A guifi.net tenim especial interès en que les xarxes promogudes des de les administracions siguin compatibles amb les xarxes lliures promogudes des de la societat civil

Les administracions públiques, i en especial les locals, poden fer perfectament compatibles les infraestructures de telecomunicacions que els hi interessi promoure per als usos propis (interconnexió d'edificis, càmeres de vigilància, policia, accés a l'ample de banda per a la ciutadania, etc) amb les xarxes ciutadanes que fan xarxa neutra i lliure com guifi.net. Tot això sense que en resulti afectat ni els nivells de seguretat necessaris, ni el rendiment.
Aquesta compatibilitat, a més, hauria de ser exigible quan es fa ús de l'espai radioelèctric que no requereix de llicència, i per tant, disponible al públic en general. Tinguem tots ben clar que en aquests cassos, si no es fa així, el que ens farem és soroll (interferències).
Independentment del procediment que es segueixi (concurs públic, concurs restringit, negociat o adjudicació directa) segons el que procedeixi en cada cas, és important conèixer les condicions que s'han d'incorporar per assegurar-nos que aquestes infraestructures son verdaderament neutrals i interoperables.
Els punts a tenir en compte serien aquests:
Tractant-se d'una infraestructura de telecomunicacions municipal que fa ús d'espais radioelèctrics que no requereixen llicència en exteriors, i per tant també disponible a la societat civil i les xarxes ciutadanes, convé que es desplegui de forma ordenada, neutral, que minimitzi les interferències, maximitzant el rendiment de l'espai radioelèctric i tingui interoperabilitat i capacitat d'interconnexió amb les altres xarxes ciutadanes neutrals de l'entorn sense comprometre ni les prestacions ni la seguretat. Perquè això sigui així els punts a seguir són:

1. L'ús de l'espai radioelèctric de les freqüències que no requereixin de llicència es farà de forma pública, fent visibles els canals que s'estan ocupant encara que només es permetin connexions des dels dispositius coneguts. Es procurarà seguir les regulacions existents i  els codis de bones pràctiques que practiquen les xarxes ciutadanes de l'entorn.
2. La xarxa, independentment de que pugui suportar els adreçaments i protocols propis que es puguin considerar oportuns, i per tal d'assegurar la interoperabilitat amb les xarxes neutrals veïnes, ha d'implementar el protocol TCP/IP amb un adreçament basat en ipv4 i sistemes d'encaminament de xarxes dinàmics conforme a les convencions que fan servir en xarxes neutrals de la zona que son:
   1. Assignació d'adreces públiques des de tots els punts prèviament reservades d'un rang diferent al de les xarxes veines, permetent la possibilitat de connexió directe entre xarxes i des de qualsevol punt sense fer servir cap tipus de NAT. Aquest rang s'obté en coordinació amb les xarxes lliures i segueix bàsicament aquests criteris:
      1. 10.x.x.x per les adreces públiques (son les que han de ser encaminables sense nats)
      2. 172.x.x.x per les adreces internes d'enllaç
      3. 192.168.x.x per les xarxes privades
   2. Ha de suportar sistemes d'encaminament de xarxes TCP/IP dinàmics, i tenir la possibilitat d'enllaçar amb altres xarxes amb com a mínim BGP o OSPF.
   3. La topologia i funcionament de la xarxa ha d'estar documentada i disponible públicament.
   4. No es considerarà completada la instal·lació fins que no es faci una validació a través d'una interconnexió de xarxes i es comprovi que funciona tot correctament.
3. Prioritat de trànsit (QoS). Els aparells han de tenir la capacitat de configurar-se de manera que implementin sistemes de prioritat del trànsit (QoS) donant prioritat i garantint la disponibilitat d'ample de banda als usos previstos i que motiven la construcció d'aquesta infraestructura respecte d'altres usos, garantint així que el rendiment no es vegi afectat per l'existència d'altres tipus de trànsits i possibilitant així la coexistència amb altres comunicacions i xarxes.
4. La seguretat, allà on sigui necessària, s'implementa mitjançant l'establiment de túnels VPN xifrats i desxifrats en origen i destí, de manera que sense fer necessari proteccions addicionals, es pugui garantir la privacitat de les comunicacions.

A part d'aquest punts, que convindria incloure en els plecs de condicions, fora aconsellable preveure que la contractació es faci de manera la construcció de la infraestructura de xarxa pugui adjudicar-se a un o varis proveïdors simultàniament en aquells cassos on tingui sentit, i que els adjudicataris en la construcció no siguin necessàriament els mateixos que els que fan l'explotació i operació posterior de la xarxa.

A destacar que més enllà del benefici de que la infraestructura resultant sigui oberta, tenir en compte aquests punts asseguren, a més, que l'administració que promou la infraestructura no acabi resultant captiva d'un determinat proveïdor/instal·lador o fabricant, de manera que si un cop executat no queda satisfet , tindrà molt més fàcil la possibilitat de canviar-lo, mentre que quan es munten infraestructures privades o tancades, amb tota probabilitat el proveïdor muntarà la infraestructura de manera que molt probablement només la podrà gestionar ell, i si es volen canvis, s'ha de refer tot de bell nou.