Hola Ramón,

Subcric el comentari de l'Andreu. Parlant la gent s'enten, si entre els que parlen hi ha cert substracte o background comú: certa idea comuna del que és la justícia social (i econòmica), l'interès general, el be comú, i "d'allò comú" a tothom. Sense entrar en definicions, que mai ens posarem d'acord a mesura que vulguem concretar-ho o operativitzar-ho!. Simplement que tots els interlocutors tinguin el mateix substracte cultural, aquell que s'origina a la Revolució Francesa (perdoneu la digresió sociològica), i "bona intenció". Que no sempre es dona.

Respecte la explicació a la presentació del model econòmic que traspua al radere de guifi.net em sembla senzillament espectacular, per concis i precis. I per fer adonar als politics, reguladors, empresaris i directius del sector que en aquest terreny tot és possible i, sobretot, tot està per inventar. I que no tot es pot fer sols a base de grans solucions privades pseudo-monopoliques en base a grans corporacions. Espero que ajudi a "obrir ulls".

Com sabem els que hem estudiat una mica els processos socials de canvi i innovació [2](parlem de processos no purament i estrictaments tecnològics) sabem perfectament que les grans innovacions surten (quasi) SEMPRE des dels marges del sistema, des de les minories innovadores, de la periferia. Tant a nivell social com a nivell econòmic. I, des de fa una dècada, també des de les multituds intel·ligents.En una paraula, des de petites empreses o petits projectes i comunitats. En una paraula. En llocs com Guifi.net!

En això, les empreses "instalades" quasi sempre estan en desavantatge [1] (que remonten via reapropiació de les innovacions o via compra de les startups que donen al clau, o el fitxatge dels gran innovadors). Precisament per això està triomfant la "Open Innovation", que no deixa de ser una estratègia empresarial de captació de la innovació allà on és abundant: a fora de l'empresa tot sovint!

I aquesta regla d'or es mes certa a Internet i les TICS, que per naturalesa genètica son tecnologies tremendament flexibles i plàstiques i, per tant, materia prima de primera categoria per innovar i crear, tant artisticament com socialment i empresarialment.

Es per tot això que si es que els MBAs no espatllen excessivament aquestes capacitats dels directius (crear i innovar) i la maquinaria de partit la dels responsables polítics --no sòn massa optimista en cap dels dos casos-- aviat algú ens tentarà amb cants de sirena. Al projecte i, se'ns dubte, a tu particularment també. Deixa'm confesar-te admiració pública per la teva (impresionant feina). Com la que tinc per tanta gent del projecte que poc a poc vaig coneixent "face to face" i colze a colze: Lluis, Roger, Eduard, Gil, Sebastian, Josep, Ricardo, i un llarguissim etcètera, de sdel primer a l'últim, que heu fet possible guifi.net. Que sols ens valoraran quan triuemfem "fora". Estamos en ello ;)..

Paraula de gurú d'anar per casa.

Al tiempo ;)

SAX!

[1] Sempre hi ha excepcions, pero la regla emsembla incontrovertible.

[2] Qui vulgui explorar-ho en la teoria social, des del punt d'anàlisi de la psicologia social, podeu llegir el capitol 6 delsegüent manual:

http://books.google.es/books?id=Pz8Hq9QSPsYC&pg=PA114&lpg=PA114&dq=psico...

 Teories similars, que dieun el mateix amb diferents paraules, amb difernts conceptes, des de diferents tradicions disciplinars, les trobareu a les modernes teories de la innovació, a teories econòmiques, de gestió, etc... És una "cosmovisio", un "trend" de fons...