació és sensefils, es refereix la utilització en exteriors de l'espai radioelèctric que no requereix de cap llicència.

   3. Els principis generals de la declaració de llicència de comuns sensefils s'inspiren en fer xarxa lliure i oberta i es poden resumir en:

      1. Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa o a la llibertat dels altres usuaris.

      2. Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus componenents i com funciona.

      3. Ets lliure de fer ús de xarxa per a qualsevol tipus de comunicació i difondre'n el seu funcionament.

      4. Incorporant-te a la xarxa, ajudes a extendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.

2. Sobre la xarxa oberta

   1. La xarxa oberta és una expressió de valors fonamentals com la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat i fraternitat a través del dret a comunicar-se lliurement i a extreure'n el màxim de prestacions possibles. En cas de qualsevol dubte sobre algun aspecte concret, sempre ens referirem a aquests principis fonamentals.

   2. La xarxa permet l'accés a tothom qui ho vulgui, i és el resultat de intercomunicar tots els seus membres amb la única condició de respectar el comuns sensefils. Si hi ha mecanismes de control en el seu accés es faran servir per a la correcta gestió de la xarxa des d'un punt de vista tecnològic i mai per a excloure l'accessibilitat.

   3. Si bé els equips i infraestructures poden respondre a múltiples models de propietat o titularitat, la xarxa com a tal mai no pot tenir mai cap amo o propietari, amb independència de quina sigui l'aportació de cada part a la xarxa.

   4. Els participants de la xarxa oberta que s'acullen al comuns sensefils, extenen la cobertura de la xarxa en les mateixes condicions del comuns sensefils, acceptant el lliure trànsit de comunicacions d'altres membres, sense manipular-lo més enllà del necessari per a la gestió de la xarxa.

   5. Els membres de la xarxa oberta es comprometen únicament als termes i condicions del comuns sensefils. Qualsevol altre compromís l'han d'expressar explícitament.

   6. Els membres de la xarxa, per tal de facilitar-ne el creixement i connectivitat, es comprometen a posar en consideració l'atorgament de permís per a deixar instal·lar equips propietat d'altres membres en les seves instal·lacions, tot i que sempre es reserven la darrera paraula en aquest sentit i encara que ho autoritizin, aquesta autorització no genera cap servitud i és revocable.

   7. L'adhesió a la xarxa es pot expresar a títol individual o col·lectiu, i comporta l'acceptació dels termes del comuns sensefils. En qualsevol moment un membre adherit a la xarxa pot anul·lar la seva adhesió, recuperant la disposició dels equips dels que sigui propietari (apadrinat) de forma exclusiva, la titularitat o propietat no es perd mai independentment de on estiguin instal·lats.

3. Sobre la gestió de la xarxa i prioritats en el tràfic (qualitat de servei)

   1. La gestió de la xarxa ha de ser pública i tothom qui ho desitgi ha de poder participar-hi.

   2. Quan sigui possible, les prioritats del tràfic generals s'implementen en aquest ordre:

      1. Trànsit de tipus interactiu (missatgeria instantània, conferències de veu, navegar, etc.)

      2. Trànsit de tipus massiu o diferit (transferències, correu electrònic, còpies, etc.)

   3. Els membres de la xarxa faran públiques les prioritats implementades en els seus trams de xarxa que puguin afectar als altres usuaris en cas de modificar les expressades en el punt anterior i que vagin més enllà de simplement donar-se prioritat en el seu tram de xarxa.

   4. No es pot garantir la disponibilitat de la xarxa com a tal de forma global. Tanmateix la millor garantia és la transparència: En funció de les possibilitats, es procurarà publicar informació sobre la disponibilitat i estat de la xarxa. En trams concrets, qui vulgui pot oferir garanties de nivell de serveis si s'en fa càrrec, explica com ho fa i en quines condicions.

4. Sobre l'espai radioelèctric

   1. Es considera l'ús en exteriors de l'espai radioelèctric que no requereix llicència com un bé d'ús universal, talment com l'aire o l'aigua, on l'ús obert com el descrit en el comuns sensefils o similars prevaleix davant de l'ús privatiu o explotació comercial. Es demana als governs, legisladors i organismes reguladors que crein els espais necessaris i facin les regulacions perquè això sigui possible.

