Languages

User login


El Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral ("XOLN")



Índex de continguts


  1. Resum i principis generals.

    El Comuns de la XOLN s'inspira i es resumeix en: 

    1. Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa, la llibertat dels altres usuaris, i respectis les condicions dels continguts i serveis que lliurement hi circulen.
    2. Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components, com funciona i diforndre'n el seu esperit i funcionament.
    3. Ets lliure d'incorporar serveis i continguts a la xarxa amb les condicions que vulguis.
    4. Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.

    A continuació el Comuns de la XOLN desenvolupa aquests principis per tal de garantir-los i respectar-los.

  2. Sobre el "Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral ("XOLN")"

    1. Gestació, interpretació i revisió del text. Una activitat innovadora com la que es realitza a guifi.net exigeix d'un procés continuat en el temps de revisió i actualització que permeti adaptar-nos a noves realitats i millorar la claredat en les seves disposicions expresant millor els mateixos criteris que s'apliquen. Com que aquest text pot canviar amb el pas del temps i alhora serveix per adquirir uns compromisos en el moment de la seva acceptació, es preveu com cal interpretar el text de manera que es pugui revisar respectant els compromisos adquirits:
      1. Una revisió no pot modificar els compromisos adquirits en l'acceptació d'una revisió anterior. En cas de voler modificar-los, es tractaria d'una altre versió diferent i no pas només una revisió. Per aplicar una nova versió cal renovar el consentiment de forma expressa.
      2. Quan en una revisió s'exten a noves situacions que abans no existien, com per exemple les derivades d'algun tipus d'ampliació o d'actualització tecnològica, s'entén que implicitament es renova l'acceptació segons la revisió vigent del moment en que es produeix l'actualització o ampliació,
      3. El "Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral ("XOLN")" és una revisió del que anteriorment es coneix com a "Comuns Sensefils", que es pot continuar consultant per la seva referència a http://guifi.net/ComunsSensefils.
      4. Totes les revisions del "Comuns de la XOLN" es guarden i es publiquen de manera que permet conèixer el seu redactat en el temps, per tant quina era la revisió vigent en el moment en que es produeix una acceptació i si cal, es pot fer servir de referència en cas de que existeixi un conflicte d'interpretació.
      5. Si algú creu que en alguna revisió posterior se li ha modificat un compromís adquirit i no hi ha donat el seu consentiment tal i com es diu el punt II.1.a, ho pot manifestar segons el que es preveu en l'apartat "Sobre la resolució de conflictes".
    2. Definicions.
      1. El "Comuns de la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral ("XOLN)" és un acord d'interconnexió entre iguals que serveix de contracte d'adhesió de cada participant amb el conjunt de a guifi.net i que és comú per a tothom que forma part de la xarxa. L'acord fa alhora les funcions de contracte d'adhesió i de llicència d'ús de la xarxa, esdevenint així una garantia per qui el subscriuen sobre quins son els termes i condicions aplicables i que son iguals per tothom. També es coneix amb les abreviacions "Comuns",  "Comuns de la XOLN" o "CXOLN".
      2. La Xarxa de Telecomunicacions Lliure, Oberta i Neutral és una infraestructura de telecomunicacions pública comunitària a la que s'apliquen els termes i condicions del "Comuns de la XOLN", disponible al públic en general, de manera que quan els participants s'hi adhereixen, s'amplia. A través de la xarxa s'obté i alhora es subministra un servei de comunicacions electròniques amb els altres participants ja sigui directament o a través de la interconnexió amb altres xarxes.
        Quan en aquest document es menciona "la xarxa" de forma genèrica o l'abreviació "XOLN", es refereix a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral, i es defineix així perquè:
        1. És oberta perquè s'ofereix universalment a la participació de tothom sense cap tipus d'exclusió ni discriminació, i perquè s'informa en tot moment de com funciona i els seus components, permetent així que qui vulgui pugui millorar-la. 
        2. És lliure perquè tothom hi pot fer el que vol i gaudir-ne tal i com es preveu en la referència a les llibertats dels principis generals (apartat I.), i  tot això independentment del seu nivell de participació a la xarxa ni imposant termes i condicions que contradiguin aquest acord de forma unilateral.
        3. És neutral perquè la xarxa és independent dels continguts, no els condiciona i hi poden circular lliurement; Els usuaris poden accedir i produir continguts independentment de les seves possibilitats financeres o condició social. Quan des de guifi.net s'incorporen continguts a la xarxa es fa o bé per estimular-ne de nous, o bé per a la gestió de la pròpia xarxa, o simplement en exercici de la llibertat d'incorporar-hi continguts, però en cap cas amb l'objectiu de substituir o impedir-ne d'altres.
          També és neutral respecte de la tecnologia, la xarxa es pot construir amb la tecnologia que decideixin els seus participants sense més limitacions que les que es derivin de la pòpia tecnologia.
      3. guifi.net és el conjunt format per la xarxa i les persones individuals, col·lectius, empreses, institucions i administracions que hi donen suport o hi col·laboren de manera que la xarxa esdevé operativa i ofereixi connectivitat a tothom. Per tant fa d'operador de telecomunicacions.
      4. Participants i titularitat. Els participants son aquelles persones físiques o jurídiques que incorporen infraestructures i trams a la xarxa a través de l'acceptació del "Comuns de la XOLN". Els participants retenen la titularitat d'aquestes infraestructures de manera que la titularitat de la xarxa està distribuïda entre els participants. Els participants són doncs també els inversors de la xarxa, també reben la denominació de "padrins", i de l'acte de cobrir la inversió, la denominació d'"apadrinament".
      5. Formes de participació en funció del format de connexió a la xarxa:
        1. Connexions simples. Les connexions simples son aquells segments de la xarxa que finalitzen en un punt a partir del qual no s'estén a altres trams de la xarxa amb les mateixes condicions. Normalment és el punt des del qual els usuaris gaudeixen de la xarxa oberta lliure i neutral i a partir del qual hi connecten les seves xarxes privades.
        2. Trams que estenen la xarxa. Els trams que estenen la xarxa són els segments de la xarxa que, a diferència de les connexions simples, sí que preveuen que en cadascun dels extrems hi hagin altres trams de xarxa amb les mateixes condicions.
      6. Continguts. El que dona sentit a una xarxa de telecomunicacions és que serveixi d'instrument de transmissió per accedir a continguts. Els continguts es publiquen a través de serveis.
      7. Serveis. A l'entorn de la xarxa existeixen múltiples formats de serveis. El més bàsic i indissociable de la pròpia xarxa és la connectivitat entre tots els participants i que s'anomena "servei de comunicacions electròniques". Més enllà d'aquest servei indissiociable, es distingeix entre dos grans tipologies de serveis:
        1. Serveis "tal qual". Son aquells serveis que es proporcionen "tal qual son", és a dir, qui els utilitza ho fa sota la seva responsabilitat i no pot exigir a qui li subministra que cobreixi una expectativa o unes característiques. En aquesta categoria generalment hi trobarem els serveis que es proporcionen de forma gratuïta.
        2. Serveis amb compromís. És quan es proporciona un servei amb un compromís de subministrar-lo, normalment a canvi d'una contraprestació, com per exemple quan es proporciona connectivitat amb altres operadors o Internet, o també els serveis professionals per garantir uns nivells de servei o disponibilitat.
        3. El servei de comunicacions electròniques es produeix a través dels instruments que proporciona guifi.net com a resultat del compromís d'interconnexió a la xarxa. Mereix un aclariment especial perquè es pot considerar alhora com un servei "tal qual" i un servei amb compromís. "Tal qual" en la mesura de que un participant, tot i que pot (vegeu , no té perquè adquirir la obligació de garantir un nivell de disponibilitat a tercers, i amb compromís perquè independentment de si adquireix o no el compromís de disponibilitat, si que adquireix el de facilitar la interconnexió i el trànsit en l'instant en el que la connexió estigui activa, ja que encara que no n'obtingui una remuneració econòmica, sí que obté connectivitat amb la resta de participants a canvi i d'un compromís d'incorporar un tram de xarxa amb les mateixes condicions.

