User login


Models de desplegament de xarxes sense fils (wi-fi o similars) per part dels Ajuntaments


Com que veig que sovint hi continuen havent confusions sobre com es relaciona un model de xarxa oberta com el de guifi.net amb els desplegaments que fan les administracions locals, crec que després dels anys d'experiències sobre aquest tema i moltes antenes instal·lades, estem prou capacitats per fer un breu i entenedor resum del que son a grans trets els models possibles. Bàsicament ho podem agrupar en 3 grans grups:

  1. Xarxa privada i tancada, només per a usos interns municipals (càmeres de trànsit, policia, telecomunicacions internes entre diferents locals...).
  2. Constitució d'un operador privat de telecomunicacions comercial d'accés a Internet, normalment també en format de xarxa tancada (impedint altres usos diferents).
  3. Desplegament de xarxa oberta, compatible amb tots els usos i interconnectant amb altres xarxes obertes, iniciatives ciutadanes, accessos públics i compartits, o proveïdors de serveis o d'accés a internet, comercials o no.

La xarxa oberta, que òbviament és la que defensem des de guifi.net, és la mes nova, i per això de vegades desconeguda. Tot i així procurem ser respectuosos amb totes les opcions que es puguin prendre, excepte quan s'imposen les altres opcions ignorant deliberadament la xarxa oberta, o se'ns dona "gat per llebre" (es fa xarxa privada o operadors privats, fent veure que és xarxa oberta). Quan això passa ens sentim en la obligació d'expressar la més enèrgica protesta. Vegem els motius perquè defensem la xarxa oberta:

  1. Xarxa privada i tancada. Els Ajuntaments tenen necessitat de dotar-se d'infraestructures de telecomunicacions per a serveis interns propis (càmeres, connexions de locals o centres...). Quan això es fa fent servir fent servir freqüències que no requereixen de llicència en exteriors, per tant disponibles per a tots els ciutadans, ho trobem del tot rebutjable. A la llarga està tècnicament demostrat que va en contra de qualsevol principi de bones pràctiques: Es creen interferències y condueixen al desordre i al caos tecnològic. És especialment "lleig" si qui ho fa és precisament una administració pública. La seguretat és el principal pretext que es sol fer servir per plantejar-ho així, però és un argument del tot fals: La millor seguretat en telecomunicacions s'obté sempre amb tallafocs i xifrats, mai "tancant" l'aire. També hi ha avui dia múltiples solucions tecnològiques per evitar que l'ample de banda disponible en surti afectat pel fet de compartir la xarxa amb altres usos.
  2. Creació d'operadors privats de telecomunicacions. És el "clàssic" que s'ha fet servir fins ara quan s'han volgut incorporar serveis per als ciutadans, típicament l'accés a internet. S'ha demostrat ineficaç moltíssimes vegades, amb desastres sonats arreu del món, i en qualsevol cas, és un contrasentit (fins i tot legal) que es pugui fer una explotació comercial en exteriors fent servir les freqüències que no necessiten de llicència. També ho és que el diner públic serveixi per finançar aquesta opció quan n'hi poden haver d'altres, especialment quan hi ha el risc de fomentar un model de negoci la sostenibilitat del qual depèn de que es vagin proporcionant subvencions de forma regular.
    Curiosament per defensar aquest model de xarxa, sovint es fa servir com a pretext els pronunciaments de la CMT, quan en realitat és bastant obvi que la feina d'aquest organisme precisament és vetllar que quan es constitueixin operadors privats amb diners públics, es faci bé, i per tant, precisament està facultada per a fer els seus dictàmens sobre aquest model en particular, no pas en altres models on això no en resulta afectat.
  3. Desplegament fent xarxa oberta. És el més lògic quan es fan servir freqüències lliures i diners públics, al deixar també la xarxa a l'abast de tothom. La llei general de telecomunicacions faculta a tothom, incloses les administracions, a proveïr-se d'autoservei (com és el cas del punt 1), i el més lògic és que quan ho facin, es faci en aquest format: Son amistoses amb altres xarxes que tenen altres impulsors (particulars o empreses), amb l'igualtat d'oportunitats perquè res impedeix que sobre d'aquestes xarxes hi puguin treballar-hi proveïdors de serveis comercials, i alhora ho fa compatible amb altres usos més universals. Per tant, ho compatibilitza TOT. No és res de l'altre món, l'internet ja es va crear segons aquests mateixos principis. A guifi.net les xarxes amb aquest format representen un component importantíssim.