Des d'Estats Units, els companys de la CUWIN ens fan saber com aquests dies el Senador per Illinois, el Sr. Durbin, obre un debat a la xarxa sobre com s'ha d'enfocar la desregulació de freqüències per tal de crear noves oportunitats i facilitar-ne l'accés. Vegeu-ne el vídeo al YouTube.
També hem vist coses noves, com per exemple grans empreses proposant comprar freqüències per deprés fer-ne un ús "obert"... Fa uns dies ho comentàvem també per aquí.
Mentrestant, en el marc de la Unió Europea ens anuncien iniciatives també en aquesta direcció.

Tot el tema es dona a partir de l'oportunitat que es generarà quan determinades freqüències baixes (i per tant, amb facilitat de propagació) quedin disponibles en un futur a mesura de que vagi desapareixent la televisió analògica i els sistemes antics de telefonia mòbil (GSM i analògica).

Perquè ens entenguem, hi ha dos grans possibilitats en pols oposats:

• Un és vendre'n l'exclusivitat a operadors, tal i com s'ha fet fins ara, i així els estats potser podran obtenir importants ingressos. Tots podem recordar encara com molts estats occidentals van eixugar fa pocs anys el seu dèficit només llicenciant les freqüències que actualment estan desenvolupant la telefonia 3G.
• L'altre possibilitat és permetre un accés obert, a tothom, fomentant així la innovació i accessibilitat, el que vol dir també impedir que se'n faci un ús oligopolístics o com si fos una propietat privada.

Per sort sembla que ara hi ha la consciència que vendre's l'aire, que al cap i a la fi és de tots, quasi bé incondicionalment com s'havia fet fins ara, no és pas precisament la millor manera d'ajudar a la innovació, el desenvolupament, la competència i la igualtat d'oportunitats. I això crea el debat en el que estem ara. Però obrir l'espai radioelèctric és fàcil de dir, però no tan simple de fer: Aquest espai és limitat, i si volem que realment funcioni bé, algun cirteri hi ha d'haver. Tampoc fora bo que l'espai obert es converteixi en la llei del més fort.

Això fa que en realitat entre aquests dos pols, hi pugui haver moltes matisos intermigos, que segurament és on acabarà tot. Per avençar en aquesta línia hi ha conceptes nous que esdevenen reptes fonamentals i als quals convé donar forma, conceptes com ara l'obertura de xarxes, la separació dels continguts i serveis respecte de la xarxa, els acords d'interconnexió, complir uns mínims per fer-ho tècnicament viable...

Tot plegat un debat prou important, perquè al tractar sobre una cosa com les noves tecnologies i telecomunicacions, a ningú se li escapa que influenciarà de forma molt important el model de societat i d'economia , i en definitiva el desenvolupament tecnològic dels propers anys. O el que és el mateix: el món que deixarem als nostres fills. I qui son els actors que participen en aquest debat? Veiem com des d'Estats Units hi ha Senadors preocupats pel tema. I a la Unió Europea quins polítics fan aquesta feina? I a l'Estat Espanyol? I a Catalunya?

Després d'uns quants anys col·laborant amb guifi.net i obrint pas en la creació d'infraestructures de telecomunicacions obertes la meva sensació és d'un regust agredolç.
Dolç perquè amb el temps guifi.net m'ha convençut de la gran oportunitat social que representen les infraestructures obertes, de que això només és encara al principi i queda molt per fer, i que és possible anar molt més enllà del que ens havien dit i repetit que era possible, fins al punt de demostrar una eficiència i sostenibilitat que en alguns camps supera llargament les capacitats de poderoses empreses transnacionals o multimilionaris programes gubernamentals. En resum, que hi ha altres maneres de fer que tot plegat ens poden enriquir-nos a tots, i que a més, és molt ben rebuda per la població.
La vessant agre ve de quan un constata els continus obstacles que van apareixent. La sintonia que tenen les infraestructures obertes amb la ciutadania es va esvaint a mida que ens endinsem en les tenebroses instàncies que un no sap ben bé a quins interessos obeeixen. O quan directament constatem com els grans poders econòmics resultants de la privatització salvatge de finals del S.XX es volen enganxar a la mamella com si encara continués dels antics monopolis estatals (això si, dissimuladament). Tenim polítics prou preparats i ben informats com per afrontar aquest debat? On son?. Encara hi ha molta gent, que ni que sigui inconscientment, s'atreveix a fer servir la paraula "l·legalitat" quan algú fa exercici d'una llibertat, o es dona amb massa facilitat credibilitat a arguments inversemblants. Això no és sinó un símptoma procupant d'immaduresa.

No sé què en sortirà del debat que obre el Senador Durbin, en qualsevol cas és un primer pas en la bona direcció. Això és prou important perquè tot plegat no quedi en un afer que es resolgui entre quatre sillons.