      8. Usuàries/is. Son els qui gaudeixen de la connectivitat que ofereix la xarxa amb el seu ús, normalment son els participants, però els participants poden permetre l'accés a tothom.
      9. La "Fundació privada per a la xarxa lliure, oberta i neutral guifi.net" (en endavant, "la Fundació") és una institució sense ànim de lucre que consta amb el número 2550 del registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya i que té com a mandat fundacional donar suport a guifi.net tot respectant la seva naturalesa original, forma d'organitzar-se i treballar.
    3. El "Comuns de la XOLN" s'elabora i es revisa a través d'un debat públic entre els tots els qui participen a la xarxa.
    4. Finalització de l'acord. El "Comuns per la XOLN" es pot suspendre o finalitzar per:
      1. La voluntat de qui l'ha subscrit. La voluntat s'expressa directament donant-se de baixa les seves participacions en les eines que proporciona guifi.net, o en cas de que les participacions subsisteixin, per transmisió als nous titulars.
      2. Per els procediment previst en l'apartat X. Sobre la resolució de conflictes.
  3. Sobre la xarxa

    1. La XOLN és una expressió de valors fonamentals com la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat i fraternitat a través del dret a comunicar-se lliurement i a extreure'n el màxim de prestacions possibles d'acord amb els principis generals, que es faran servir d'inspiració en cas d'haver de resoldre qualsevol dubte sobre la interpretació del Comuns de la XOLN.
    2. La xarxa permet l'accés a tothom qui ho vulgui, i és el resultat de interconnectar tots els seus participants. Si hi ha mecanismes de control en el seu accés es faran servir per a la correcta gestió de la xarxa des d'un punt de vista tecnològic, mai per restringir les llibertats protegides amb el Comuns de la XOLN.
    3. Els membres de la xarxa oberta es comprometen únicament als termes i condicions del Comuns de la XOLN. Qualsevol altre compromís l'han d'expressar explícitament.
    4. L'adhesió a la xarxa es pot expressar a títol individual o col·lectiu, i comporta l'acceptació dels termes del Comuns de la XOLN. En qualsevol moment un membre adherit a la xarxa pot renunciar a la seva adhesió conforme al que es preveu en el punt II.4 Sobre la finalització. En cas de renunciar a la seva adhesió podrà recuperar els béns, equips i infraestructures de les que sigui titular, amb independència de on estiguin ubicats, amb la única excepció dels cassos descrits en l'apartat "IV.8 Sobre la titularitat i els participants ".
    5. Els participants de la xarxa, per tal de facilitar-ne el seu creixement i connectivitat amb caràcter obert, es comprometen a:
      1. Permetre lliurement el trànsit dels altres participants en el seu tram que estén xarxa, sense manipular-lo ni inspeccionar-lo més enllà del que sigui necessari per a la gestió de la xarxa.
      2. Facilitar i preveure tècnicament com fer la interconnexió amb els trams que estenen la xarxa que incorporen altres participants sense fer-ne una explotació comercial ni exigir-los cap cost en concepte d'interconnexió o de trànsit de dades. La interconnexió de trams que estenen la xarxa s'entén que son gratuïts ja que la compensació és mútua ja que tothom obté connectivitat cap a nous trams. Més enllà d'aquesta gratuïtat pel que fa al trànsit i interconnexió, si s'aprofita l'actuació de la connexió per repercutir alguna despesa per algun altre concepte, es farà segons les següents disposicions:
        1. Especificar clarament quin és el motiu per al qual es produeixen les compensacions, com per exemple l'accés a alguns tipus de continguts, accés a altres connexions cap a internet, serveis professionals, garantia de disponibilitat, etc.
        2. Ampliacions. Alhora de fer la interconnexió, i sense excloure de que es puguin realitzar altres tipus d'acords entre els participants, si cal fer una ampliació en el punt d'interconnexió dels trams, o una conversió d'un tram de connexió simple a un tram que estén la xarxa, s'entén que el cost l'assumeix en la seva totalitat el participant que s'està incorporant amb un nou tram, i a partir de llavors la titularitat del node des d'on es fa la interconnexió passa a ser compartida en funció del nivell d'inversió de cada participant. En el cas de que el titular preexistent vulgui mantenir la seva titularitat sense compartir-la, llavors haurà d'assumir el cost de l'ampliació, i en qualsevol cas té preferència alhora d'escollir quin model prefereix.
        3. En el cas de que calgui amortitzar costos importants d'infraestructures o de ubicacions, es poden preveure compensacions alhora de realitzar les connexions, amb el benentès de que llavors la titularitat passa a ser compartida com en el punt anterior, que no hi poden haver tractes discriminatoris entre els participants i que aquestes compensacions han de ser raonables, orientades al cost i a la sostenibilitat, i no poden estar encaminades a la obtenció de marges per una explotació comercial.
    6. Hi poden haver altres organitzacions que també promouen xarxa amb característiques similars a la xarxa oberta lliure i neutral que fa guifi.net. Les xarxes obertes han de caracteritzar-se per tenir la vocació d'interconnectar, de manera es procurarà el que es preveu en el punt VII.1 sobre evitar la duplicitat d'infraestructures i el punt IX. 7 sobre la reciprocitat.
    7. La connexió a la xarxa és lliure i gratuïta tal i com ja es desprèn del punt III.5.b. Els participants es fan càrrec de les infraestructures per estar connectats, ja sigui individualment a través de mitjans propis, donacions, apadrinaments, col·lectivament de la manera que lliurement decideixin, o acudint amb aquest propòsit a serveis professionals.  L'activitat econòmica derivada d'aquestes activitats, com per exemple el cobrament de diners a canvi del subministrament d'equips, creació d'infraestructures o manteniments, és responsabilitat de qui la realitza, i haurà d'informar amb claredat a qui li pagui sobre a quins conceptes es corresponen aquests pagaments. Quan s'estableixen condicions econòmiques pel concepte de contribució a aquestes infraestructures, han de ser raonades, públiques, i no discriminatòries.
  4. Sobre la titularitat i els participants

