Un node, ja sigui client, punt d'accès, repetidor, enllaç es construeix simplement a partir d'un dispositiu 802.11b o 802.11g , amb això normalment s'aconsegueix una cobertura d'un màxim de 300 metres a la rodona si no hi ha obstacles, i d'uns 80 metres en interiors.

El tipus de dispositiu canviarà en funció del rol que farà el teu node dins de la xarxa. Al full de ruta de guifi.net trovaràs una guia de quines son aquestes funcions en l'àmbit de la cobertura de la xarxa.

Si volem cobrir distàncies superiors llavors podem connectar-li antenes. L'ample de banda de la connexió serà variable. Com més a prop, més ample de banda, com més lluny, menys.
La tipologia de les antenes varia en funció de la cobertura a donar i distància:

• Per a distàncies realment llargues (quilòmetres) cal que l'antena sigui direccional. La "pega" d'aquestes antenes és que típicament tenen poc angle de cobertura (encara que si distància). N'hi han de diversos tipus, iagui (similats a les de la televisió convencional terrestre), parabòliques... Amb parabòliques s'han arrivat documentar enllaços de més de 100 quilòmetres.
• En canvi, si estem en una zona urbana i poblada, i el que volem fer és proporcional senyal en totes direccions, segurament ens convé una antena omnidireccional o sectorial (aquestes darreres s'assemblen a les de la telefonia mòbil, però solen ser més cares).

Aquestes antenes les pots comprar o també les pots fer tu mateix. Tot va en funció del teu pressupost i el temps que tinguis.  Perquè et puguis fer una idea, el cost pot oscil·lar típicament entre uns 50 i 200 euros.

Hi ha molta informació a internet de com fer-les tu mateix, aneu però en compte, són molt sensibles amb la humitat, i perquè una antena rendeixi bé i en qualsevol condició atmosfèrica, ha de ser molt ben feta.

El punt d'accés és un aparell que normalment consumeix molt poc. Per exemple, el Linksys WAP11 que tinc funcionant des de fa ja uns anys va a 5V/2 A. Si no tens cap endoll a prop l'alimentació la pots proporcionar des de la pròpia xarxa (PoE - power over ethernet).

Del punt d'accès surt ja la connexió tipus RJ45 que pots connectar a la teva xarxa local. Mols punts d'accés avui dia són també multifuncionals: Incorporen un hub o també són mòdems ADSL.

Finalment, la configuració del punt d'accès, que normalment es fa via navegador amb interfície web, SNMP o USB segons el cas, variarà en funció de la xarxa a la que et vulguis connectar i el model de punt d'accès. Els que admeten configuració via navegador (avui en dia, la majoria) són els més còmodes de configurar.