   2. Qui s'acull als comuns sensefils es compromet a fer-ne un ús responsable i a no excedir-se innecessàriament en les potències d'emissió.

5. Sobre la Seguretat

   1. Cada membre de la xarxa és responsable de la seva seguretat, evitar intrusió en els seus propis sistemes d'informació i de xifrar les seves comunicacions si així ho desitja. La xarxa oberta simplement proporciona el mitjà de transport per fer-ho possible.

      Es poden connectar xarxes privades a la xarxa oberta, i posar-hi tallafocs per controlar-ne l'accès. Aquests trams de xarxes queden exclosos del comuns sensefils i de la seva seguretat s'en fa càrrec qui la munta.

   2. La xarxa oberta no es fa responsable de cap dany causat als seus membres durant l'ús de la xarxa.

6. Sobre la responsabilitat

   1. La xarxa oberta mai és responsable de l'ús que en fan els seus membres.

7. Sobre els continguts.

   El Comuns Sensefils descriu els termes i condicions per a fer xarxa oberta, però no inclou de cap manera ni els serveis que s'hi ofereixen, inclòs internet, ni els continguts. Per a les condicions dels seus continguts o els serveis que s'hi puguin oferir a través de la xarxa ja hi han múltiples formulacions de llicències. Tanmateix es recullen uns principis generals que són els següents:

   1. Hi ha llibertat de crear continguts i serveis de qualsevol tipus per a tothom qui vulgui.
   2. La xarxa oberta és el suport sobre el qual es fa la transmissió lliure dels continguts, però no hi té res a veure ni n'és responsable.
   3. Els creadors o titulars dels continguts escullen el termes i condicions per al seu ús. Si no n'expressen, s'entèn que son de lliure distribució en les mateixes condicions, tal i com es descriuen en el Creative Commons (by-sa). Quan es tracta de servidors que ofereixen alguna funcionalitat als usuaris, si no s'especifica el contrari o es diu que és "tal qual és" s'entén que es tracta d'una autoprestació col·lectiva sobre la que no s'ofereix cap tipus de garantia.
   4. Els seus membres es comprometen a no fer trànsit per la xarxa de continguts inapropiats o ilegals, que puguin perjudicar a la resta de membres de la xarxa, ofensius, missatges no sol·licitats i similars continguts indesitjables.
   5. Sobre l'accés a internet hi ha dos models:
      1. Basat en la explotació dels excedents d'acessos de membres de la xarxa. En aquest context, quan es fa sense contraprestació econòmica, l'accés a internet és un privilegi que et dona qui comparteix aquest excedent, no pas un dret ni tampoc un servei. La xarxa actúa com al vehicle que permet una consolidació agregada d'autopestacions, i com a tal, no hi apliquen les disposicions reguladores dels mercats de telecomunicacions ni cap restricció contractual o regulació sobre la redistribució de l'ample de banda.
      2. Accés a internet com a servei. En aquest model els usuaris d'aquest accés poden adoptar les fòrmules de financiació i gestió que acordin oportunes.
   6. La xarxa com a tal no pot donar garanties de disponibilitat de l'accés a internet o cap altre servei. Si algú en vol oferir o en vol gaudir ho pot fer de la manera que es descriu en l'apartat 3.4: Els adherits a la xarxa tenen llibertat per oferir-ne o contractar-ne dins de l'àmbit sobre qualsevol component de la xarxa.
8. El text d'aquesta declaració de Comuns Sensefils és sota aquesta llicència Creative Commons.
   • No s'en pot fer un ús comercial
   • La distribució i còpia és lliure referenciant que prové d'aquest Comuns Sensefils
   • Es poden modificiar els continguts i fer-ne treballs derivats si el resultat es distribueix de nou sota les mateixes condicions.