    1. Tot i que la xarxa forma una unitat global, es forma a partir d'uns actius que son les infraestructures que hi incorporen els seus participants, de manera que els participants retenen la titularitat de cadascuna d'aquestes infraestructures que hi han incorporat, per tant, la xarxa sempre té múltiples titulars.
      La titularitat s'acredita amb i per ordre de preferència:
      1. De la manera que lliurement pactin els participants entre ells
      2. L'aportació amb documents com per exemple factures o similars
      3. La informació que es proporciona a través de les eines de la xarxa i que es publiquen
      4. La titularitat de la finca on s'ubica la infraestructura
    2. A la vegada, una mateixa infraestructura pot tenir un o diversos titulars. Quan hi ha diversos titulars, i sempre que entre ells no pactin res en un altre sentit, s'entén que ho son proporcionalment al volum d'inversió de cadascun respecte del valor total de la infraestructura.
    3. Encara que en la xarxa hi poden haver diferents nivells de participació de cadascun dels seus titulars, els drets i deures son els mateixos per a tots els participants.
    4. Els titulars són els responsables de gestionar les seves infraestructures respectant el "Comuns de la XOLN".
    5. Un dels pilars de la xarxa oberta és que s'informa dels seus components. Els titulars han de proporcionar de bona fe dades de contacte i una descripció de la seva aportació a través de les eines que proporciona la xarxa i conscients i acceptant que es publicaran. Podran accedir, modificar-les o cancelar-les en qualsevol moment. El subministrament maliciós de dades falses pot implicar la suspensió de l'acord del Comuns de la XOLN.
    6. La titularitat és un actiu, que com a tal pot tenir un valor, i conseqüentment es pot transmetre entre participants ja sigui per cessió o compravenda o qualsevol altra forma jurídicament lícita. Quan la titularitat es transmet a nous participants, comporta l'acceptació del Comuns de la XOLN per part de qui l'adquireix.
    7. La incorporació d'actius a la xarxa és fonamental per al seu creixement i desenvolupament ja que és la forma principal de captar inversions i de proporcionar sostenibilitat, per tant convé protegir-la i fomentar-la. Per això, els participants quan incorporen infraestructures a la xarxa a més d'obtenir connectivitat amb la resta, també es poden donar prioritat en els trams dels quals en son titulars de manera que tinguin preferència sobre l'ample de banda disponible, amb la única condició de que es respectin els criteris establerts en l'apartat "Sobre la gestió de la xarxa i prioritats de trànsit" i, alhora deixin disponible tot l'ample de banda excedentari per a la resta del trànsit.
    8. En cas de que un participant finalitzi l'acord del Comuns de la XOLN, recupera totes les infraestructures de les que és titular, amb l'excepció d'aquelles que per al seu desplegament ha calgut la obtenció de llicències o permisos de tercers i es van concedir en nom de la xarxa i/o de la Fundació, o de quan la titularitat és compartida i formen una part essencial de la infraestructura, en les parts poden pactar lliurement com resoldre la situació d'una forma justa per a tothom. En cas de transmisió, els altres titulars gaudeixen de dret preferent alhora d'adquirir la titularitat de qui es desvincula del Comuns de la XOLN.
    9. L'exercici de la titularitat implica com a mínim que mentre aquest segment de la xarxa estigui operatiu, es proporciona un servei de comunicacions electròniques que permet la connectivitat. Encara que el titular no és responsable del nivell de disponibilitat que proporciona, s'espera del titular que mantingui les seves infraestructures en un nivell de servei raonable d'acord amb les seves característiques i de manera que no perjudiqui el bon funcionament de la xarxa. En cassos extrems d'abandonament d'aquestes funcions pròpies del titular, el participant perd la titularitat, que passarà a considerar-se orfe.
    10. Si la titularitat d'una infraestructura es considera que ha quedat orfe, es transmet a qui vulgui exercir-la. En el cas de que ningú vulgui exercir-la, o bé passa a la Fundació, o bé es considera com a abandonada, causant baixa definitiva de la xarxa i essent responsable del seu desmuntatge el darrer titular.
    11. Quan es cedeixen ubicacions per muntar-hi infraestructures de xarxa sense contraprestació, independentment de quins siguin la resta de titulars, s'assumeix que facilitaran la connexió més oberta possible en funció de la naturalesa de l'equipament. Si s'estableixen limitacions d'espai o de capacitat han de faclitar el trànsit segons el Comuns XOLN, ser raonables, aplicant les bones pràctiques, les mateixes condicions per a tots els usuaris sense discriminacions i no forçar la contractació de serveis a operadors concrets encara que siguin co-titulars de la infraestructura. Els operadors que hi ofereixen compromís de servei n'haurien de tenir suficient amb aplicar el que es preveu en el punt VI.3 sobre la gestió de la xarxa i prioritats.
      Aquesta condició és d'indispensable compliment quan es tracta de dominis públics gestionats per administracions públiques donada la obligatorietat legal que tenen de garantir la no discrminiació.
      Per exemple:
      1. En el cas de comunicacions sense fils, quan hi han antenes de cobertura per a connexions simples sense fils, es permetrà la connexió d'usuaris d'altres operadors o les que es fan les que es puguin fer els usuaris directament pel seu compte i sense garantia de servei.
      2. En el cas de cables i conduccions, encara que els promotors aprofitin per crear-hi connexions punt a punt privades, cal que sempre hi hagi reserva d'espai per xarxa gestionada segons el Comuns XOLN.
    12. La cessió d'espais per antenes de radiocomunicació és reversible en qualsevol moment a petició del propietari i no li creen cap servitud.
  5. Sobre el paper de la Fundació

