No patiu pel titular. Si que aquests senyors han dit literalment això en el darrer de l'Ajuntament de Barcelona, però afortunadament no son jutges, segurament només son polítics molt mal assessorats que com de vegades passa en el món de la política, posen el peus en remull a la galleda. Mira, si mes no els duran nets!.

Però encara que ara duguin els peus nets, el que es va dir en el ple del divendres passat embruta i molt, i mereix una resposta:

Un projecte per a la memòria històrica?

Comencem una mica amb ironia, perquè realment la mereix: Resulta que l'Ajuntament de Barcelona presenta com si fos d'allò més pioner, un projecte per donar un escanyolit accés gratuït a Internet restringit a dependències municipals, racionat a un màxim de 60 minuts diaris i a certs continguts per determinar però que ells ja s'encarregaran d'escollir amb molta saviesa i paternalisme. De fet part de raó segur que la tenen, dubto molt que a ningú més en tot el planeta sencer se li hagi acudit abans i en ple segle XXI dir que es gastarà 4 milions i mig d'euros en tres anys entre desplegament i manteniment per un projecte que més aviat sembla un exercici de memòria històrica per tal de recordar-nos a tots com era la Internet al segle passat: Una cosa que només la trobaves si anaves a algun lloc especialitzat com ara una universitat i et deixaven una estona una pantalla i un teclat tancat en una sala. El que no he acabat d'entendre és que amb això parlaven també de conciliar la vida laboral i familiar amb l'accés a les noves tecnologies, perquè quan es parla del foment a l'accés a Internet i conciliant horaris, entenc que s'està parlant d'un accés a qualsevol hora del dia o dia de la setmana, potser ham de deduir que bona part dels 4 milions i mig d'euros van destinats a reconvertir les biblioteques municipals en vivendes socials? Si fan això, segur que són pioners, però això no ho faran perquè ja seria seria ja un disbarat massa gros oi?. En qualsevol cas, per ser pioners defensant una opció privativa i escarransida, no cal riure's del que fan els ciutadans, i encara menys al seu propi país o ciutat. Em pensava que això era políticament incorrecte, santa innocència!.

Ens volen fregir el cervell amb wi-fi?

El que sí que és ben propi d'aquest segle és contaminar inútilment l'espai radioelèctric. Quan en Ramon García-Bragado ens parla de proporcionar un accés de “qualitat”, ens subratlla que serà de 54 Mbps. Tothom que sàpiga de què parlem sabrà que l'usuari no podrà mai gaudir realment d'un ample de banda com aquest només a través d'un accés a Internet compartit que serà molt probablement més escanyat, i des d'on ens diuen que no podrà baixar res, només es consultar algunes webs. En resum, una connexió de “qualitat” a 54 Mbps, que l'usuari no ho podrà gaudir mai. Del que no hi ha cap mena de dubte és de que amb aquesta dotació econòmica en tindran més que suficient per deixar les freqüències wi-fi ben fregides a dins d'aquestes 500 dependències municipals per procurar que funcionin a 54 Mbps (la que fa més soroll, la que contamina més i interfereix més a altres possibles connexions). Excedir-se inútilment en l'ús del espectre radioelèctric no lliga gaire amb les bones pràctiques i no es un signe de qualitat sinó d'incivisme i incompetència. Tant de bo tinguin al menys unes bones parets perquè no ens contaminin també l'exterior. Espero que ho facin amb seny i no sigui que volen aprofitar per fer un experiment i fer servir als empleats municipals com a conillets d'índies per demostrar que el wi-fi no perjudica la salut.

La diferència, per al 2.010 què volem? 500 punts tancats o 15.000 oberts?

Tot i així sempre hauríem d'estar en sintonia, sigui quin sigui el format, ni que sigui només de “memòria històrica”, amb qualsevol projecte orientat a apropar les tecnologies de la informació i les telecomunicacions a la societat. Al capdavall si volem avançar en aquest sentit, ens en calen moltes d'iniciatives, no només una. Fer xarxa oberta en exteriors amb cooperació de la societat civil és certament molt més ambiciós del que proposa l'Ajuntament de Barcelona en la seva mesura de Govern limitada a espais tancats i interiors, és anar molt més enllà. Però no costa gens i ja es fa en molts altres de municipis arreu del món, també a Catalunya. Per adonar-se de que la relació entre una cosa i l'altra no calen, però, més de dos dits de front ni ser un tecnòleg: Quan es combina l'accés a Internet amb la xarxa oberta, el resultat serà sempre molt més potent i efectiu. No és cap hipòtesi, és un fet, no és el mateix que al 2.010 hi hagin 500 punts de l'Ajuntament, donant Internet però tancats i desconnectats del carrer, que 10.000 o 15.000 en xarxa oberta connectats entre ells. És una de les claus que permès ja a dia d'avui a a guifi.net vertebrar una xarxa amb més de 4.000 punts, 5.000 quilòmetres de connexions, proporcionant ample de banda a milers de ciutadans i empreses per tot Catalunya, incloent Barcelona, estiguin on estiguin, sigui l'hora que sigui. I per aconseguir això és més important pensar que no pas anar a cop de talonari.

