Per exemple, a El Serrat del Serí de Gurb entre el 2.001 i el 2.002 es va construir un enllaç 802.11b. Primer partint dels populars dissenys amb els tubs de patates "pringles". Amb questes antenes s'aconseguia l'enllaç, però era inestable i només s'aconseguia la meitat de l'ample de banda teòric. Després es van fer unes antenes ja més elaborades, amb tubs de plàstic dels que es fan servir per fer en les canonades d'obra, fil de coure, paper d'alumini i ja aïllat i amb silicona i embolicada amb cinta aïllant, vegeu la imatge que teniu a la dreta, que podeu clicar si la voleu ampliar.
Aquestes antenes ja proporcionaven connexions amb l'ample de banda que teòricament és el màxim (11Mbps), però no sé si recordareu que l'estiu del 2.002 va ser particularment plujós.... En resum, que si plovia molt, al cap d'unes hores es perdia també la connexió i per recuparar-la calia una estoneta de sol fins que quedèssin ben seques. Penseu que la humitat és molt fina i es fica fins i tot dins dels cables si hi queda cap escletxa en una connexió.

Però tot això serveix per demostrar la viabilitat del sistema, i posant unes antenes de fabricació, al final s'aconsegueix una connexió estable i permanent. En aquesta altra foto de la dreta hi podeu veure l'antena que hi ha ara (és aixó que té forma de serreta de la part de baix del màstil on també i penja una estació meteorològica).