    1. Donar suport a guifi.net tot respectant la seva naturalesa original, forma d'organitzar-se i de treballar.
    2. Proporcionar personalitat jurídica a guifi.net en tot allò que li sigui necessari per al complert i normal exercici de la seva activitat com a operador de la xarxa amb igualtat de drets i deures respecte de qualsevol altre operador, com per exemple i no limitat a, obtenir llicències, ocupar dominis públics  o privats, representar, fer gestions i notificacions en nom de guifi.net davant de les administracions o tercers, o prendre acords d'interconnexió amb altres operadors i formar part d'organismes que composen Internet.
      Quan els participants accepten el "Comuns de la XOLN" accepten també delegar totes aquestes funcions a guifi.net i a la Fundació, sense renunciar que per la seva banda també, si així ho desitgen, puguin realitzar les mateixes funcions directament.
    3. Defensar i donar suport als interessos dels participants en la seva activitat de pertinença a la xarxa, els interessos i bon ús del "Comuns de la XOLN" i el nom de guifi.net, podent, si fos necessari, emprendre accions legals o reclamar reparacions en aquells casos on de mala fe s'ha volgut causar un perjudici a guifi.net o als seus usuaris.
  6. Sobre la gestió de la xarxa i prioritats en el trànsit (qualitat de servei)

    1. La gestió de la xarxa ha de ser pública i tothom qui ho desitgi ha de poder participar-hi.
    2. Quan sigui possible necessari per motius de gestió de la xarxa, les prioritats del trànsit generals s'implementen en aquest ordre:
      1. Trànsit de tipus interactiu (missatgeria instantània, conferències de veu, navegar, etc.)
      2. Trànsit de tipus massiu o diferit (transferències, correu electrònic, còpies, etc.)
    3. Els membres de la xarxa faran públiques les prioritats implementades en els seus trams de xarxa que puguin afectar als altres usuaris en cas de modificar les expressades en el punt anterior i que vagin més enllà de donar-se prioritat (preferència en el trànsit, no quotes) en el seu tram de xarxa, i no es podrà fer arbitrària o discrecionalment, ni impedir l'aprofitament d'ample de banda excedentari: Cal que hi hagi motius tècnics que ho justifiquin raonablement.
    4. En l'exercici de la gestió de la xarxa, si s'observa el que es preveu en el apartat "IX.5. Sobre els serveis i continguts", es podrà impedir el trànsit o la connexió de l'usuari que el causa, procurant advertir-lo sempre que sigui possible. En el cas de que aquest trànsit sigui causat per un participant, aquesta suspensió no causa també una suspensió de forma immediata de l'acord del Comuns de la XOLN, però sí que serveix d'advertiment.
      En cap cas  es pot fer servir aquesta possibilitat per impedir la lliure participació i circulació de serveis i continguts recollit en el Comuns de la XOLN.
      Si un participant abusa reiteradament d'aquest punt, ja sigui en el sentit de causar trànsit inapropiat que requereix de la seva suspensió, o en el d'impedir injustificadament el trànsit d'altres usuaris, això pot ser causa d'un conflicte que d'acord amb el que es preveu en l'apartat de "Sobre la resolució de conflictes" i finalitzar amb la suspensió de l'acord del Comuns de la XOLN amb aquest participant.
    5. La disponibilitat de la xarxa no es garanteix de forma global. En cas de que un participant vulgui garantir-se nivells de servei ho pot fer a través dels mitjans següents: fent-ho ell mateix adquirint la titularitat compartida dels segments de xarxa que siguin del seu interès, a través d'acords amb tercers i/o contractant serveis professionals per tal de arribar als nivells de servei i/o de disponibilitat desitjats.
    6. Els professionals o operadors que adquireixin compromisos de servei de connexions amb unes característiques determinades són responsables de descriure i informar clarament als seus clients de quines són aquestes característiques d'acord amb el punt III.7  i fer tot allò que sigui possible per complir-les, incloent si cal el manteniment i millora de troncals. En el cas de troncals compartides amb altres operadors o professionals, hauran de posar-se d'acord sobre com es fan aquests manteniments i millores. La Fundació pot dictaminar sistemes per fer front a aquestes despeses quan no hi ha acord, aplicant criteris de proporcionalitat.
  7. Sobre el desplegament responsable i el respecte al medi ambient

    1. Com a xarxa oberta, sempre es procurarà evitar la duplicitat innecessària d'infraestructures,  impedint la coexistència de diverses xarxes obertes en un mateix espai físic, en especial quan es tracta de recursos amb una capacitat limitada o existeixi una potencial afectació al medi ambient.
    2. Quan es fa ús de l'espai radioelèctric sense llicència preval l'ús comú davant de l'ús privatiu o explotació comercial. Es demana als governs, legisladors i organismes reguladors que creïn els espais necessaris i facin les regulacions perquè això sigui possible.
    3. També quan es fa ús de l'espai radioelèctric, encara que sigui amb llicència i més enllà de les disposicions regulatòries vigents que de vegades poden resultar obsoletes a causa de la ràpida evolució tecnològica, es procurarà fer-ne un ús responsable, conforme a les bones pràctiques i a no excedir-se innecessàriament en les potències d'emissió.
  8. Sobre la seguretat i la responsabilitat

