Arrel de la extensió de la telefonia mòbil i les seves antenes, hi ha hagut força polèmica en relació a si perjudiquen o no a la salut les emisions de ràdio per micro-ones, com afecten al organisme humà i les propietats de les seves cèl·lules, si poden facilitar la aparició de càncer, etc.

Si ens posem a cercar informació sobre el tema, trobarem que hi ha opinions de diversos tipus.

Tenint en compte que ni els especialistes es posen d'acord entre ells, evidentment sense ser-ne encara és més difícil formar-se una opinió.

En tot cas, el que sí coneixem és quin tipus d'ones es fan servir per a les transmisions de dades en xarxes sense fils i comparar-les amb els altres tipus d'emisions de micro-ones als que estem exposats.

Les transmisions de dades de les xarxes sense estan regulades pels organismes oficials, i s'emeten dins d'uns límits que consideren segurs, encara que aquests segurs s'orientem moltes més vegades a impedir interferències que no pas a la salut, tot i que en principi es prenen en consideració ambdues coses i la principal hauria de ser la salut.

Avui en dia les emisions en micro-ones n'hi ha a moltes freqüències i potències en funció de com s'en regula el seu ús, per exemple tenim la televisió convencional, la telefonia mòbil, les ràdios convencionals, bandes lliures per a ràdio aficionats, bluetooth.

Dins d'aquestes freqüències disponibles, s'ha alliberat pel al ús de transmisió de dades les bandes de 900Mhz, 2.4Ghz i 5Ghz. Les xarxes sense fils fan servir habitualment la de 2.4Ghz. No en tenen, però, la exclusiva: Aquesta banda la fan servir també per exemple els telèfons inhalàmbrics, els sistemes de transmisió de vídeo sense cables (aquells catxarrets que serveixen per posar una tele en una habitació on no hi ha connexió d'antena, etc). Per tant és ben fàcil que d'alguna manera ja estem exposats a aquest tipus de micro-ones. De fet avui dia és ja virtualment impossible impedir-ho.

Si comparem però la potència d'emisió segons aquest tipus d'aplicacions, hi veurem diferències importants, la telefonia mòbil emet per exemple a una potència de típicament, com a mínim, 10 vegades superior a la que es fa servir en xarxes sense fils o telèfons inhalàmbrics. Amb la important diferència de que mentre que el telèfon mòbil ens el posem típicament a l'orella mentre esta funcionant o a la butxaca mentre està en repòs (però encara que estigui en repòs, continua emetent), l'antena per a la xarxa sense fils la tenim segurament a la teulada, al balcó o al terrat.

Si a més tenim en compte que n'hi ha prou amb distanciar-se uns quants pams del punt on s'emet la senyal perquè disminueixi de forma significativa l'efecte d'aquestes micro-ones, podem concloure que independentment de quin sigui l'efecte real de les micro-ones sobre l'organisme humà, les xarxes sense fils són , en ordre de magnituds, dotzenes sinó centenars de vegades més inofensives que no pas la telefonia mòbil, i en tot cas, la presència de xarxes sense fils no eximeix de la presència d'aquestes ones ja que avui en dia ja s'estan fent servir per a una altra pila de coses.