Torrelles de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat a la dreta del riu Llobregat, d'una superfície aproximada de 13,6 km², comprèn fisiogràficamente una important porció dels contraforts orientals del massís del Garraf-Ordal. El punt més alt del territori és el puig Vicenç, amb 469 m, i la seva riera principal, la riera de Torrelles amb 12,2, quilòmetres de longitud, és una de les quatre majors artèries hídriques de la regió oriental del massís del Garraf-Ordal, juntament amb el torrent de Corbera, la riera de la Palma i la riera de Cervelló, que aboquen les aigües al riu Llobregat.

El municipi s'estructura a l'entorn d'un nucli al qual s'ha adossat un eixample de gran extensió en un continu urbà pel seu vessant sud-oest, els ravals històrics (uns, separats del poble -Raval Mas, Torrelletes- i d'altres, ajuntats d'una manera o una altra al nucli (Raval Padró, Raval Javer, Raval Parruca, Raval Roig), i tres grans urbanitzacions (Can Güell, Can Guey i Cesalpina). Aquestes urbanitzacions, a més del fet de la proximitat a la gran conurbació metropolitana de Barcelona, i tenint en compte els trets paisatgístics de muntanya que tenim, és el que fa que Torrelles tingui un creixement demogràfic parabòlic.

Des que es disposen de dades de la població de Torrelles fins els anys seixanta aquesta es va mantenir en un nivell constant, sense créixer ni decréixer pràcticament. Aquesta població es situava entre 700 i 800 habitants, arribant als 800 en el anys 30 per tornar a decréixer com efecte de la postguerra. El 31 de desembre de 1999 la població empadronada era de 3.566, quan l'any 1985 era de 1.747, l'any 1980 de 1.217, l'any 1970 de 865, l'any 1960 de 735, l'any 1950 de 739, ... i així fins arribar l'any 1900, que era de 695 habitants. A més, s'ha de tenir en compte la segona residència que duplica la població de dret. Això fa que un dels sectors més importants sigui el comerç i la restauració, així com la construcció. Hem de tenir present que una part important de la població treballa fora del municipi; segons un estudi de l'any 1993 amb motiu de la revisió del PGOM, s'observa que al 1986 el 62% de les persones que treballaven ho feien fora de Torrelles, i la major part a Barcelona.

Tot i així, Torrelles encara manté un caràcter eminentment agrícola, malgrat que les famílies que viuen només de la pagesia ja són poques. Així és que, actualment, més de 300ha del terme es troben ocupades per arbres fruiters, majoritàriament cirerers, tot i que també es poden trobar presseguers, pomeres i caquis, encara que en molta ,menor quantitat; d'altra banda, dedicades al conreu d'horta trobem 30 o 40 ha. I encara podem trobar oliveres i garrofes entre d'altres (a Torrelles encara es fa oli per al consum propi). Aquesta dedicació agrícola de molts dels seus habitants, encara que en molts casos és simultània amb altres activitats laborals, determina un tipus de població rural força inusual en els pobles que conformen l'àrea metropolitana de Barcelona.

No és estrany que, quan parlem de cireres, molta gent les identifiqui amb Torrelles. La vegetació de Torrelles està formada bàsicament per pins i alzines (en menor quantitat hi trobem roures i arboç).

zone statistics

Nodes listed at Torrelles de Llobregat