    1. Els usuaris son responsables de la seva seguretat i tenen dret a protegir-se i vetllar per la seva intimitat, evitar intrusió en els seus propis sistemes d'informació i de xifrar les seves comunicacions si així ho desitja. La xarxa oberta proporciona el mitjà de transport per fer-ho possible.
    2. Es poden connectar xarxes privades a la xarxa oberta i posar-hi tallafocs per controlar-ne l'accés. Aquests trams de xarxes queden exclosos del Comuns de la XOLN i no formen part de la xarxa oberta, lliure i neutral, i de la seva seguretat s'en fa càrrec qui la munta.
    3. La xarxa oberta no es fa responsable de cap dany causat als seus usuaris durant l'ús de la xarxa.
    4. Cada usuari és responsable de l'ús que faci de la xarxa, dels continguts que hi incorpora i del seus actes, en cap cas ho serà el participant que li proporciona accés, ni la resta de participants, ni guifi.net en la seva globalitat.
  9. Sobre els serveis, els continguts, altres xarxes i Internet.

    1. La xarxa proporciona un servei de comunicacions electròniques disponible al públic en general. Més enllà d'aquest servei bàsic, hi ha llibertat de crear continguts i serveis de qualsevol tipus.
    2. La xarxa és el suport sobre el qual es fa la transmissió lliure dels continguts però no té res a veure ni és responsable d'aquests continguts tal i com es preveu en l'apartat "Sobre la seguretat i la responsabilitat"
    3. Els creadors o titulars dels continguts escullen el termes i condicions per al seu ús. Si no n'expressen, els continguts textuals i/o audivisuals s'entèn que son de lliure distribució en les mateixes condicions, tal i com es descriuen en el Creative Commons (by-sa) o la GNU/FDL.
    4. En el cas dels serveis, correspon a qui el proporciona determinar si es tracta d'un servei "tal qual" o amb un compromís de servei. Si no s'especifica res i és gratuït, s'entén que es tracta d'un servei "tal qual és", i que, per tant, no s'ofereix cap tipus de garantia.
    5. S'ha de procurar respectar les llibertats de pensament, d'expressió i comunicació. Tot respectant això, es podrà evitar fer trànsit que abusant de missatges no sol·licitats, continguts inapropiats o il·legals que maliciosament vulguin causar un perjudici o restringir les llibertats a altres usuaris.
    6. La xarxa, com a xarxa oberta, lliure i neutral té vocació inequívoca de ser una xarxa més de la gran xarxa de xarxes que és Internet i per aquest motiu guifi.net procura formar part activa dels organismes que formen Internet i, com a operador, procurar acords i mecanismes d'interconnexió eficients amb tots els altres operadors. Tanmateix, actualment a Internet, els altres operadors poden ser més restrictius i no tan oberts pel que fa a la interconnexió amb les seves xarxes, per exemple fent una explotació comercial de la interconnexió o del trànsit,. Com que en aquests casos no és possible aplicar el principi de reciprocitat, el trànsit cap a l'internet d'aquests operadors es considera fora de l'àmbit del Comuns de la XOLN, i com a tal, respecte de la XOLN, n'esdevé un contingut. Per tant, questa mena d'interconnexió s'ofereix als participants com qualsevol altre servei dins de la xarxa, i típicament n'hi pot haver de dos tipus:
      1. El que proporcionen els participants a partir de les connexions que puguin tenir amb altres operadors com a portes cap a Internet.
      2. El que s'obté a través de l'interconnexió amb xarxes ("peering") d'altres operadors.

      Qui proporciona aquests serveis determinarà si ho fa "tal qual", o amb algun tipus de compromís der servei.

    7. Principi de reciprocitat.
      Quan es proporciona servei d'interconnexió amb una altra xarxa que, encara que no s'aculli a la protecció del Comuns de la XOLN o es gestioni de manera diferent  per altres organitzacions, però que en essència obeeixi als mateixos criteris de xarxa oberta, lliure i neutral, mantenint les mateixes llibertats i principis generals  i  permetent la lliure interconnexió, es podrà establir un reconeixement recíproc de les mateixes llibertats pel que fa a la lliure circulació de continguts i serveis.
  10. Sobre la resolució de conflictes i jurisdicció aplicable

    1. En cas de qüestions, dubtes o conflictes relatius a d'interpretació o aplicació del "Comuns de la XOLN" , tothom es pot dirigir al patronat de la Fundació perquè ho resolgui.
      La petició es formalitza a través d'un correu dirigit al Patronat (patronat (arroba) guifi.net), especificant-ho clarament a l'assumpte (per exemple "Consulta / Conflicte sobre el Comuns en relació a...."), i en el text del correu, una descripció de la qüestió, de les seves motivacions, dels punts del Comuns afecxtats quan n'hi han, propostes, etc. És a dir, procurar que estigui ben documentat i entenedor.
      Un cop el Patronat de la Fundació ha rebut la notificació i en funció de la naturalesa de la petició aplicarà el següent procediment:
      1. Decidir si la qüestió és prou fonamentada per cursar-la o arxivar-la. En cas d'arxivar-se, finalitza el procediment.
      2. Decidir si es fa càrrec de resoldre la qüestió directament, o bé nomena una comissió específica amb el mandat de resoldre la qüestió.
        Ningú que sigui part en un conflicte pot formar part dels qui han de prendre una resolució, si fos el  cas, s'haurà d'inhibir.
        Els encarregats de deliberar i resoldre una qüestió prendran les decisions per votació, i per evitar l'empat, estarà format per un nombre imparell.
      3. Decidir si la documentació aportada és suficient o si cal obrir un període públic informatiu per recollir més dades. En el cas de que la qüestió afecti a tercers el període informatiu públic és obligatori per tal de permetre a tothom expressar la seva versió o opinió sobre la qüestió a analitzar.
      4. Un cop finalitzat el procés informatiu, el Patronat o la Comissió haurà de debatre i finalment, resoldre.
    2. Les resolucions hauran d'orientar-se a aplicar l'esperit del Comuns de la XOLN, i en cas de que es constati un conflicte o una situació d'incompliment, servir d'arbitratge i proposar solucions per esmenar la situació que s'hagi pogut crear.
    3. En casos extrems, es pot resoldre la suspensió l'acord del Comuns de la XOLN amb un particpant, deixant-lo sense efectes, i podrà recuperar les infraestructures de la seva titularitat en funció del que es preveu en l'apartat "Sobre la titularitat i els participants". Per aquesta via no es poden resoldre penalitzacions o compensacions de tipus econòmic per danys o perjudicis i similars, si fos el cas s'haurà de fer via els Tribunals competents.
    4. A les resolucions s'hi pot presentar un recurs, o alternativament, acudir als Tribunals competents.
    5. La Fundació s'ha constituit segons la Llei de Fundacions 4/2008 de Catalunya. A efectes legals i en cas de conflicte, si les parts no acorden una altra cosa, la jurisdicció aplicable per a la Fundació i per a la interpretació del Comuns de la XOLN és la que correspongui del Tribunal competent a Barcelona segons la legislació vigent a Catalunya.
  11. Sobre la llicència del text del Comuns de la XOLN

