La zona volcànica de la Garrotxa es troba als Pirineus orientals, on existeixen una quarentena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de renta basáltica. El focus principal és el pla d'Olot i els seus vessants (el camp de renta ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la renta @fluir<3> seguint la vall del Fluviá i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca. Altre sector important ho constituïx la vall tectònica del Riu Ser, al peu de la escarpa de falla de les serres del Corb i de Finestres, on es troben els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La renta @seguir<3> en aquest cas la vall pel vessant del riu fins al Molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau (castellà: Cascada de Santa Paz). Finalment pot afirmar-se l'existència d'un tercer grup constituït per una sèrie de volcans situats en la vall del Llémena i els de la riera de Adri. El volcà Croscat, en La GarrotxaEn el sector d'Olot també va haver erupcions en l'antiguitat, ja que es poden trobar còdols de basalt en els materials pliocénicos de la vall del Fluviá. En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases, encara que podem datar-les totes entorn de la meitat del Quaternari. Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus estromboliano, dels quals existeixen amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials gruixuts (Montolivet, Croscat), existeixen no obstant això taules de renta, posades en relleu per l'erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, llocs on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats de basalt (columnates basálticas). Són abundants, en el sector de l'Ésser, les acumulacions de lapislázuli denominades també grederas i, prop d'Olot, les formacions de rentes poroses, consolidades en sectors de aguazales, com en el bosc de Tosca. En l'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluviá i de l'Ésser i la capçalera de les valls de Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya.Argelaguer és un <a href="/wiki/Municipi" title="Municipi">municipi</a> de la <a href="/wiki/Comarca" title="Comarca">comarca</a> de la <a href="/wiki/Garrotxa" title="Garrotxa">Garrotxa</a>. Se situa a la vall del <a href="/wiki/Riu_Fluvi%C3%A0" title="Riu Fluvià" class="mw-redirect">riu Fluvià</a>, a la meitat Est de la comarca. Té boscos de <a href="/wiki/Pollancre" title="Pollancre">pollancres</a>, la seva agricultura és de secà principalment <a href="/wiki/Cereal" title="Cereal">cereals</a> i <a href="/wiki/Oliveres" title="Oliveres" class="mw-redirect">oliveres</a>, indústria hidroelèctrica i artesania tradicional (<a href="/wiki/Espardenya" title="Espardenya">espardenyes</a>, esclops). El nom de Argelagorios es troba en documents de l'any <a href="/wiki/982" title="982">982</a>. A principis del segle XIII els senyors de Sales passen el feu d'Argelaguer als de MontpalauBesalú és una població de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta amb una extensió de 4,81 km2. Com el seu orígen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. Gaudeix de bona comunicació per trobar-se en la cruïlla entre 3 comarques : Alt Empordà, Pla de l'estany i Garrotxa. Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Podeu obtenir més informació entrant a la web oficial del municipi www.besalu.catMieres és un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Municipi">municipi</a> de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarca">comarca</a> de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrotxa">Garrotxa</a>.Forma part del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_de_la_Zona_Volc%C3%A0nica_de_la_Garrotxa">Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa</a>.Situat al nord de la serra de <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Finestres&action=edit">Finestres</a> i regat pel riu <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tort&action=edit">Tort</a>,afluent del Ser per la dreta i la riera de Mieres. Pinedes de pi blanc, rouredes i alzinars. L'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura">agricultura</a> és de secà amb vinyes i oliveres, i la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia">ramaderia</a> és bovina. Documentat des de l'any <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/834">834</a>, va tenir lloc en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1484">1484</a>la segona <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_dels_Remences">Guerra dels Remences</a> dirigits per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Sala">Pere Joan Sala</a>,quan els camperols es van negar a pagar tributs excessius als seus senyors.http://ca.wikipedia.org/wiki/Mieres Avui dia 10 d'ocubre del 2008 la Xarxa oberta lliure i neutral de guifi.net a Conectat la Garrotxa amb Olot Olot és la capital de la <a title="Comarca" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarca">comarca</a> de <a title="La Garrotxa" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Garrotxa">la Garrotxa</a> i cap del <a title="Partit