 

Formulari d'adhesió o suport a la llicència de comuns sensefils

Feu servir aquest formulari per a una d'aquestes dues coses:

• Formalitzar l'adhesió d'una xarxa oberta als termes del Comuns Sensefils.
• Signar per declarar el vostre suport, ja sigui a titol individual o en representació d'un col·lectiu, entitat, organisme o empresa, a la iniciativa del Comuns Sensefils. La signatura de suport és simplement una declaració, no comporta cap compromis ni comporta que cap tram de xarxa queda adherit als termes del Comuns Sensefils.

Es publicarà una llista amb les adhesions i signatures de suport on hi figurarà només la data, el nom, data de la signatura i el vostre comentari. En cas de proporcionar un enllaç en forma d'url, s'incorporarà al llistat de forma que clicant sobre el nom portarà al enllaç que heu posat.

El correu electrònic no es publica, i es farà servir només en el cas de que volgueu rebre notificacions en el cas de que hi hagi hagut algun canvi important en el text durant el seu debat. El DNI o NIF es demana només per donar formalitat a la recollida de signatures i tampoc es publica.

Llistat d'adhesions i subscripcions al "Comuns Sensefils"

Llistat de les adhesions i signatures de suport al "Comuns Sensefils"'; $result = mysql_query("SELECT sid, data from webform_submitted_data WHERE nid=1851 and name='Nom' order by data"); if (!$result) { die("query failed: " . mysql_error()); } $count = 0; $adhesions = 0; print ""; while ($row = mysql_fetch_array($result)) { // print ""; else print ""; $Tipus = db_row("Tipus",$row["sid"]); if ($Tipus == 'adhesió al comuns sensefils') { $adhesions++; print ""; } else print ""; print ""; print ""; $count++; print ""; } print "

id	nom	tipus	data	comentari
" .$row["sid"] ."	" .$row["data"]; $Url = db_row("Url",$row["sid"]); $Nom = db_row("Nom",$row["sid"]); if ($Url != "") print "
" .$row["sid"] ."	" .$row["data"] ."
" .$row["sid"] ."	" .$row["data"] ."	adhesió	suport	" .format_date(db_row("__timestamp",$row["sid"]),'small') ."	" .db_row("Comentaris",$row["sid"]) ."

---

"; print ""; print ""; print ""; print "

Adhesions:	" .$adhesions ."
Suport:	" .($count - $adhesions) ."
Total:	" .$count ."

"; cache_clear_all(); ?>

Posa un enllaç al comuns sensefils

Per manifestar el teu suport o adhesió al comuns sensefils des de una altra web, o des de la teva comunitat local, pots posar-hi un enllaç fent encaixar quest codi en la teva pàgina:


<div align=center>

    <a href="http://guifi.net/ComunsSensefils">

       <img src="http://guifi.net/files/csf.gif" 

          ALT="Veure la llicència comuns sensefils" 

          WIDTH="88" HEIGHT="31">

    </a>

 </div>

El text es pot anar enriquint i matitzant amb el pas del temps. Si et copies el text complert de la llicència comuns sensefils en una pàgina pròpia, recorda de posar-hi un enllaç a l'original per si de cas. Ho pots fer de dues maneres, un enllaç a la darrera versió de la llicència, o bé també un enllaç a la versió que vas llegir en el seu moment. Per fer aquests enllaços el codi en html és:



Enllaç a la darrera versió:

<a href="http://guifi.net/ComunsSensefils>

        Comuns Sensefils
</a>

Enllaç a una revisió concreta.

Has d'obtenir en la pestanya superior de "revisions" la darrera, i llavors codificar l'enllaç de la següent manera:


<a href="http://guifi.net/ComunsSensefils?revision=30">

        Comuns Sensefils
</a>




Imatge alternativa (versió reduïda)

En Sebastián Galeano, de BadalonaWireless ha preparat una versió més "compacte" per a fer-hi l'enllaç. És aquesta:
La pots obtenir aqui: http://guifi.net/images/wcl.png

Preguntes i Respostes sobre el Comuns Sensefils

Apartat per respondre a les preguntes més freqüents sobre la llicència Comuns Sensfils

Què és i pèrquè del "Comuns Sensefils"?

