Ja fa uns dies, quan es va començar a esbombar això del fon.es, em va semblar que teníem servida una certa efervescència en per la blogoesfera. D'aquí que fes els primers comentaris després d'una primera lectura, i també es van enganxar els primers fils als fòrums. Els adjectius pujats de to (idea revolucionària, oceà, moviment...) per descriure un (altre) portal captiu per controlar qui i si paga o no per accedir a un punt d'accés sensefils no em queia gaire simpàtic, o com a mínim ho trobo poc elegant (fer servir el màrqueting per presentar una cosa així com a novetat em recorda molt l'èxit que ha aconseguit amb tàctiques similars algun gegant de la indústria del programari). A un tal anarkogeek no li falta raò quan parla de màrqueting víric... Però vaja, potser això és només una qüestió d'estil?

Pensava que calia esperar unes setmanes per veure què en sortia: Generalitzar conceptes com la gestió d'excedents o reflexionar sobre oportunitats de finançament i models de negoci associats pot ser bo, i encara més si contribueix a normalitzar i treure a la llum una pràctica basada en la ètica, però sovint ombrívola degut a certes pors o complexes ancestrals.

Encara no se sap del tot què hi ha de real al darrera. Però ara, a banda del soroll que s'hagi generat, a fon.es (que ja l'han traduïda a diversos idiomes, excepte el català), ens anuncien els dies que falten (avui posa que 20), i gràcies al “bloguejant el naixement d'una empresa” podem saber moltes més coses del que fan o pensen fer, de quin peu calçen vaja... donem-hi doncs un repàs:

• Actius regalats. Mentrestant fa fitxatges en dos línies per a sustentar la verdadera maquinària que construeix la idea: voluntaris que treballin gratis configurant ràdios o que li regalin les xarxes que ja ha muntat, complementat per algun fitxatge per reforçar la maquinària del màrqueting víric parla d'”ayudantes”, o sigui que no queda clar si aquests cobren o no, però vaja la blogoesfera ja fa també feina gratis. Potser de recordar que hi havia xarxa lliure abans de llençar la idea no convenia: Hauria sigut com reconèixer que la idea no és original, ara però ja toca, perquè la xarxa ha de sortir d'algun lloc o altre...

• Captant el capital de risc: Els “linus” els hi regalem la nostra xarxa (això si, no pas a tots, si no tens adsl pròpia, nàstis de plàstis, perquè d'enllaços fon.es no en fan pas, t'espabiles). Encara no té la xarxa funcionant i li falta temps per fer negociacions per vendre la meitat de la seva empresa a Swisscom (ho pot fer: fon.es encara és seva, tu la xarxa li regales, fon.es no et dona pas accions quan tu hi poses la xarxa), assenta als amics (espero que no del oportunisme i diner ràpid) al “board” ...

• Basat en codi lliure, segur, el derivat, no se sap. Sobre el com també comencen a aparèixer alguns detalls que em resulten molt familiars: Funcionarà sobre els coneguts WRT54G (de v1 a v4 clar), una web on es veu que hi posaran una base de dades amb mapes per veure on son els nodes i amb mecanismes perquè l'usuari pugui controlar què li passa a la seva ràdio. El que no diuen si això seguirà el model “linus”, és a dir, amb GPL, i amb això podrem millorar també els de tots, o si bé serà model “Bill” (t'ho copio, faig una patent i tururut bonaigua).

Però... oh decepció, encara falten 20 dies i la idea més interessant (construir mecanismes de finançament) ja punxa: Ara resulta que només engega amb el model “linus”. Si ajorna el “Bills” ja si que no queda cap novetat i tots estem igual. Com a negoci genial, només em falta entendre una cosa: Als qui treballen gratis o els que li regalin xarxa sense veure un duro, mentre ell es ven l'empresa a Swisscom o qui sigui, qui els hi traurà la cara de burro que segurament els hi quedarà? I no ens confonguem, no qüestiono pas que es busquin fórmules de finançament, simplement m'agoito les maneres. No tinc costum de fer xecs en blanc als amics, no sé, una costum que com qualsevol altra no? A veure si ara tot plegat queda amb una xarxa lliure més? Si que hi ha un punt de mèrit: Tenint en compte com de difícil és mobilitzar i cohesionar a la gent amb amb projectes voluntaristes no està gens malament, be, suposant que la seva xarxa “linus” arribi a existir clar. Si al menys arriba a crear una xarxa en això cal reconèixer que de mèrit si que n'hi ha, especialment quan va dirigit a zones urbanes, que és on tret d'honroses excepcions hi ha hagut les iniciatives que han acabat amb els fiascos més sonats.

