Un cop de tornada a casa, és hora de comentar el que vam viure la setmana passada al International Summit of Wireless Communities in Columbia, MD (IS4CWN).
En primer lloc felicitar a en Sasha Meinrath i el seu equip per l'impecable organització (aplaudiments). Va ratllar la perfecció (lloc, ponents, logística, hotels, sales de ruenions, organització...). Estic segur que el que estem planificant per al Juliol ni de bon tros estarà yan ben organitzat, sobretot coneixen el nostre tarannà, força més entisuiasta i improvitzador (que dit sigui de pas, tampoc vol dir que sigui dolent, només diferent ).

Vam arribar un dia més tard del que estava previst, després de 30 hores de viatge sense gairebé dormir gràcies a les línies aerees  D.on't E.ver L.eave T.he A.irport (Si ho hagués sabut abans de comprar els bitllets... això m'ho va dir després un colega austríac). Vam tenir el temps just de pendre una dutxa i anar a la sessió d'apertura. Òbviament no vam pas poder socialitzar massa.

El dissabte, una pila de sessions paral·leles: Em va donar la sensació que tot i ser-hi em perdria la meitat o més de la conferència, tot i que cal reconèixer que si no fos per aquest horari reduït, m'hauria sigut difícil de poder-hi anar tenint en compte que ja habia de tornar el diumenge per raons de feina, o sigui que no criticaré el que m'ha permès d'assistir-hi i ja em miraré els resums que es vagin publicant de les altres sessions a les que no vam poder assistir. De tota manera aqui teniu els resums de les que si que vaig poder veure:

Què està passant a Europa:

Molts grups Europeus, alguns d'ells molt actius, amb molta penya i xarxes ben grans. Allà vam escoltar coses de Leipzig a Alemanya, czfree, Austria, els Balcans, i, és clar, guifi.net però a més d'altres que no estaven presents, com ara els grecs i d'altrees que em puc estar deixant. Europa és com un permanent descobriment de nous grups organitzats com a comunitats de tecnòlegs i simplement de gent que cada vegada van creixent més i organitzant-se millor. No hi havia ONGs o gent del mon de la Universitat o de la recerca com era el cas d'altres geografies.
Ens van posar al dia sobre l'estat de lOLSR-NG i vam veure algunes coses sobre la malla de Leipzig.
Algunes curiositats: Els Austríacs fan servir els antics refugis de la segona guerra mundial com a Data Centers, i els Serbis reciclen neveres com a armaris per posar-hi servidors fresquets i fan servir costellades per crear equip...

Què està passant a l'Amèrica Llatina:

La Sylvia del WiLAC i en John de Chile ens van posar al dia sobre el que fan respectivament per la zona, que a més es va ampliar en una altra xerrada per l'Ermanno (ESLARED), que ens va explicar com es dedica a batre rècords de distància amb enllaços wifi i en Pablo sobre com l' EHAS connecta centres de salut per la selva. Contrasta amb Europa que aquí les iniciatives sembla que provenen d'ONGs.
Estant sovint emprenyat com a contribuent veient que els diners dels meus impostos es dediquen a finançar "xapussa-telcos" o "operadores municipals" que agonitzen i moltes vegades no destaquen precisament per la seva vocació de servei, i que al damunt constitueixen xarxes privatives amb models de negoci ficticis (si és que es pot dir model de negoci a convertir-se en  un paràsit o en requerir de subvencions de forma permanent), i que llavors moltes vegades practiquen allò de "coge el dinero y vámonos". I tot això per després haver-nos de construir la xarxa tornant-nos a rascar la butxaca (cornut i pagar el beure)... Produeix certa satisfacció veure com aquesta gent ha rebut alguns diners de la Unió Europea i d'Espanya. És ben estrany que un tingui la sensació que dona millor profit la part dels meus impostos que va a altres païssos que no pas el que es queda aquí. Millor això que res. Només espero que aquesta gent continui rebent aquests diners fins que no els hi facin falta (i encara els hi fan falta).

