Amb l'Alchemy finalment trobarem una de les funcionalitats que perseguim amb els supernodes: La capacitat de fer crèixer la xarxa amb una topologia "mesh" on un els altres ens anem ampliant la cobertura simplement pel fet d'enllaçar-nos.

Mode AP/Client

Finalment podem fer enllaços que amplien cobertura en mode client. Això és així mercès a que amb aquestes versions ja és possible situar múltiples adreces darrera d'un WRT54G client.
La manera que ho fa és enginyosa, i molt pràctica. Considera la connexió sensefils com la WAN (Internet). De manera que per configurar-lo cal:

1. A la pàgina principal del Setup, posar com a adreça internet la estàtica que tinguem assignada, o la que ens assignarà l'AP al que ens volguem connectar. Com a IP del node, posarem la de la subxarxa que ens correspon si es que estem ampliant cobertura. Si simplement fem de client i al darrera hi ha una xarxa privada, podem fer servir per exemple una adreça 192.168.x.x/16. En tot cas l'important és que l'adreça que es posa a Internet (la del AP al que ens connectem) estigui en una subxarxa diferent a la del client que estem configurant.
2. A la pàgina del Wireless ni ha prou amb posar-ho a la pestanya de Wireless, especificar el SSID al que volem connectar. No s'ha de dir res del canal, ja cercarà la millor que trobi. Per això s'ha canviat la nomenclatura dels SSID, ara és guifi54.<nomdenode>, el guifi com a prefix serveix per identificar que és una senyal nostra de la xarxa lliure, i el nom de node, per distingui a on ens volem connectar. Hi ha llocs on es veuen varis nodes, però típicament ens cal connectar des de només un, d'aquesta manera podrem forçar la connexió que ens interessa. En tot cas les altres ens serviran en cas de que un dia algun dels nodes falli.
3. A la pàgina del firewall:
1. Si estem ampliant cobertura seguint el model de mesh, i volem tenir disponibles més adreces guifi.net al darrera (10.138.x.x), cal que el tinguem desactivat.
2. Si ja hi tenim la nostra xarxa privada, el podem activar i així obtenir una protecció addicional per als nostres ordinadors i la clàssica funcionalitat del NAT (tenir múltiples ordinadors darrera d'una sola adreá publica) talment com el que habitualment es fa amb internet.

I el rendiment? La comparació només la puc fer amb el WDS que teniem en versions inicials del Satori. La veritat és que sembla que s'en ha perdut una mica, i a més, l'enllaç a llarga distància sembla que li costa més d'obtenir. No ho consideraria encara del tot estable.

WDS (repetidor)

L'Alchemy, amb WDS, ja no porta tants canvis respecte del que ja coneixiem, potser s'en simplifica una mica la configuració i es millora la informació. Tanmateix alguns dels canvis l'han afectat, de manera que si voleu fer servir WDS, jo us recomanaria o bé fer servir la darrera versió estable, o com a mínim, fer ja el salt al Alchemy 7.0a...

Notes sobre el mode "watchdog"

El mode "watchdog" és una de les funcions que es poden activar des de les pantalles d'administarció. A primera vista aquest terme s'associa amb la capacitat d'estar vetllant pel bon funcionament de l'aparell, i en cas de problemes, el reinicia (reboot).
En aquest cas no només no és ben be així, sinò que a més tenir-lo activat va ser la causa d'alguns maldecaps: Estant en mode WDS amb encaminament dinàmic amb OSPF, observava que els aparells perdien les rutes periòdicament de forma misteriosa. Després de fer una mica de prova/error es va averiguar que això només passava amb el "watchog" activat. Consultant amb en James d'sveasoft es va aclarir el misteri: El mode "Watchdog" el que fa no és reiniciar l'aparell, sinò que implementa una funcionalitat que hi ha qui la troba útil en mode client: Consisteix en periòdicament canviar de canal uns instants i tornar al canal d'orígen, sembla que amb això hi ha qui recupera la connexió entre 2 ràdios, però en el cas del WDS amb OSPF el que provocava és que al perdre's l'enllaç, s'esborréssin les rutes corresponents, i per tant que s'hagi d'esperar a recuperar-les amb la convergència quan la connexió es restableix de nou, que com que és una qüestió d'uns quants segons, provocava que en la pràctica, les rutes gairebé mai estiguéssin actives.