El "Comuns Sensefils" és el resultat de traslladar els principis de codi lliure (GPL i similars) i creació lliure (Creative Commons i similars) a l'activitat de fer xarxa oberta.

S'ha redactat per crear un marc específic per a aquesta activitat donat que no n'haviem trobat d'altres prou concrets. L'objectiu és crear una forma de fer xarxa oberta i un marc on els diferents agents que intervinguin en aquest tipus de xarxa s'hi puguin acollir i els serveixi de referent de com relacionar-se.

Per entendren's, es tracta de recuper d'alguna manera el que en el seu dia eren els principis de internet: Fer una xarxa de caràcter universal, però en aquest cas prescindint de les regulacions que s'han establert a través dels proveidors d'accés (ISP). D'aquesta manera qualsevol persona a títol individual o col·lectiu disposa d'un marc on estableix quins son els principis i funcionament de la xarxa.

En que es distingeix una xarxa oberta i lliure d'una de privativa?

Pregunta:

Tot això està molt bé, però com es distingeix una xarxa lliure d'una de privativa? Es que en el Comuns Sensefils es reconeix la possibilitat de cobrar per donar serveis i clar....

Resposta:

Cobrar o no cobrar no és el que fa la diferència. De fet no hi té res a veure ni hi està relacionat.

• La xarxa lliure i oberta és aquella oberta a que hi participi tothom qui vulgui, en la modalitat que vulgui, on la xarxa en sí mateix no és "propietat" de ningú, i per definició és oberta a interconnexions amb altres xarxes, construint així una xarxa global. Si eventualment algú hi cobra alguna cosa, ho fa només en concepte d'un servei real, no pel sol fet de fer un "peatge" per accedir a una xarxa.
• La xarxa privativa és aquella en la que qui l'ha desplegat, la considera un actiu de la seva propietat i impedeix la interconnexió a d'altres xarxes. Encara que ho faci gratuitament.

Zones geogràfiques i comunitats sensefils llistades a guifi.net

guifi.net no és altra cosa que un punt de col·laboració de la gent que ens hi llistem, de diverses àrees geogràfiques i comunitats més o menys estructurades per així contribuir conjuntament a que l'embranzida sense fils tingui més força i ajudar-nos allà on poguem.

Les zones no tenen perquè coincidr amb municipis concrets. Per a la constitució d'una zona, simplement cal que algú tingui la intenció de prendre la iniciativa en aquella àrea amb l'objectiu d'ordenar-la i estructurar-la. És a dir, algú o alguns que en tingui ganes.

Cada zona té una sèrie de paràmetres propis configurables que determinen com es comporta, la seva aparença, com configura automàticament les ràdios, com ara per exemple (i entre d'altres):

• Pàgina d'inici pròpia i editable
• Rang d'adreces freenetworks
• Mapa de la zona
• Servidors DNS i NTP (noms i de rellotge) propis
• Denominació OSPF per a l'encaminament dinàmic 

Els administradors de la zona configuren aquests paràmetres. Tothom qui ho demani pot fer d'administrador de zona. Per facilitar la gestió, en cas de que la zona no tingui definit tots o alguns d'aquests paràmetres, hereda el paràmetres generals segons l'àrea geogràfica.

Per navegar entre les zones, visiteu:

• Navegació per zones 

Alt Penedès

D'allà on surt bon ví, també surten altres coses... El NoCatAuth també va sortir de Sonoma.

Avinyonet del Penedès

El terme municipal d'Avinyonet del Penedès es divideix geogràficament en dues zones: una de més plana, dominada pels conreus de vinya i fruiters al nord-oest, i una altra de més muntanyosa al sud-est, on abunda la vegetació boscosa.
El municipi es caracteritza per tenir una població força dispersa en el territori, amb diversos pobles, barriades i masies.

La capital administrativa és Avinyó Nou, a la part plana, que és traspassada per la carretera nacional A7 (antiga N-340). És el poble més gran del municipi i també el més nou, ja que no hi ha vestigis arqueològics.
A Avinyó Nou s'hi concentren la major part dels serveis i comerços, així com l'activitat industrial, al barri de Can Merlines.

