Ja havia sentit a parlar d'aquest inventillo fa temps: els llapis digitals. Pero la veritat mai m'havia posat a llegir com funcionaben exactament. Pero l'altre dia llegint el blog de l'ernest em va picar la curiositat de mirar el tema. De fet, ja havia comentat al blog el meu interes per dispositius semblants a aquest, per exemple: DigiMemo A501 - el bloc de notes digital. Potser a nivell funcional m'agrada mes aquest bloc de notes que comentava fa uns dies que no pas els llapis que us comento ara. Pero estem parlant des d'un punt de vista d'us particular com a anotacions personals i d'altres similars. Si el que volem es plantejar una aplicacio comercial per un negoci: omplir formularis, prendre notes, comandes, etc. trobo que es molt mes bona opcio la dels llapis optics.

En la pàgina del projecte mozilla de softcatalà ens podem baixar versions senceres per a Linux de diverses aplicacions, per exemple el navegador Firefox i el client de correu Thunderbird. Aquests programes allà venen en format de "tarball", és a dir, ja tot compilat i a punt per fer-lo servir, però no pas en el format dels instal·ladors habituals per a altres eines (rpm per l'apt-get o yum, etc...). Aquests "tarballs" venen preparats per a executar-se sobre una plataforma i586 (pc's normals). Anem a veure com els instalem.

Més que un comesfa això ho catalogaria de trampeta per aconseguir que l'OpenOffice s'engegi més depressa.

Ahir em vaig trobar amb un problema que segur que molts heu patit: et decideixes a imprimir el que sigui i el fantastic driver de la Epson es queixa de que s'us ha acabat la tinta de color, llavors li dieu doncs imprimeix en negre. Penses: total nomes hi ha text, tant me fa el color. Pero el pitjor es que et diu: NO HI HA TINTA DE COLOR! al final arribes a la conclusio que si no li poses la tinta no hi ha manera d'imprimir. Aixi que o compres tinta de color o no imprimeixes en negre

Jo com a inconformista que soc vaig dir, no em crec que ningu hagi fet un petit hack que solucioni el problema, aixi que vaig anar al lloc on tots sabeu i la busqueda em va portar fins a: SSC Service Utility for Epson Stylus Printers on vaig trobar la solucio, es tracta d'un petit driver que permet resetejar els comptadors interns de les tintes que impedeixen seguir imprimint, aixi que li fas creure el que t'interessa i imprimeixes tranquilament. TOT SOLUCIONAT!

Per poder gestionar les dades de la base de dades de nodes anava al darrera de una eina que permetés fer el manteniment de les dades (nodes, ràdios, enllaços...) via un "wizard" més o menys senzill, a ser possible sense gens de programació i que funcioni via web.
DaDaBiK, "Database Interface Kreator" és un projecte que permet crear de forma senzilla i ràpida (sense haver de programar) formularis per al menteniment de dades que es desen en base de dades (insercions, llistats, modificacions...).

Al meu escriptori de casa utilitzo GNOME 2. I m'agrada perquè és força senzill. Malauradament a vegades peca de simplicitat i resulta força difícil configurar-lo al gust.

Una cosa que m'agrada és poder obrir fitxers fent doble clic al Nautilus i que s'obri l'aplicació associada. Normalment no és problema però amb els fitxers que vull que obri l'OpenOffice.org sempre m'ha costat fer-lo funcionar.

L'objectiu d'aquest document és explicar la forma més senzilla que he trobat per muntar un servidor de correu relativament complet, és a dir, amb suport de connexions segures (SSL), Webmail amb corrector ortogràfic, llistes de correu, IMAP/POP3, amb controls d'antivirus i antispam, comprovació del DNS per evitar que un spammer ens faci servir l'SMTP incorrectament, suport de múltiples usuaris i dominis, administració via web....
Ho he fet muntant un guinux basat en Fedora Core 2, encara que fàcilment és traslladable a altres distribucions. En resum, allò que típicament requereix d'uns nivells de complexitat importants.

Perquè serveix: Aquest mòdul és per a permetre que en servidors SMB (Samba o Windows NT/XP) o NCP (Netware or Mars-NWE) els usuaris Unix hi puguin accedir de forma transparent i facilita l'accès privat a aquests volums. El mòdul també.....

En aquest article, un incondicional dels Macs dóna el seu punt de vista de "per què jo trio Mac"

En aquesta aplicació cgi proporcionada per linuxprinting.org podràs fer una consulta segons el model d'impressora i conèixer amb major seguretat els detalls sobre el seu bon funcionament amb Linux.
linuxprinting.org també suggereix consells a tenir en compte en el moment de comprar una impressora.

SQL> create table parent (parent_id int not null primary key,
CON> parent_val varchar(10));

SQL> create table child (child_id int not null, parent_id
CON> int not null, child_val varchar(10),
CON> primary key (child_id),
CON> foreign key (parent_id) references parent(parent_id)); 

Soporta bloquejos a nivell de registre?

Instalació de Firebird

Ja que l'arquitectura super server sembla el futur de Firebird,
l'article es concentrarà en aquest. En el moment d'escriure
aquest article, trobem disponible la release candidate de Firebird 1.5
en format tar i bz2. Malauradament no hem trobat documentació
formal sobre la instalació de Firebird, per tant aquí en
teniu una breu descripció:



Per instal.lar el arxiu tar, descomprimio-lo en el directori
/usr/local, això crearà /usr/local/firebird. Si voleu
arrancar el servidor de bases de dades al engegar la màquina,
executeu l'script minitinstall.sh en el directori de Firebird,
sinó executeu manualment firebird.initd:

# sh ./firebird.initd start

Per defecte, Firebird escolta el port 3050 per les peticions. El
binari que hem utilitzat per la instalació necessita la
llibreria libstdc++5.so que es troba disponible amb glibc 3.2,
assegureu-vos de que està instalat. Afegiu
/us/local/firebird/lib en el fitxer /etc/ld.so.conf i executeu ldconfig
perquè el sistema busqui dins la carpeta de les llibreries de
firebird. Per acabar, moltes eines externes (Perl, PHP entre d'altres)
busquen la llibreria libgds.so per comunicacions amb el client; aquest
fitxer no existeix en la versió superserver. El workaround
consisteix en crear un enllaç tou de libgds.so a libfbclient.so,
això permetrà executar les aplicacions sense problemes.

L'objectiu del projecte cuckooo és possibilitar que des de konqueror es puguin veure els documents oberts per la suitte d'ofimàtica OpenOffice.

Per tant, una de les principals característiques es que permetrà visualitzar facilment els omnipresents documents WORD i tots els altres formats suportats per OpenOffice.

La utilització de servidors de fax en el món empresarial cada dia s'ha anat extent més, la següent proposta consisteix en "reciclar" una antiga màquina que ja no utilitzem per així conseguir un servidor de fax de baix cost. La configuració proposada seria una configuració bàsica que ens permetés enviar "faxos" des de qualsevol màquina utilitzant un sistema de impresores virtuals i un client de Hylafax. A partir d'aquesta configuració es poden anar aplicant millores tipus porta d'enllaç mail-fax, enviament automàtic per correu electrònic en format pdf al destinatari en funció del ID de trucada, sambafax, etc.