A guifi.net ens referim a "Supernode" a aquells emplaçaments on simultàniament es dóna cobertura als usuaris de la zona i es fa enllaç amb la resta de la xarxa entre dos punts distants. Típicament aquesta mena de nodes estan formats per un mínim de 3 ràdios, 2 amb antenes directives (per la connexió a llarga distància) i una sectorial (per als usuaris de la zona).
El Supernode del dipòsit de La Gleva, construït amb el suport de l'Ajuntament de les Masies de Voltregà, és representatiu d'aquest tipus d'instal·lacions. A més, al ser en un lloc públic i visible, el fa idoni per servir-nos de referent de cara a qui se'n vulgui construir un... en tenim uns quants més de pendents: Sant Hipòlit, Vinyoles, Malla, ...
En primer lloc, aquí teniu unes fotografies per fer-vos una idea general. Una imatge diuen que val més que mil paraules. En Gil ha fet de fotògraf i té totes les fotografies amb més detall al seu àlbum: http://www.gilsblog.name/photos
El Supernode està format per 3 ràdios.
La del mig és la que porta l'antena sectorial, que dóna una obertura de 120 graus i té un radi de cobertura de ben bé un parell o tres de quilòmetres de radi amb molt bona senyal. A sota hi ha el veïnat al que s'hi dóna cobertura. Idealment el Supernode ha d'estar en un punt elevat escorat a una banda, d'aquesta manera amb una sola antena sectorial ja es pot cobrir tot el tros.
Als extrems hi ha les ràdios equipades amb antenes directives pels enllaços amb els altres "supernodes" veïns. Les antenes directives són aquestes que s'assemblen a les de televisió. Les que veieu a les fotografies són una de 19db de guany (enllaç amb St. Hipòlit) i una de 24db (enllaç amb Gurb i Vic Seminari).
Totes les ràdios s'uneixen per cable de xarxa entre elles fent servir "vlans" (subxarxes diferents) per tal d'aconseguir el màxim rendiment i que en cas de que en falli una, la resta puguin continuar oferint servei i, potencialment, amb alguna reconfiguració, continuar el supernode operatiu encara que en falli alguna.
Les antenes són petites i, idealment, convé instal·lar-les separades uns metres entre elles perquè això fa que les ràdios no es facin "soroll" les unes amb les altres (millora el rendiment). Encara que càpiguen en un sol pal, si és possible, cadascuna amb el seu màstil és millor, en aquest cas la ubicació ens ho permetia.
També convé dissimular-les al màxim aprofitant que no necessiten d'envergadura. Sobretot si s'ubiquen en indrets on puguin causar un impacte paisatgístic o edificis singulars. Aquest no era el cas aquesta vegada, a més, ens hem trobat una plantació de pollancres joves al peu de la instal·lació que feia previsible que en qüestió de poc temps les antenes haurien quedat tapades pels arbres ... Per això, en aquest cas s'han hagut d'elevar amb torres. Com que són pollancres és possible que amb el temps, fins i tot, calgui incrementar l'altura d'alguna i aquesta mena de torres modulars permeten fàcilment aquesta operació. Aquest material per fer les torres màstils és del mateix tipus del que es fa servir per a les antenes de televisió i, per tant, fàcil de trobar.
La configuració de les ràdios ... en aquest cas amb l'"unsolclic" ha sigut bufar i fer ampolles 
)
That's it! Es diu depressa, pero hi ha feina si ... però val la pena. Llarga vida al Supernode de "la Gleva" de les Masies de Voltregà i bon profit.