Google ofereix 46 mil milions de dòlars per "obrir" freqüències a 700MHz, guifi.net ja obre les freqüències lliures gratis

Tenim un nou assalt dins de la batalla per a la "neutralitat" de la xarxa (en aquest cas la que mantenen els operadors i les empreses de continguts). Aquest duel de titans va començar quan els grans operadors van amenaçar a influir en la internet per a poder discriminar entre els continguts. Ara Google s'hi torna fent una puja per la propera subhasta de freqüències als 700MHz als Estats Units. Google es vol convertir en un nou operador de telecomunicacions? Segons ells no necessàriament, volen comprar la freqüència sempre i quan se'n pugui fer un accés "obert", seguint els principis d'internet.

Google i les xarxes sense fils

Que Google festeja la xarxa, i particularment les sense fils, no és cap novetat: Ja va proposar en el seu dia posar wifi als carrers de San Francisco amb Earthlink, i indirectament a través de companyies de capital risc se li coneixen inversions en operacions especulatives que persegueixen a privatitzar les freqüències lliures tot camuflant-se de xarxa ciutadana.

Xarxa oberta?

Hi ha però un pas endavant important: Aquest cop defineixen genèricament què volen dir amb "obrir" l'explotació de la freqüència: Malauradament no van tan enllà com per redactar un Comuns Sense fils,  però al menys aquesta vegada donen algun detall més: Obert a les aplicacions, als dispositius, als proveïdors de serveis i a les xarxes. És un pas endavant perquè no hem d'oblidar que si alguna de les inversions que he mencionat hagessin tingut l'èxit que havien previst, molts d'aquests aspectes de xarxa oberta que ara defensen no hi serien i estarien en mans de monopolis privats... Vistos els antecedents, ens podem refiar de Google com a garant de la neutralitat?

A guifi.net ja estem obrint les freqüències sense llicència

Bé, tenim servit un altre assalt, i segurament encara no serà el darrer, potser encara veurem coses ben interessants, i reconvertir freqüències llicenciades a "obertes" és realment una novetat. Si hi reflexionem ens adonem que tot plegat a mida que això va avançant ens dona la raó en una cosa, que a més és la més important: El model de xarxes de telecomunicacions que més contribueix a la universalitat d'accés, garanteix la millor igualtat d'oportunitats entre tots els seus participants i al desenvolupament econòmic no és cap altre que la xarxa oberta, és a dir, el que practica guifi.net. A partir d'aquí, estiguem tots alerta no sigui que ens donin gat per llebre, perquè molta d'aquesta lluita per la neutralitat té molt de lluita camuflada pel poder més que no pas la neutralitat.

rroca – Dom, 22/07/2007 – 12:07

Opciones de visualización de comentarios

Seleccione la forma que desee de mostrar los comentarios y haga clic en 'Guardar opciones' para activar los cambios.

el temps dirà

... com acaba tot plegat perquè amb gegants de la mida de Google o d'altres ja es més difícil parlar-hi (tot i que amb treballadors no tan, n'hi havia uns quants a la GUADEC Smiling

ara bé, ens afecta d'alguna manera com s'acabi llicenciant la banda dels 700MHz a EUA als que vivim a Europa? em refereixo tècnicament, o sigui, que si es decideix allà que es des-llicència sí o sí també es fa a Europa

o sigui hi ha organisme que reguli les freqüències a nivell mundial o cada estat o conjunt d'estats (Europa per exemple) va a la seva bola i després miren de posar-se d'acord entre ells?

gil_forcada – Mié, 25/07/2007 – 01:31

afecta, i no es desllicència...

Afecta, perquè les telecomunicacions és una indústria molt global i tot i que ho pot haver particularitats en alguns cassos, en general els models d'explotació tendeixen a globalitzar-se. En general tendeixen a replicar-se els models que funcionin.

En aquest cas, però, no s'està parlant de desllicenciar una freqüència, sino que una empresa la vol comprar, per després deixar-ne fer una explotació "oberta", o si mes no més oberta del que és habitual fins ara en les freqüències llicenciades.

Tot i que el potencial de compra de Google és molt gran, fa difícil pensar que és capaç de fer una cosa així a escala mundial, la qual cosa planteja un altre problema: Es fan servir uns diners guanyats a escala global, per implantar un model de negoci que només pot tenir efectes en una escala local. Això és un exemple clar de com els models de negoci globalitzats poden tendir a distanciar les països rics dels pobres.

rroca – Mié, 25/07/2007 – 09:24