judicial" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_judicial">partit judicial</a> d'Olot a la <a title="Província de Girona" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Girona">província de Girona</a>, <a title="Catalunya" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya">Catalunya</a>. Està situada en una plana envoltada per les <a title="Serra de Sant Valentí (encara no existeix)" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serra_de_Sant_Valent%C3%AD&action=edit&redlink=1">serres de Sant Valentí</a>, <a title="Aiguanegra (encara no existeix)" href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aiguanegra&action=edit&redlink=1">Aiguanegra</a>, l'<a title="Altiplà" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Altipl%C3%A0">altiplà</a> de <a title="Batet de la Serra" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Batet_de_la_Serra">Batet</a>, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu <a title="Fluvià" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluvi%C3%A0">Fluvià</a> i la riera de <a title="Riudaura" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Riudaura">Riudaura</a>. És una ciutat especialment coneguda pel seu interès natural i per formar part del <a title="Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_de_la_Zona_Volc%C3%A0nica_de_la_Garrotxa">Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa</a>. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el <a title="Volcà de Montolivet" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0_de_Montolivet">Montolivet</a>, el <a title="Montsacopa" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montsacopa">Montsacopa</a>, la <a title="Volcà de la Garrinada" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0_de_la_Garrinada">Garrinada</a> i el <a title="Volcà Bisaroques" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0_Bisaroques">Bisaroques</a>. Les contrades del voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb els <a title="Aiguamolls de la Deu i la Moixina" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aiguamolls_de_la_Deu_i_la_Moixina">Aiguamolls de la Deu i la Moixina</a> (un bosc amb aiguamolls), la <a title="Fageda d'en Jordà" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fageda_d%27en_Jord%C3%A0">Fageda d'en Jordà</a> (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situada en un lloc pla), els volcans de Santa Margarida (que té un gran cràter amb una capella al centre) i el <a title="Croscat" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Croscat">Croscat</a> (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors). <div style="" helplink="http://webspobles.ddgi.cat/sites/sant_ferriol/_vti_bin/help/3082/sts/html/dcwpsum.htm" allowdelete="false" class="ms-WPBody" width="100%" id="WebPartWPQ8" haspers="false" webpartid="7e6ee962-3fb8-453d-9745-9d4bb86e04bf">El santuari de Sant Ferriol ha donat nom, des de 1922, a un extens municipi, de paisatge feréstec i densos boscos, on resten dempeus vells casalots i capelles d'origen románic, com Sant Miquel de la Miana (en una zona especialment atractiva), Sant Silvestre del Mor i Santa Maria de Fares. El santuari no es troba en gaire bon estat, però el conjunt -edificat pels volts del s. XVIII en un estil gòtic tardà- té encara un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entom molt agradable que dóna pas a una excel-lent panorámica de l'Alta Garrotxa. El veïnat del Torn són, de fet, quatre cases voltant I'església parroquial, però arnb una presencia amable, endreçada, rural i, certament, molt tranquil-la. El riu Ser, al seu pas pel Torn, presenta unes cristal-lines i temptadores aigües, idònees per.fer una capbussada a I'estiu. A poca distància hi ha l'antic priorat i santuari del Collell que agrupa un extens conjunt d'edificis presidits per la sumpotuosa església neogòtica. La imatge de la Mare de Déu del Collell que es venera aquí, fou proclamada patrona del clergat gironí i és objecte d'una gran devoció</div>Sant Jaume de Llierca és un <a title="Municipi" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Municipi">municipi</a> de la <a title="Comarca" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarca">comarca</a> de la <a title="Garrotxa" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrotxa">Garrotxa</a>. Conegut antigament com Palau de Montagut o Palau d'Avall. En <a title="1928" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1928">1928</a> es va constituir la Parròquia de Sant Jaume de Llierca pel bisbat de <a title="Girona" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Girona">Girona</a> i dos anys després va prende aquest mateix nom la població. La primera notícia documentada està datada en l'any <a title="940" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/940">940</a> per la compra d'una finca per Ava, la comtessa de <a title="Besalú" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Besal%C3%BA">Besalú</a>, vidua de <a title="Miró II de Cerdanya" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mir%C3%B3_II_de_Cerdanya">Miró