Les Gunyoles és el segon nucli en població i està situat dalt d'un turó al límit entre la part plana i la boscosa. Compta amb la resta més antiga d'Avinyonet, una torre funerària d'època romana. Històricament ha tingut una forta cohesió social, que ha propiciat manifestacions culturals tan consolidades com ara el pessebre vivent parlat.

L'Arboçar és un altre desl nuclis d'Avinyonet, endinsat a la part més muntanyosa. Al bell mig del poble hi ha algunes masies de típic estil català, que li donen un aspecte atemporal i pintoresc. Igual que el caràcter disgregat del municipi en general, la població es divideix en 3 barris: l'Arboçar de Baix, l'Arboçar de Dalt i l'Arboçar de les Roques.

Cantallops és un petit poble amb un fort creixement demogràfic als últims anys. Està a cavall de les dues zones geogràfiques d'Avinyonet, i també és travessat per la carretera nacional A7, on s'ha instal.lat alguns establiments comercials. L'església rodona, construïda als anys 70, domina el centre del nucli i fa que tingui un caràcter peculiar.

Sant Sebastià dels Gorgs s'ubica al nord del municipi, a la part plana. Està envoltat de vinyes i el reguen diferents rieres o gorgs, cosa que s'ha traspassat al nom. El seu monestir és una joia del romànic penedesenc, amb un característic campanar que destaca per sobre les teulades. Potser és el poble que conserva un aire més tradicional.

A Avinyonet del Penedès hi ha altres barriades, com Clariana, Collblanch, Mas Comtal, La Garrofa , Cal Padrona… No es pot dir que arribin a formar pobles, encara que cadascun tingui el seu caràcter propi. Al peu del Parc Natural del garraf també hi ha Can Mitjans, una urbanització on es comença a desvetllar certa consciència col.lectiva.

l'eBosc de Lavit

Més informació sobre l'eBosc de Lavit en la secció de  l'Oriol News Portal

Baix Llobregat

Hi volen algunes coses més a part dels avions...

El Prat de Llobregat

Ens trobareu a wireless-station.com

Sant Andreu de la Barca

Per a bellugar xarxa per la banda de Sant Andreu de la Barca contacteu amb en Pau. Comença per la Colònia del Palau.

Maresme

El Maresme ha estat una de les comarques pioneres a Catalunya en el desenvolupament de les comunitats sense fils.

Sant Pol de Mar

Veniu a la web de santpolwireless.net.

Osona

A la comarca d'Osona es van dibuixant ràpidament diverses zones, des del Voltreganès fins Seva o Hostalets...

Gurb

La zona de Gurb de la Plana actualment ja es troba activa en alguns punts. On hi ha més densitat de nodes previstos és, com és lògic, la part de Prixana, però Gurb és enormement gran des del punt de vista d'extensió del territori i hi ha també dispersió en les parts habitades. És materialment impossible donar cobertura de forma immediata a tot el municipi, però en canvi si que podem estudiar cada cas particular que vagi apareixent. La idea és que amb la col·laboració de tots s'arribi sinó a tot arreu, si fer el possible per arribar allí on faci falta.

La part de Gurb l'està empenyent ara mateix sobretot en Fermí Tanyà i en Ramon Roca. Si us poseu en contacte amb nosaltres mirarem d'estudiar la manera d'arribar fins allà on esteu i d'orientar-vos sobre el que us cal, independentment de la vostra ubicació concreta dins del municipi.

L'Ajuntament de Gurb anuncia la intenció de construir un node

[image:528,right]La Generalitat de Catalunya té com un dels objectius per el 2004 el subministrament d'accés d'alta velocitat a Internet del tipus ADSL/ LMDS o similar a les poblacions de Catalunya que encara no disposen d'aquest servei de forma total o parcial en el territori; per aconseguir aquest repte s'ha realitzat un concurs públic per a la construcció i gestió d'una xarxa d'accés a Internet que estarà enllestida a finals d'aquest any.

