En Ramon s’ha “currat” (com no)  unes utilitats que faciliten molt les tasques d’administració de la xarxa i de IPs. Sobretot es guanya molt de temps quan s’ha de “buscar”.

Doncs resulta que és una cosa ben senzilla.

A Tona ja fa una setmana que a les tardes s'utilitzen dues ADSL en paralel per contrarrestar la falta d'ample de banda que es rep per part de Telefònica.

Ho he instal·lat en un fedora 3 i no ha calgut modificar cap modul del kernel.

El procediment utilitza el iproute2 que per defecte ja porta el kernel 2.4

Necessitem una ethernet per cada ADSL amb la seva subxarxa corresponent.

Nomenclatura:

eth0  -> primer interficie connectat a la ADSL1
192.168.1.1  -> IP associada a eth0
192.168.1.2  -> IP del router ADSL1
192.168.1.0/24  -> subxarxa on hi ha ADSL1

eth1  -> primer interficie connectat a la ADSL2

    Aquest document vol explicar pas a pas com muntar un servidor OpenVPN per compartir un accés a internet amb multiples clients i poder alhora accedir a la totalitat de la subxarxa local de l'esmentat servidor. Per fer aquest document, m'he basat en conceptes ja explicats en documents i enllaços existents en aquesta web i altres, i amb l'ajuda de guiferos com son en Miquel Martos, En Carles Noguera i l'Aleix Solé, i l'inestimable ajuda del nostre amic Google.

   Amb aquesta configuració ens permet tenir el tunel muntat en un portatil, i independentment de on ens conectem, l'openvpn s'adapta a la xarxa on estem per poder enrutar be i aixecar el tunel allà on estiguem. (Per exemple un portatil, conectat a qualsevol lloc de guifi, sense tocar res, a la que tinguem conexio, el tunel ja estara disponible).

Aquest document vol fer incís en l'ús de les classes necessàries per aconseguir connectar per via remota amb un servidor web que on puguem enviar i rebre peticions. La primera idea és utilitzar les classes NSURL per realitzar les connexions amb el servidor.

Primer de tot analitzarem algunes de les classes que tenim a la nostra disposició per comprovar que ens poden ser útils. Per fer això utilitzarem la documentació d'Apple i algunes pàgines web on es parla sobre el desenvolupament sobre Cocoa.

En aquest document es preten mostrar com funciona la distribució de xarxes IPv4, màscares i subnetting. Intenta explicar la distribució d'ips i diferents "xapuces" que es van fer posteriorment per a solucionar problemes d'escasetat d'ips, actualment més del 90% d'ips estan en us, cosa que seria solucionat amb IPv6, però això és un altre tema.

[image:2229,right]Podem visualitzar els paquets que viatgen per la xarxa, inspeccionar-ne el contingut, de quina mac a quina altra mac... activant traces amb l'ethereal.

A la feina tenim assignades 8 IPs publiques, o sigui que tenim una subxarxa (subnetting) de 8 IPs publiques cedides pel nostre ISP. El tema esta en que ens hem decidit a contractar l'auto-gestio de la resolucio inversa de les IPs. En poques paraules que quan algu entri una IP del nostre rang aquesta es resolgui convenienment amb els nostres mnemonics i usant els nostres servidors. Perque aixo passi els servidors DNS superiors (de la classe C) han de cedir el control del subrang d'IPs als servidors que nosaltres desitgem, en aquest cas, servidors de dintre el rang.

Vàries vegades ens hem preguntat que on és el límit en la taula de
rutes en una xarxa dinàmica. A la part d'Osona de guifi.net estem fent servir rutes
dinàmiques en una xarxa en malla (mesh) amb ospf i això fa que la taula
de rutes vagi creixent i creixent. Ara ja passem de les dues-centes
subxarxes. Vejeu-ne una mostra en la taula de rutes que adjunto a
continuació.

Doncs bé, he vist comentaris en aquest sentit als
fòrums d'sveasoft, i és d'aquelles coses que val la pena enrecordar-se
i escriure abans no t'en oblidis. El límit es defineix en un paràmetre
del ipv4 del kernel i per sort encara és ben lluny. El dubte que tinc
és fins a on el pot gestionar bé l'ospf, pero vaja, com a mínim sabem
que fins a les dues-centes, cap problema . I segur que pot crèixer força més: Si amb més de dues-centes es bescambien les taules bé, i també en els nodes amb una dotzena d'enllaços, no hauria de venir d'aqui. En el fons la comunicació és sempre amb el "veí" (o neighbour), no pas de tots contra tots. Més que el "tamany" de la taula, el que deu influir més és la freqüència de l'intercanvi i el nombre de veïns.

Segons el man el tcpdump -d diu:

-d Dump the compiled packet-matching code in a human readable form to standard output and stop.

Imagineu-vos que volem veure els paquets que venen de 162.129.225.192 tan del tipus TCP com UDP. L'ordre tcp per fer aixo seria la que escric a continuacio i a mes gracies a l'article citat, us descrit la interpretacio del BPF filter (codi que genera el tcpdump per aplicar el que li hem demanat a la comanda).

[ Via Caballe.com ] Netwox es una col·leccio d'eines (mes de 150) per detectar i solucionar problemes de xarxa. Per exemple: sniffers, generadors de paquets, clients i servidors de diferents protocols, deteccio de configuracions, PINGs (TCP, ICMP, UDP, ARP) i traceroute, escanejadors, eines SNMP. Disponible per Linux, Mac OS X, OpenBSD, Solaris i Windows. Si voleu veure un screenshot.

La Daphne em va demanar si li podia fer la copia en local d'una pagina web d'acpuntura, ja que aquesta pertany a un portal generalista i te por de que un dia deixi d'exisitir. Aixi que m'ha vingut al cap provar el Pavuk un webspider que vaig veure a gentoo packages fa uns dies. No us fare perdre massa el temps, la meva valoracio es: eggs!

Aixi que m'he dirigit al goolge i he buscat un webspider GPL i que si pogues ser tingues versio per win, per si la Daphne volia fer una altre copia d'alguna altre pagina. El primer de la llista he trobat el HTTrack, i d'aqui ja no he passat. Despres d'usar-lo us puc assegurar que es una passada lluny de les complexitats del pavuk i el wget. No has de ser un guru del HTTP per poder fer un mirroring sense suar.

Sancho is a gui that connects to a p2p core application. Power usersthat use p2p applications usually choose one that has core/guiseparation. sancho provides an easy to use, powerful, and configurablegui, currently supporting the gui protocol of the popular mldonkeycore.

The sancho project is written for fun, but also to test some newand exciting technologies. It is written in Java using the SWT widgettoolkit and can be compiled on multiple platforms with the gcj compilerto native machine code (java=slow and bulky? not anymore! no externaljava runtime required!). Windows, Linux, OSX and other popularoperating systems are supported.

• Iniciació
• Internet i Ordinadors
• Servidors d'igual a igual (P2P)
• TCP/IP

• Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris
• Llegir més