Després hi ha el perfil del personatge que no deixa de ser emocional: Evidentment pels que s'enyorin dels “pilotassos” de la era pre-bombolla internet, chapeau. Pels que reflexionen sobre com recuperar-se del post o valoren resultats, per exemple l'actual funcionament i “carinyo” pels usuaris d'empreses com ya.com o jazztel, potser en tindràn una altra opinió... Una mina de diversitat. Quina és la meva opinió? No li nego el mèrit de qui amb una idea crea una empresa i es forra al cap de poc venent-la, independentment de si funciona o no, aquesta rara habilitat és a més molt venerada pels amants del “agarra el dinero y vámonos”. Personalment però m'agraden més els emprenedors que viuen del que treballen, es comprometen amb els seus projectes i com a mínim, els costa una mica de vendre's. Si a això hi sumem que en aquesta qüestió un dels pilars de la operació és el voluntariat, aquesta manera de fer negoci podria resultar poc ètica.

Aprofitem ara per revisar la fórmula guifi.net i el Comuns Sensefils. Deixant a banda les qüestions d'estil com el màrqueting pujat de to o víric, cercar mecanismes de finançament és interessant. Deixant a part el model “Bill” que de moment ja pinta fosquet, jo no ho estrenyiria pas només a cobrar als forasters, no ens enganyem, no n'hi han pas tants, i menys a tot arreu, no tots tenim la sort de viure en un carrer turístic. També m'agradaria explorar mecanismes per articular de forma clara i fàcil la contribució que fa cadascú, l'apadrinament és fins ara la fórmula que amb més èxit s'ha provat a guifi.net, però és una mica complicada quan hi ha molta gent pel mig i podria millorar-se...

Mercès al Comuns Sensefils guifi.net ja ens hem començat a relacionar amb empreses: Al establir quines són les regles de joc això ens ha permès de relacionar-nos amb empreses de serveis, botigues que comercialitzen productes per a la xarxa, o també empreses de qualsevol àmbit que hi inverteixen aportant trams o recursos i després en recuperen la inversió amb prestacions: A mi em sembla una fórmula de relació de la xarxa ciutadana amb les empreses i administracions que dona un creixement més sòlid, menys especulativa i més sostenible.

Però és que amb tot plegat, tenim un altre exemple de la dimensió del Comuns Sensefils. Fins ara, al definir regles de joc, com s'ha dit, ajuda a relacionar-se amb empreses, persones i administracions. Ara té un nou valor: Qui s'acull al Comuns Sensefils ofereix una garantia de que no et poden enredar: L'actiu principal, que és la xarxa, no es pot vendre. I això tampoc és incompatible amb cap model “Bill”, simplement hi posa algun matís que ho blinda en el cas d'un “pilotasso” especulatiu: Si algú vol revendre els excedents en una xarxa acollida al Comuns Sensefils, no ho podrà fer amb un acord global amb un amo que controla tota la xarxa, ho haurà de fer un a un amb cada titular de cada tram. I no és pas incompatible una cosa amb l'altra, qui ho vulgui ho podrà fer, però no s'emportarà la sorpresa de que un “amic” li pren la cartera. Cap problema, i tots tranquils.

Les xarxes que s'autoanomenen “lliures” o “obertes” però que no s'acullin a un Comuns Sensefils o que s'hi assembli i hi hagi un “poder fàctic” que realment les gestioni, tenen un problema: Estan en risc de caure en mans d'un muntatge obscur. Una bona manera de distingir una xarxa privada d'una d'oberta no creieu?

Finalment, un darrer comentari per qui pugui estar preocupat per la salut de guifi.net: Jo li diria a l'amic anarkogeek que estigui ben tranquil, res de “Malos tiempos para los colectivos sociales dedicados al acceso a la Red sin cables”, no crec pas que el desplegament actual estigui ni molt menys en risc, cada dia van apareixent nous nodes i hi ha una llista de correu molt activa. Potser no sabem cridar l'atenció de la blogoesfera llençant l'am de la il·lusió del diner fàcil, però la nostra xarxa es tan sòlida que no depèn ni tansols del capital de risc. Em sap greu que es recuperin els antics fantasmes i pors com el de Barcelona per justificar-ho, em creia que ja feia temps que estava ben contestat, en el seu dia i que redactant el Comuns Sensefils ja vàrem establir unes bases prou sòlides com fer xarxa que ningú ha qüestionat mai seriosament. Com pots veure, durant el darrer any ja hem anat desenvolupat anticossos per defensar-nos quan hi ha una epidèmia vírica que fa estralls .

P.D. He estat força estona escribint això i si avui no curro una mica algú em tocarà el crostó, algun voluntari(a) no em traduiria pas això al castellà? M'agradaria que ho llegissin al menys els que fan xarxa lliure per Espanya per veure ells què en pensen.