A l'ajuntament també hi ha una línia d'accés a internet que es fa servir en horari d'oficina, els dies laborables de 8:00h a 15:00h. En tant que són els veïns de Gurb els titulars dels recursos de l'Ajuntament, pensem que fora d'aquest horari és apropiat posar aquest accés a disposició dels veïns de Gurb. En aquest sentit i aprofitant la creació de la xarxa lliure guifi.net, anunciem la intenció de donar-hi suport incorporant un punt d'accés, posant-lo a disposició dels veïns de Gurb perquè la puguin compartir a través de la tecnologia de comunicacions sense fils.

Al tractar-se d'un recurs a compartir, a diferència d'un accés a internet privat, es preveuen unes condicions lògiques per al seu bon funcionament en comú:

• Per a accedir-hi, caldrà ser veí de Gurb i sol·licitar-ho.
• L'ajuntament posarà el punt d'accés i la antena, corre a càrrec dels veïns que hi vulguin accedir l'adquisició dels equips informàtics i de comunicacions necessaris per a connectar-hi. A partir d'aquí l'accés és gratuït.
• L'Administració i gestió del node de l'Ajuntament de Gurb dins de guifi.net anirà a càrrec del propi ajuntament o de veïns de Gurb.
• Només estarà disponible fora del horari d'oficina de l'Ajuntament (laborables de 8 del matí, fins a les 3 de la tarda).
• Per a un millor funcionament per a tots, es donarà prioritat a comunicacions de tipus HTTP (navegar per internet), quedant les altres, com ara els jocs en línia o la transferència d'arxius en un segon terme, podent-se fins i tot impedir si s'observa que és un inconvenient important a la navegació per internet.
• Es demana a guifi.net que, dins de les seves possibilitats, proporcioni suport i orientació a aquells veïns de Gurb que vulguin accedir a la xarxa i fer ús d'aquest accés a internet.
• L'Ajuntament té la facultat de interrompre o canviar aquestes condicions si les circumstàncies ho aconsellen.

A través de www.guifi.net podreu obtenir informació de en quin estat es troba l'accés, de quan estarà operatiu i de com accedir-hi.

Al tractar-se d'un accés compartit, amb restriccions i en el marc d'un projecte lliure, és a dir, la iniciativa per al seu ús correspon al interessat.

Esperem amb això proporcionar als veïns la oportunitat d'un accés universal per a navegar per internet, pensant sobretot amb els veïns que es vulguin introduir a l'ús d'internet fent-ne un ús limitat, i als joves. No es tracta pròpiament d'un servei públic, per tant no és adequat per a empreses o particulars que desitgin un accés privat, sense restriccions i amb compromís de servei. Per a aquests darrers, com s'ha dit al principi, esperem que tothom tingui la opció de contractar-los a proveïdors d'internet independentment de la seva ubicació dins del municipi.

Desplegament a la parròquia de Granollers i Sant Julià de Sassorba.

El Supernode de Sant Esteve de Granollers ha quedat s'ha activat el 16 de Maig del 2.005 amb un enllaç cap al Pavelló i s'ha provat la connexió des de l'Aniol.

---

Un cop ja es disposa de força bona cobertura a Prixana / l'Amistat, Sant Andreu i Vespella, es vol donar una empenta en els sector de la parròquia de Granollers, i Sant Julià de Sassobra.

En el cas de Granollers, es preveu posar un Supernode a Sant Esteve enllaçat directament amb el CEPA i/o el Pavellò, ja hi ha una llista de veïns interessants, i juntament amb ells, es preveu promoure una compra conjunta d'antenes.

Per Sant Julià de Sassorba, es preveu aprofitar el desplegament del troncal cap a Sant Bartomeu del Grau via la Serra, per projectar senyal també des d'allà.

Per la part de Granollers, les cases previstes a connectar des del nou supernode a situar a Sant Esteve són:

1. El Noguer
2. Raurell
3. Mas Masramon (2 connexions)
4. L'aniol
5. Els Arcs
6. Carous
7. El Campó
8. Sobreriba
9. Casanova de la Riera
10. Can Peixau
11. Rossell - La Cabra
12. Casa Rosa
13. El Reixach
14. El Pradell

Per a la resta d'enllaços troncals, es preveuen fins a 4 enllaços de distància, repartits en 2 per a Granollers/CEPA o Pavelló, i 3 més entre el Pavelló i Sant Bartomeu Grau, comptant en que s'arriva fins al Telecentre via la Serra. A la Serra s'afegiria una troncal més ja en direcció a Sassorba.