    1. El text del Comuns de la XOLN està es pot canviar o modificar sota llicència: Creative Commons by-nc-sa/3.0 o la Llicència GNU/FDL
      • No s'en pot fer un ús comercial
      • La distribució i còpia és lliure referenciant que prové d'aquest Comuns de la XOLN
      • Es poden modificar els continguts i fer-ne treballs derivats si el resultat es distribueix de nou sota les mateixes condicions.
    2. Animem a les qualsevol altra organització d'arreu del món a fer Xarxa Oberta, Lliure i Neutral, ja sigui acollint-se també al "Comuns per la XOLN", o bé fent-ne una modificació per adequar-la a la seva organització i forma de treballar i gaudint del la possibilitat d'interconnectar les xarxes a través del principi de reciprocitat.

Comments

Comment viewing options

Select your preferred way to display the comments and click "Save settings" to activate your changes.

mes comentaris...

Primer de tot, merci!. Com més re-lectures se'n facin, millor.

  • Sobre el nom, jo també encara hi dono voltes, i hi ha hagut vàries propostes. A veure si haurem de fer una votació Eye-wink
  • Sobre l'acord, ha de quedar clar que és el mateix, estem escrivint el que ja estàvem aplicant. Hem de poder millorar el text si no es canvia el significat. Ha de ser un contracte diferent només si el contingut és diferent, canvien algunes condicions, etc. Ja es fa la consulta pública per si cal dir res i fins i tot es preveu com disputar-ho, Si el contracte fos diferent, llavors el que caldria és acceptar-lo o no de nou, però no és el cas.
  • Sobre el preàmbul, a veure, precisament es tracta de no estendre'l gaire repetint el mateix. Revisem el redactat del apartat I. El redactat que proposes conté coses interessants...
  • Sobre com definir la llibertat, si que es pot entendre que es limita per no interferir en la llibertat dels altres, però no tinc clar si s'ha de treure, més d'un cop he vist qui interpreta llibertat com que pot fer el que vol perjudicant a qui sigui, per absurd que sembli. No sé si he entès bé el que dius...
  • El comuns no és només una llicència d'ús, també és el contracte que descriu l'acord d'adhesió.
  • Sobre el tema d'advocats, evidentment aquest redactat es diferencia de l'anterior perqè se li vol donar una forma legal, es fa per això, per això també han aparescut alguns apartats que si be abans es podien sobre-entendre, ara queden molt més especificats. I si, es fa revisar per advocats, de fet més d'un. Un de pendent encara és pel tema de protecció de dades. Encara hi podrien haver canvis causats per aquestes revisions.
  • Sobre guifi.net, el paper de la fundació i altres xarxes, efectivament és un dels punts importants que es tracten, i ja es preten recollir el que dius: En l'apartat de definicions ja es diferencia guifi.net de la Fundació. Una de les coses importants a reflectir és que guifi.net ha de poder existir i actuar com a operador de ple dret, i d'aquí la creació de la relació, per la resta igual. Per preveure i permetre la relació amb altres xarxes, coml'exemple que poses de freifunk, sense que però ells necessàriament hagin d'organitzar-se de la mateixa manera, per aixcò es preveu el punt IX.7. sobre la reciprocitat. És a dir, es vol fer exactament elque dius, a veure si amb les relectures trobem una manera millor i més clara d'expressar-ho., potser es pot afegir algun punt a l'apartat sobre la xarxa també referenciant a aquesta possibilitat.
  • Sobre la GNU-FDL, com es pot llicenciar un mateix contingut de dos maneres alhora? A la viquipèdia hi veig només la referència a la creative, em pots passar la url on es posa la doble llicenciació? És que no ho he sabut trobar.
  • Sobre el tipus de connexions, potser si que sobren, i efectivament son susceptibles de canviar. Només es preten descriure-les perquè per una banda és un fet, i per l'altra deixar clar que la xarxa acaba en algun punt on pot començar una xarxa privada i haver-hi un tallafocs i amb això protegir la provacitat. Això ha sigut ja de fet sempre així, però hi ha qui o s'ha pensat que està obligat o obrir-ho tot, o qui fins i tot de mala fe ens ha acusat d'onligar a obrir-ho tot i impedir que un usuari pugui tenir la seva xarxa privada o contractar connexions amb altres operadors... Ara que ho dius però el que potser trobo a faltar és dir que una possible ampiació és precisament convertir una connexió simple en un tram que estèn la xarxa...

Jo també hi continuo pensant... Eye-wink

 

 

Afegit el III.6 per deixar més clara la reciprocitat

De cara a la interconnexió amb xarxes obertes d'altres operadors/organitzacions.
Tb he activat les revisions per defecte, no ho estaven encara Sad

efrain.foglia's picture

Comentarios....y opinión.

Me sumo al debate, copio aquí y en la web lo mismo por que veo que se ha dividido la discusión.

Considero importante considerar que la nueva revisión de la licencia contemple estos objetivos:

- Catalizar la innovación y la construcción de un puente entre ciudadanos e instituciones.

- Generar espacio telemáticos plurales enfocados al acceso y diseminación del conocimiento generado en instituciones públicas, principalmente Universidades y centros culturales.