El respecte a la legalitat.

Després d'anys d'anar evolucionant un format de xarxa oberta on sistemàticament s'ha buscat aquest complement amb les iniciatives municipals, connectant aquests accessos públics a la xarxa oberta, ens hem convençut que és un model a replicar, i per això guifi.net es constitueix també en fundació amb l'objectiu de continuar fomentant el model de xarxa oberta dins de la legalitat. Fomentar pensem que vol dir ajudar, vol dir fer xarxa, muntar nodes, antenes... connectant a la gent. N'hi ha tanta demanda que no ens l'acabem. Es pot estar d'acord o no amb aquest model de cooperació, participar no és obligatori per a ningú, però si no s'hi vol participar, al que no s'hi val és a fer servir qualsevol argument: Seria una llàstima que la fundació s'hagués d'estrenar defensant el nostre espai i la opció de la xarxa oberta posant demandes per difamació a alts càrrecs polítics mal informats amb tal de recordar-los que si tenen coneixement de que fem una cosa il·legal, tenen l'obligació de denunciar-ho, que dient coses tan gruixudes com aquestes quan es rotundament fals com és el cas, ens dona el dret d'exigir-los una retractació. Si el problema és que estan mal informats, o que el marc jurídic, que nosaltres considerem que és suficient, algú considera que no dona prou seguretat jurídica, son coses que tenen solució, que el que tots esperem dels nostres electes és que es documentin bé, i que si les normatives tenen algun problema, les arreglin i les adeqüin a les realitats vigents procurant respectar les llibertats.

Convé recordar que fent xarxa oberta amb el format que fem servir a guifi.net, on des de fa anys s'han complementat formats d'accés com el que ara proposa l'Ajuntament de Barcelona, amb d'altres molt més ambiciosos, mai han sancionat (i ni tan sols denunciat) a cap dels participants, tampoc als Ajuntaments que han proporcionat accés a Internet públic i gratuït a través de la xarxa oberta, cosa que deu ser una excepció en l'àmbit de les telecomunicacions, perquè de vegades sembla que forma part de la quotidianitat de molts operadors tradicionals gestionar les denúncies que reben tant dels usuaris com de les autoritats. I que hem informat i continuarem informant a la CMT, a la web i a tothom del que fem i que tot és públic i no som clandestins. Hi deu haver més gent que pensa això, perquè encara no fa un any el govern de la Generalitat de Catalunya ens va atorgar el Premi Nacional de Telecomunicacions, destacant precisament que hem sabut actuar respectant la normativa vigent.

Això és així i estem molt tranquils sobretot perquè en els diferents formats que hem fet servir per proporcionar accés, quan és gratuït, s'ha fet de manera que és demostrable que no ha interferit en la competència de cap operador privat, òbviament, amb el format de xarxa oberta, tampoc. I tot això indistintament de si parlem d'una zona urbana amb presència dels operadors comercials tradicionals o d'una zona rural sense alternatives. Avui en dia ja no cal parlar per parlar o ressuscitar papus, qui vulgui afirmar que una xarxa oberta oberta perjudica la competència ja hauria de poder fer servir dades, però les dades més aviat demostraran el contrari.

Fent servir la CMT com si fos un fantasma.

L'Ajuntament de Barcelona torna a ressuscitar, quatre anys després, el fantasma de la CMT. Si s'informa bé, hauria de saber que els únics Ajuntaments que han rebut denúncies i sancions són els que han volgut fer d'operador sense notificar-ho a la CMT, és a dir, per un tema de forma, no pas per haver perjudicat a “la competència”. I els únics que fins ara han rebut sancions multimilionàries per qüestions relacionades amb la competència ha sigut a alguna gran operadora precisament per seguir una doctrina de la CMT, i des de Brussel·les els han hagut d'advertir que aquesta doctrina no devia ser del tot correcte.

D'aquí que diem rotundament que és fals que siguem il·legals, i ningú, ni el quart tinent d'alcalde, ni el propi alcalde de Barcelona tenen cap dret a afirmar una cosa així, i afirmar-ho com ho van fer divendres passat en el ple, és que o bé s'està molt mal informat, o actua de mala fe. Esperem que només sigui això, una patinada, perquè això és el que té la solució més fàcil, n'hi ha prou amb informar-se bé. I per la part que ens toca, estem a la disposició de tothom.

Privatitzar les freqüències lliures?