Elk material comprat, i el preu final en Euros amb IVA inclòs és:

• 10 antenes de rajola de 8db, 3mts de cable i connector RP-TNC, 35€
• 30 antenes de rajola de 14db, 3mts de cable i connector RP-TNC. 43 €
• 10 antenes directives de 19db, connector N-Fem, 45€
• 5 antenes directives de 24db, connector N-Fem, 60€
• 5 antenes sectorials de 14db /120º, connector N-Fem, 140€
• 10 rínxols N-Male-RP-TNC, 6mts, 30€
• 10 allargadors LMR400 de 6 mts. per a les instal·lacions elevades, 30€

Quan es materialitzi la compra, segurament durant aquesta setmana, la gent ja pot començar a pagar-ho, amb preferència pels afectats a Granollers i els trams descrits en aquesta pàgina. El material sobrant es vendrà al botiguer que ho vulgui comprar per distribuir-ho des de la seva botiga.

Malla

Des del municipi hi ha interès en fer xarxa

Estem començant a fer les primeres passes, trepitjar el terreny i valorar quins llocs semblen més interessants per a posar-hi nodes.

Hi ha la intenció d'enllaçar-se cap a Tona i cap a Vic.

Us convidem a que manifesteu el vostre interès adreçant-vos a la bústia:

guifi arroba guifi punt net

Estarem encantats que us presenteu i ens digueu on sou.

Taradell

La gent de Taradell hem decidit que tant bon punt tinguem l'antena, que ja està venint amb la compra conjunta, farem les primeres proves i començarem per enllaçar un punt cèntric del poble apuntant cap a Vic.

Els que erem a la reunió estem molt aprop d'aquest lloc on situarem el supernode i d'una manera més o menys senzilla podrem enllaçar-hi.

Algun sector de Goitallops ho té una mica més complicat perquè no tenen visió directa al centre del poble i potser els caldrà enllaçar també a Vic o a Tona. L'opció de fer-ho cap a Tona pot ser interessant per donar redundància a la zona sud d'Osona.

Tona

Tona es connecta a la xarxa, a partir de la iniciativa dels veïns de la zona i amb la col·laboració de l'Ajuntament i d'Ausatel. L'objectiu és donar cobertura global al municipi i consolidar un punt troncal d'interconnexió entre els municipis del sud d'Osona.

Tona: Fase 1

Fa uns dies es va fer una reunió a l'Ajuntament de Tona per parlar de donar cobertura a Tona i interconnectar-la amb la resta de la xarxa. En la reunió es va veure predisposició de l'Ajuntament i d'una colla de veïns. Es va convenir que des de guifi.net féssim un plantejament de com fer-ho per donar el màxim de rendiment considerant els possibles punts de connexió.

Mentrestant Ausatel ha activat un enllaç des de Vic Victòria, i s'ha activat un Supernode a SevaLaCosta, aquests enllaços tenen possibilitats d'oferir connexió a Tona. Els altres punts que es valoraven no s'han concretat, però només amb això i afegint la predisposició de l'Ajuntament de Tona i dels veïns que en són promotors, ja podem definir una "Fase 1", en la que no es donaria cobertura encara a la part del darrera del Castell, però sí força bé a la major part del nucli urbà.

Després de parlar-ne una mica amb els implicats, anem a proposar doncs el que podria ser aquesta Fase 1; Recollir la senyal que venen des d'aquests dos punts, una des de les instal·lacions de la Mancomunitat, i l'altre des des d'un altre punt dins de Tona (podria ser l'Ajuntament?). Enllaçar aquests dos punts (amb això obtenim redundància en les comunicacions cap al Nord), posar una Sectorial des de la banda Est (també a la Mancomunitat o a les naus d'Ausatel), i des d'allà enviar senyal cap al punt que ja hi ha actualment el Castell, de manera que el Castell faria de repetidor, i sense de moment haver d'afegir cap ràdio, milloraria molt la cobertura sobre el poble (hi haurien dos punts a cada banda proporcionant connexió als usuaris).