Esto lo sumo pues las experiencias en Bcn hasta el momento requieren empezar a incluir estas líneas en los lineamientos generales y legales de guifi.net. De regreso de vacaciones Joan Gaudes se reunirá con el equipo de la Uvic para intentar conectar el Campus con guifi.net, me sumo yo al debate dentro de la Universidad apoyando en lo que haga falta, ya veremos como nos va...

"Proposso que se la llegeixi un advocat per a que pugui tenir plena validesa legal."
Leo esto en los comentarios y estoy de acuerdo es fundamental un asesoramiento legal del tema.

 "publicar les dades que es proporcionen, guifi.net no és una xarxa secreta. A canvi en la nostra operativa normal em d'evitar
  de fer recull de dades que es puguin considerar sensibles."

Esto es fundamental y es un punto diferencial de guifi.net, así que esto lo podriamos empezar a incluir en el discurso general de Xarxa Oberta.

Efraín

Re: Comentarios....y opinión.

Ciertamente, muchos (sino la mayoría) de los cambios que ya hay, provienen precisamente de consejos jurídicos. Habrá también mas relecturas, por lo que es de esperar que pueda haber aun mas cambios...
Hace poco me han comentado también incluir un apartado sobre la terminación...
Sobre lo demás, en el sentido de lo que pones, sin duda esos objetivos pueden incorporarse. Creo que forman parte de lo de servir de plataforma de colaboración sociedad civil, instituciones, y todo lo demás. Darle una cobertura jurídica segura forma parte de la ejecución del objetivo. Lo que no sé es si podemos expresarlo mejor Eye-wink. También lo de publicar la red.

Yo tb le ire dando vueltas por si se ocurre alguna mejora en los redactados actuales...

BTW: ... y habrá que traducir al castellano!

efrain.foglia's picture

Re: Comentarios....y opinión.

Es fundamental lo que comentas del apartado de terminación/extinción.

Ofrecer la cobertura jurídica para crear al puente entre guifi.net y la Xarxa Oberta puede facilitar las negociaciones con las intituciones con las que hemos tenido problemas, tipo CCCB o Centros civicos, por lo menos puede abrir el diálogo.

Lo de redactarlo más claramente y lo de traducirlo no es problema, se puede asumir al finalizar este debate y cuando esté listo el Catalàn, que es más vehicular dentro de guifi.

Protegir la XOLN com a tal

Es recull ja al redactat però potser caldria incrementar el nivell de protecció de la infraestructura de XOLN per una senzilla raó, si en un moment donat alguna persona física o jurídica veu que li va creixent la xarxa i, per tant, els usuaris que depenen d'aquesta infraestrutura de xarxa, no pugui tenir la tentació de reconvertir el què fins llavors havia sigut XOLN en xarxa tancada. Això seria una perversió que necessita una protecció extrema orientada a la protecció de l'usuari final de la xarxa i per garantir la continuïtat de l'entrada de terceres persones a la xarxa com a xarxa a l'abast de tothom.

Re: Protegir la XOLN com a tal

Si, això és el que s'ha volgut posar en el IV.8 i algun altre lloc, potser es pot explicar millor. S'ha de continuar deixant que la gent lliurement abandoni la xarxa si vol recuperant les infraestructures i això també es continua recollint, però afegir això no afegeix cap restricció, perquè si algu ja fes això, el que estaria fent és una estafa o aprofitar-se il·licitament de la XOLN.
Em de continuar rellegint, perquè tinc la sensació de que algunes coses les podem expresar millor.

Re: Sobre l'acord, ha de quedar

No si si ho hem de posar més clar encara, el nou XOLN no modifica l'anterior. Si deixem a algu a fora del amb el nou XOLN que no ho estava abans, el que esta malament és el nou XOLN. POtser podem posar una transitòria sobre això deixant-ho encara més clar. No sé si mai haurem de fer acords diferents, ara no es el cas, nomes estem explicant millor el que ja hi havia, i aquesta i només aquesta és la intenció d'aquesta modificació.

Sobre els canvis a les llibertats, a veure, volia fer orecisament el que suggeries, evitar la redundància, i també afegir el que deia en Josep d'evitar la confusió, que també és important, de que la gent no es pensi que la llibertat a la xarxa és la mateixa quie la dels continguts, que pot ser diferent en cada cas, la més famosa son les restriccions dels proxys... que son un contingut.... Ho revisem de nou Eye-wink. El que passa és que vull parlar de llibertats, no de restriccions, perquè llavors encara s'entèn menys (crec).

Bona idea això de la doble llicència, encara donem mé flexibilitat i mantenim l'objectiu: Més llibertat! Eye-wink

BTW: No sé què vols dir amb el esboç conceptual. El procés que estem seguint és un primer canvi segons els consells jurídics i experiències que hem tingut, però mirant de seguir un esquema similar al que es feia amb el CS, perquè no semblin diferents. I ara una revisió entre tots, mes encara més revisions jurídiques.
Sobretot el que hem de vigilar es mesurar bé les paraules i les defincions, nosaltres ens entenem, però és important que l'entengui tothom. Si treballem en base a texts alternatius molt millor, més fàcil Eye-wink. Si creus que ens estenem massa posant textos amunt i avall, tb podem combinar aqui amb les llistes.

Sobre guifi.net, la fundació i altres xarxes... i més.

M'incorporo tard segurament al debat...

Estic d'acord amb l'AL quan diu:
Jo estava pensant més bé en que la nostra mateixa llicència la poguessin fer servir a qualsevol altre xarxa lliure del món, per això substituiria on posa "guifi.net" per a posar "xarxa oberta, lliure i neutral" i treure del contingut de la llicència els referents a la nostra Fundació, posar-lo només al preàmbul i/o a l'annex.

Com diu al punt:
XI. Sobre la llicència del text del Comuns de la XOLN.
Es poden modificar els continguts i fer-ne treballs derivats si el resultat es distribueix de nou sota les mateixes condicions.