Hi ha un altre aspecte molt preocupant en les afirmacions de l'Ajuntament de Barcelona, i son les de que si mai es fa una actuació orientada a l'accés des del carrer, es farà buscant la cooperació amb operadors comercials. Espero que el senyor Ramon García-Bragado no s'oblidi de que estem parlant de les freqüències lliures i que no ens estigui insinuant que és seguidor d'un model ultra liberal on s'hi val a privatitzar-ho tot i que està disposat fins i tot a privatitzar l'aire que respirem. A guifi.net, i ens consta que també en molts dels organismes internacionals que son els que realment avui en dia estan marcant la pauta pel que fa a l'ús de les freqüències, hi ha persones que no els agradaria gaire que un Ajuntament o un Estat es posi per la seva banda a ordenar o decidir el que es pot fer o deixar de fer en l'espai que es coneix com a “freqüències sense llicència” adjudicant-les per a fomentar la seva explotació en exclusiva i/o comercial en espais exteriors. Ans al contrari, qualsevol que en vulgui fer una explotació comercial, no hauria de necessitar de l'ajuda de cap Ajuntament, i acceptar que haurà de compartir-les amb tothom que també en vulgui fer-ne qualsevol ús, inclosos els professionals. Com que aquestes freqüències són les mateixes per a tots, és bastant elemental que en lloc de la llei de la selva, en traurem més profit si s'hi respecten les bones pràctiques, per això el format de xarxa oberta hi encaixa molt bé. Hem preocupa perquè ja s'ha vist en algun altre lloc alguna cosa estrafolària per l'estil que per sort no ha prosperat gaire, perquè sinó aniríem tots ben arreglats..

L'Alcalde menysprea a les iniciatives civils i intenta de polititzar-nos.

Finalment, em veig obligat a recordar a l'Alcalde de Barcelona que l'activitat que fem des de guifi.net no té res a veure amb la política i estem orgullosos d'haver estat capaços de fer xarxa amb col·lectius d'extracció molt diversa i empreses de molts sectors diferents. Ens relacionem amb molts Ajuntaments de Catalunya, cooperar amb els electes municipals és un eix principal de la nostra activitat, i ho fem des de fa temps amb electes de tots els colors, incloent el partit polític al qual pertany el propi alcalde de Barcelona. També estem orgullosos de que moltes vegades hem sigut motiu de consens, i sabut combinar amb rigor el model que defensem amb un tarannà dialogant i capacitat per arribar a acords. I ho volem continuar fent.

En el cas de Barcelona, des de fa temps es busca aquest diàleg, sense cap èxit. Per això quan veiem que s'anuncia amb una sola setmana d'antelació un projecte ja ben cuinat que ho veiem més aviat com una oportunitat perduda, ens dirigim formalment de nou a tot el ple sencer. Aquesta vegada, perquè no es perdin les sol·licituds, les passem fins i tot per registre. De tots els grups, només un, CiU, ha trobat temps per atendre'ns i escoltar les nostres propostes i, sense anar pas gaire més enllà, suggereix que potser val la pena revisar el model i menciona el nostre cas. No sé si en el debat polític als plens de l'Ajuntament de Barcelona és costum que quan un grup menciona a una iniciativa de la societat civil, la bancada de presidència respongui amb gesticulacions de sorpresa i menyspreu. Però el que és realment sorprenent és que després el propi alcalde recrimini amb to paternalista que un grup que considera a la seva “dreta” hagi escoltat a algú té una proposta per formular.

Es un joc molt brut intentar-nos polititzar, podem parlar, sense haver de demanar permís a ningú, amb tothom que vulgui escoltar quin és el nostre projecte, incloent al grup de govern de l'Ajuntament de Barcelona si ens dona l'oportunitat, però és del tot inacceptable que el govern d'una ciutat es prengui la llicència de dir amb qui es pot parlar, amb qui no, o per quin ordre, per modesta que sigui l'entitat o la proposta que faci, perquè si això fos així, seria un símptoma de molt poca salut democràtica. I la salut és important cuidar-la i mantenint les coses al seu lloc. No m'agradaria gens haver de pensar que després d'anys de no tenir cap problema amb la legalitat, i esforçar-nos per augmentar la inclusió digital, ara haurem de patir perquè tot d'una algú tingui pressa per il·legalitzar-nos després d'haver hagut de ser crític amb l'alcalde de Barcelona.

Encara hi som a temps a arreglar-ho

En resum, si l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el quart tinent d'alcalde, Ramon García-Bragado, s'haguessin informat una mica millor, segurament haurien pogut fixar la seva posició política, fos la que fos, sense dir els disbarats que es van dir en el ple del passat divendres. Una manera d'estalviar-se disbarats és informar-se millor, i això inclou escoltar diversos punts de vista i segurament també parlar amb les iniciatives que parteixen des de la societat civil en lloc de girar-los l'esquena. Ara encara hi som a temps, però no podrem aprofitar els diners quan ja s'hagin llençat: Per poder participar xarxa oberta s'ha de preveure des del principi, perquè si la volem interconnectar més endavant i no s'ha previst apareixeran inconvenients tècnics que ho impediran. Amb aquesta finalitat sempre trobarà predisposició per part nostra. A nosaltres ens trobaran fent xarxa, on que no ens trobaran és combregant amb rodes de molí.