El resultat seria connexió redundant amb la resta de la xarxa, 2 supernodes donant cobertura als usuaris (per al potencial de Tona, un de sol semblaria poca cosa) i amb la característica especial de que al Castell s'hi posaria només un repetidor per no haver de posar cap antena mentre no s'estudiïn opcions per ubicar-les de forma que no creïn cap imapcte visual.

Finalment, es pot preveure el següent pas, que ja seria enviar la senyal des del Supernode Est direcció cap a Collsuspina preparant ja així la connexió cap a Balenyà.

En resum:

1. Supernode "Mancomunitat". A la Mancomunitat (la nau d'Ausatel podria ser part d'aquest node, repartint-hi els equips afegint un bridge de curta distància).
• Una antena de 24db cap a Vic Victòria
• Una Sectorial cap a Tona,
• Una 19db cap al Castell (si no es munta des de "Tona Centre")
  
• Una 15 o 19 db cap al node "Tona Centre"
  
• Una 24db cap a Collsuspina
2. Supernode "Tona Centre". A situar a l'Ajuntament o en algun dels punts des d'on es rebi bona senyal des de SevaLaCosta.
   
• Una 15db recollint la senyal de SevaLaCosta
• Una 15 o 19db enviant la senyal cap al "Tona Est"
• Una 15db cap al Castell (si no es munta des de "Tona Est")
  
3. El Castell. No seria un Supernode, simplement faria de repetidor de la senyal que rep des d'algun dels altres supernodes.



Addicionalment seria bo de preveure dins d'aquests punts, quin és el millor situat per enviar senyal cap a Taradell i Seva per permetre que ells hi construeixin l'enllaç.


Ara toca:

1. Concretar els padrins per a tots aquests equips, em consta que alguns ja són clars per la pròpia implicació dels veïns i Ausatel, caldria concretar els que queden potser entre l'Ajuntament i la Mancomunitat.
2. Servidors:
1. Sembla ser que com a mínim a la Mancomunitat hi ha una ADSL, tindria sentit proposar que s'hi posi un proxy.
2. L'Ajuntament de Tona ha comentat que també tenia previst de posar algun servidor amb Linux, no sé si també com a proxy. Caldrà veure on és i com connectar-lo.
3. Fer comentaris per si s'acudeixen millores,
4. Muntar-ho :)
   

Vic

A Vic volem crear una estructura en forma de cercle al voltant del nucli urbà, entrellaçant els nodes de Vic a diversos punts d'aquesta estructura.

Per afegir-te a la xarxa és interessant que facis una subscripció a la llista de correu de guifi, enviant un correu a guifi-subscribe arroba guifi punt net així podrem parlar del tema i concretar cap a on és millor que enllacis.

Entre tots podem fer una xarxa que pesqui a tot Vic !

Voltregà

La zona de Voltregà es composa d'un enllaç troncal en forma d'eix des de Gurb-Nord fins a Vinyoles i els seus correponents punts d'accés per a les connexions dels usuaris, abastant els termes de Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltrega.

Qui està empenyent i coordinant aquesta àrea és en Gil Casadevall (gli_2).

Previsió per a l'enllaç "Voltregà" des de Gurb Nord fins a Vinyoles

Durant ela tardor del 2.004 està previst iniciar la construcció d'un enllaç troncal des de Gurb Nord Mas Serí) fins a Vinyoles. En aquest enllaç hi hauria alhora un mínim de 3 punts calents per a admetre connexions d'usuaris.

L'esquema del és el que podeu observar en el mapa de a continuació. Com veureu es passa pel costat de la muntanya on hi ha Sant Marc. Això és aixi perquè els punts que ens demanen de connectar solen ser cèntrics, excepte en el cas de Vinyoles, o si no son cèntrics, son ensotats, com es el cas de la Guarderia. Per això creiem que és estratègicament convenient fer els enllaços