De què va això de projecte lliure? Què vol dir?

Fa molts anys que existeixen, no és de fet res nou. Tanmateix és sovint un concepte que com que és molt ampli, de vegades és usat de moltes maneres, associant-lo a programari gratuit, posicionaments polítics, plantejaments novedosos, revolucionaris o romàntics, etc... També discusions sobre la seva oportunitat i viabilitat, interessos que s'hi relacionen, etc. Hi ha molts tòpics i per a tots els gustos. Penseu que avui en dia s'en fan màsters i tot d'això

Tanta discusió de vegades pot ser contraproduent en el sentit de que al final pot resultar que s'en parla més que no es fa, posant més esforç en teoritzar sobre el fenòmen que no pas en dur-lo a la pràctica, i amb diverses aproximacions al mateix tema es pot arrivar al punt de que al final, la gent no entengui ben bé de què es tracta.

Aplicat al nostre cas (fer xarxa lliure i oberta, que no sempre pot generalitzar als altres àmbits de projectes lliures), que no som ni administració ni empresa, la lectura que s'en fa és molt més simple, que si ets de pagès et costarà ben poc d'interpretar. Anem a descriure-ho fent servir un exemple que s'ens va ocòrrer al laboratori d'enrutament que vam fer dissabte passat: És com un hort casolà.

Com es fa?

• Es fa bàsicament duient a la pràctica una afició.
• Tothom en pot fer, independentment del nivell que es tingui. El primer any segurament colliràs poca cosa, però ni cal una llicència especial i ni ser-ne prèviament un expert. Ja n'anirem aprenent....
• No és producte de la generositat infinita: Encara que no pagaràs pel que produeix, no és gratis ni l'obtindràs sense esforç: Hi has de dedicar recursos, fent feina i proveint les eines que et faràn falta.
• Tot i que es força bàsic, si que requereix una certa metodologia i planificicació, i és un procés de continu aprenentatge i recerca.
• No hi posaràs ni hi faràs res que després et pugui perjudicar. Hi procuraràs fer un cultiu tant sostenible com sàpigues.
• Tot és a la vista. No taparàs l'hort per impedir que s'hi vegi què i com s'hi fa, com a molt per evitar les glaçades i pedregades. De fet típicament es mostra per presumir-ne sanament.
• Hi posaràs el que et vingui de gust.
• T'agoites com el fan els teus veins, per aprendre o introduir-hi tècniques noves que et puguin dur a un millor resultat, ja sigui en qualitat, menys feina o el que sigui. Els veins també s'agoitaràn el teu. Es cera una competitivitat sana en divorsos aspectes, des de qui el té més bonic, a qui en treu menys profit.
• Es tendeix a excedir el que es necessita per a l'autoconsum, de manera que moltes vegades en surt un excedent que típicament donarás als teus amics.

Com compensa?

• Gaudint dels fruits amb l'autoconsum.
• Perquè ho prefereixes a anar-ho a comprar al supermercat.
• La satisfacció que produeix haver endevinat la lluna per evitar que es trompin les cebes o granin les escaroles. Aquesta satisfacció és més gran si el teu vei (sana competició) no l'ha endevinat. La millor satisfacció és quan li pots oferir de les teves perquè ell l'ha fallat i s'ha quedat sense i a tu t'en sobra.
• Si es al revés i és el vei qui hi ha endevinat i tu l'has fallat, avans d'anar-ne a comprar a un supermercat, aniràs a veure si el teu veí t'en pot donar. Millor d'un altre hort que no pas fer-ne una qüestió d'orgull.
• S'aprenen a fer unes coses, i aplicades amb mètodes. Tinguin o no traducció directa amb la ocupació principal, no importa, però sempre és instructiu.
• És entretingut.

Quina relació té amb la economia? Obstaculitza alguna cosa?

• En una situació normalitzada, cap problema. Si tot va com ha de ser, té un cost de producció superior al que trovaràs en un supermercat de procedència de cultius intensius. No es fa per estalviar sinò per gaudir-ne. Tanmateix moltes vegades s'en regala també producció a coneguts, i qui n'agafa de gratis, n'esta agraït i ho valora no pas pel que (no) ha pagat, sinó pel que significa. I a cap gran superfície o cultivador intensiu se li acudeix denunciar-ho a cap organisme al·legant competència deslleial.
  De fet la xarxa lliure també genera oportunitats i feina a professionals de serveis, botigues, etc... Vegeu aquest document: guifi i el món de l'empresa. Per tant, en absolut és gens contradictori.
• En situacions anormals, per exemple en una posguerra, desequilibri on la gent passa gana, o situacions d'especulació, ja no es fan per esport, sinò per necessitat. És quan al comerç hi trovarem els mateixos productes a un cost molt superior. Quan això passa el que convindria és normalitzar de nou la situació, i a això la mateixa existència dels horts hi ajuda: Per exemple, per evitar que s'estimuli un excès d'especulació.
• I mai a ningú se li acudiria insinuar que els horts són un obstacle al desenvolupament de la agricultura. Al revés.

Com un hort casolà. Com veieu, no es pas ni tansols un invent del segle passat, sinò fins i tot de molt avans. Més antic que el anar a peu.

Potser la unica diferència important traslladat al món de les xarxes és que tot i que igualment s'hi pot fer el que tu vulguis, difícilment arriva a bon port només amb un esforç individual. Per recollir-ne els fruits el caldrà un cert nivell de coordinació amb altres persones.

....s'entèn ara? Si ets de pagès, segurament si