II de Cerdanya</a>. En <a title="1973" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1973">1973</a> es va trobar un jaciment prehistòric en el Pla de Politger. El riu <a title="Fluvià" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluvi%C3%A0">Fluvià</a> divideix el terme en dos grans àrees, a l'esquerra el terreny ès pla i es troba la majoria de la població així com l'activitat industrial, mentre en la part dreta del riu, el terreny és accidentat i amb bosc de pineda i alzines, quan el Fluvià travessa el poble conflueix amb el riu <a title="Llierca" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llierca">Llierca</a> el qual marca el límit del seu terme municipal. Al nord i oest limita amb <a title="Montagut i Oix" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montagut_i_Oix">Montagut i Oix</a>, a l'est amb <a title="Argelaguer" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer">Argelaguer</a> i amb les poblacions de <a title="Sant Joan les Fonts" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_les_Fonts">Sant Joan les Fonts</a>, <a title="Santa Pau" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Pau">Santa Pau</a> i <a title="Sant Ferriol" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ferriol">Sant Ferriol</a> al sud. La seva economia està repartida amb l'agricultura, sobretot cereals i la indústria d'embotits i conserves càrniques.<div align="justify">Tortellà forma part de la comarca de la garrotxa, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 11 km2 i el poble està a 276 m. d'altitud. Els límits del terme municipal són al nord amb Sales de Llierca, a l'est amb Sales de Llierca, al sud amb Argelaguer i a l'oest amb Montagut. Té agregat el nucli de Sant Antoni.</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>La Vall d'en Bas és un <a href="/wiki/Municipi" title="Municipi">municipi</a> de la <a href="/wiki/Comarca" title="Comarca">comarca</a> de la <a href="/wiki/Garrotxa" title="Garrotxa">Garrotxa</a>.Es troba situat a la capçalera del riu <a href="/wiki/Fluvi%C3%A0" title="Fluvià">Fluvià</a>, voltat per les serres del <a href="/wiki/Corb" title="Corb">Corb</a>, de Sant Miquel, de Llancers i pel <a href="/w/index.php?title=Puigsacalm&action=edit&redlink=1" title="Puigsacalm (encara no existeix)" class="new">Puigsacalm</a> (1515 m). Castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori. L'economia de La Vall d'en Bas és l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses. <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">Ramaderia</a> bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d'embotits. Té un gran turisme residencial <table cellspacing="0" cellpadding="4" border="1" style="border: 1px solid rgb(170, 170, 170); margin: 1em; font-size: 90%; border-collapse: collapse;"> <tbody> <tr> <th align="middle" style="color: white; background-color: rgb(132, 132, 132);">Entitat de població</th> <th align="middle" style="color: white; background-color: rgb(132, 132, 132);">Habitants</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Dreta del Fluvià, la</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">24</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Esquerra del Fluvià, l'</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">55</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Falgars d'en Bas</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">2</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Joanetes</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">364</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;"><a href="/wiki/Els_Hostalets_d%27en_Bas" title="Els Hostalets d'en Bas">Hostalets d'en Bas, els</a></th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">271</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;"><a href="/wiki/El_Mallol" title="El Mallol">Mallol, el</a></th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">571</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Pinya, la</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">263</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;"><a href="/wiki/Puigpardines" title="Puigpardines">Puigpardines</a></th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">223</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;"><a href="/wiki/Sant_Esteve_d%27en_Bas" title="Sant Esteve d'en Bas">Sant Esteve d'en Bas</a></th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">1.792</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;"><a href="/wiki/Sant_Privat_d%27en_Bas" title="Sant Privat d'en Bas">Sant Privat d'en Bas</a></th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">479</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Serra, la</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">66</th></tr> <tr> <th align="middle" style="background-color: white;">Vilallonga</th> <th align="right" style="color: rgb(100, 100, 100); background-color: rgb(222, 222, 222);">101</th></tr> <tr> <td align="middle" colspan="2">Font: Municat</td></tr></tbody></table>