Adaptacions de les tecnologies sensefils per a llargues distàncies i d'energia solar:

Ja he parlat una mica de com l'Ermano fa enllaços a distància i en Pablo connecta centres de Salut a la selva. És bonic veure com l'Ermanno, que acumula moltíssima experiència des d'abans de la era wifi encara està en actiu i disposat a compartir tot el que sap amb nosaltres. També veure com amb l'exemple d'en Pablo, podem veure que el wifi pot ser beneficiós per la salut, ara que hi ha de vegades tanta paranoia sobre la salut i les antenes (quan precisament el wifi és un dels focus més irrellevants en aquest sentit). En línia amb tot això l'Steve (inveneo) ens va explicar com munten paquets per donar solucions complertes a telecentres d'Àfrica.
També ens va agradar molt veure com el el futur millorarà la tecnologia sense fils: En Sonesh Surana de la Universitat de Califòrnia - Berkeley ens va explicar com treballen a nivell de driver i amb programari lliure per aconseguir millorar el rendiment en distàncies llargues i també permetre que en els supertrastos amb vàries ràdios, aquestes ràdios es sincroinitzin de manera que puguin treballar totes pel mateix canal sense produïr-se col·lisions, el que permetrà aprofitar molt millor l'espectre radioelèctric. Aquesta mena de millores i amb programari lliure farà que en un futur podrem millorar molt les nostres xarxes actuals.

Portant la iniciativa del Commons a un escenari global:

És interessant la iniciativa de crear un troncal de fibra òptica que uneixi les diferents geografies i comunitats sense fils. Això permetria resoldre el problema de que els sense fils sigui només un fenomen local i permetria de recuperar alguna de les idees originals per les quals es va fer l'internet i que s'han perdut pel camí. En Sasha només va apuntar alguns dels molts arguments per donar-hi suport, com ara millorar els percentatges d'inclusió digital, servir d'escenari per la recerca i l'innovació... etc). Certanment en aqui les comunitats sense fils hi tenen la seva part a aportar: La gent, i a més ho necessitem, està be fer xarxes grans, però no té sentit que al final acabem, com sembla que acabarem, donant cobertura amb illes "wifi" més grans que una comarca. Resulta però difícil de veure com hi encaixem (nosaltres no tenim fibra). en tot cas el que toca és comentar-ho cada vegada que ens topem amb algun polític o una Universitat o organisme de recerca.

Per la nit, unes copetes, xerrant sobre tot amb els companys llatino-americans, potser ja estàvem molt cansats com per continuar amb l'anglès...

Tancament

Pel diumenge al matí, unes quantes sessions i taules rodones en grups per parlar d'iniciatives. Molt variades, com ara com crear espais de col·laboració i gestió del coneixement, portar wifi a Boston, fer lobby a la FCC o fer iniciatives internacionals.
Allà t'adones de la pila de gent que som i com cadascú treballa a diferents nivells, uns a nivells del maquinari o la física (electrònica, radiofreqüències...), altres a nivell de drivers (madwifi...), després ja a nivell de firmwares (freifunk, cuwinware...), aplicacions (portal wifidog, o el nostre sistema de provisionament de guifi.net...), també el social....
Des de la perspectiva d'extraccions i perfils, uns venen de les Universitats o organitzacions de recerca, altres d'ONG's o les empreses que les proveeixen, tecnòlegs, gent "normal" ...
I sobre els models de xarxa, els neutrals o lliures, i també els propietaris.
Aquesta diversitat pot causar dispersió. Però també crear una oportunitat. La única manera d'aprofitar aquesta oportunitat és prendre's seriosament la idea de que amb una cosa no n'hi haura mai prou i que cal sumar-la amb les altres, i així no reinventar la roda cada vegada o limitar-se a fer la guerra cadascú pel seu cantó. I per fer-ho cal un consens bàsic sobre el model de xarxa. Fa una mica difícil de combinar esforços si uns treballen per a les xarxes propietàries i altres ho fem per a models neutrals i amb un fort component del voluntariat.

Després un dinar i ràpidament cap a casa. En la connexió a París un altre cop allà aturats unes 8 hores, i finalment, l'endemà al vespre, a Barcelona. Conclusió: Si mai aneu a la costa est dels Estats units, no ho feu arribant un divendres al vespre i tornant un diumenge per la tarda, és molt cansat. Ara que si aneu a un congrès com aquest, potser sí que val la pena