Per tant la feina feta ens permetria dues coses alhora:
- d'una banda fer una proposta genérica sobre una llicéncia de referència per a aquelles XOLN que s'hi vulguin adherir, o la vulgui adaptar...
- i de l'altre redactar la concreció d'aquesta per al cas concret de la xarxa guifi.net (tenint en compte que hi ha una Fundació de suport, o la Llei 32/2003, o "la legislació vigent a Catalunya, i en cas de conflicte, estan sota la jurisdicció del Tribunal competent a Barcelona", etc.)

(...)
La poca experiència que tinc en temes legals em diu que s'ha de mirar d'escriure de manera prou concreta però oberta alhora, és a dir que t'ha de permetre tenir capacitat de per fer un dribling, joc de cintura... (no sé com explcar-ho), per no haber de canviar els documents cada cop que hi ha el més mínim canvi del que sigui...
Només és una reflexió, no sóc advocat ni res.

(...)
Més coses que se m'acudeixen...
en RROCA comenta: "... y se tendrá que traducir al castellano"
Entenc que estem parlant de traduir-ho, no només per una qüestió de fer-nos entendre, si no per a que es pugui aplicar arreu...
un motiu més, crec, per a intentar fer un text el més ampli i genèric possible, i que alhora ens serveixi en el nostre cas particular.
per exemple: 
no sé si redactats com "la legislació vigent a Catalunya" o "sota la jurisdicció del Tribunal competent a Barcelona"...
serveixen per a la totalitat de l'Estat?
Serveix per què la Fundació, que es qui dona suport a la xarxa guifi.net té seu a Catalunya i registrada al cens de fundacions de la Generalitat de Catalunya?
O s'han de tenir en compte les concrecions legislatives de les diferents comunitats autonòmes?

Poder pixo fora de test però som algunes idees que se m'han passat pel cap i que volia compartir amb la resta
("simpre positivo!... nunca negativo!")

Re: Sobre guifi.net, la fundació i altres xarxes... i més.

Jo porto també tot el dia també pensant amb el que diu l'Al, i pensant si cal posar alguna cosa per deixar-ho més clar.

Una cosa que es vol fer amb el CXOLN és reconèixer una cosa que ja és una realitat actualment, i és que la Fundació proporciona personalitat jurídica a guifi.net i actua com a tal, perquè guifi.net en pugui beneficiar-se. Això és molt important i no hi pot haver ambigüitats, és a dir, que al relació, hi és, i hi és expressament. D'aqui que no veig com pot desaparèixer el V Sobre el paper de la fundació

Per al cas d'altres xarxes, o de gent que prefereixin prescindir dels beneficis que proporciona la personalitat jurídica que proporciona guifi.net per fer servir la pròpia, gent que vulgui constinuir una altra Fundació (o el que mes li agradi) perquè en tingui ganes o li sembli millor, amb el redactat actual es vol resoldre amb el darrer paràgraf del V.2, permetent que puguin prescindir de la fundació, el XI. Sobre el text la llicència (que bàsicament et diu que la pots canviar i fer-ne una altra, però encara està pendent de canviar per recollir la llicència dual que també proposa l'al), i que ens podrem connectar entre tots igualment amb el que preveu el IX.7 sobre principi de recipocitat.,  a més sens duplicar res com diu el VII.1.

En resum, que una altra organització de on sigui bàsicament tindrà dos opcions, ho fa amb el CXOLN o si no vol fer-lo servir, derivar-lo. Només ha de copiar el text i canviar el que vulgui, per ex: on Diu Tribunals de Barcelona dir Tribunals de Londres, on diu guifi.net, posar el seu nom, on diu la Fundació dir el nom de l'altra entitat que té personalitat jurídica, etc etc, per això està en copyleft, i a més ho posarem amb llicència dual!

El problema d'ara, hi insisteixo tot  que em penso que s'ha posat en altres comentaris, mails etc, s'estan fent uns canvis per reconèixer la validesa que li hem volgut donar sempre al CS, parlant de coses que es sobre-entenien i s'aplicaven, pero no es deien enlloc. El problema de si fas una cosa molt universal és que llavors hi ha qui pot dir que només és una declaració i no pas un contracte, i sempre se li ha volgut donar una cvalidesa de contracte al CS..

Quan pujuem aquest canvi miraré de veure si això s'explica millor.

Un mica més sobre les definicions.

A veure si m'explico millor. Dius substituir "guifi.net" per "la xarxa oberta lliure i neutral"...

No ben bé: A guifi.net fins i tot i ha gent que no esta connectada a la xarxa, és a més un col·lectiu, unes eines, un programari.... Tens raó que potser fins ara ens hi referiem més o menys indistintament, o el que és el mateix, tant ens fotia perquè tots ens enteniem igalment i no calia filtrar tan prim ni ser tan "legalista", però llavors, perque carai estem fent un apartat de definicions definint què és cada cosa?.

La resposta és, com et pots imaginar, per donar una forma legal, per una banda hi ha una personaitat juŕidica a través de la fundació, per una altra hi ha tot aquest col·lectiu que et deia que fa d'operador, i per una altra, una xarxa de telecomunicacions. Si et mires les lleis, i això son, entre d'altres,  els consells jurídics que hem rebut, veuras que un operador té una serie d'obligacions, com per exemple, tenir una xarxa de telecomunicacions oberta al públic,si no la tens, no n'ets. Si fóssim només un grapat d'amics compartint coses i no hi ha una xarxa de comunicacions formalment a disposició del públic (el que es diu "servicio de comunicaciones electrónico"), llavors què som? Un operador o una associació cultural?

Evidentment,i en això no hi ha cap canvi, guifi.net, la xarxa o com li vulguis dir, som una colla d'amics, i a mi no em fa res que hi hagi qui ens pugui veure també com una "associació cultural", pero també som i volem ser un operador amb els mateixos drets que qualsevol altre, ho hem volgut ser sempre, per això no estem canviant res en el fons, però estem fent aquests canvis i precissions perquè algún "legalista" no es vulgui aprofitar de les ambiguitats del text actual per dir que no som el que som...

No sé si m'explico Eye-wink

Crec que en aquest context la

Crec que en aquest context la llicencia i el contracte son el mateix.

Sebastián Galeano

Membre de BadalonaWireless/Guifi-Barcelonés

Efectivament es una mica de tot, no només una cosa.

Això no és només programari, en una xarxa hi han moltes més coses: Hi han infraestructures, compromisos de comunicacions derivats de l'adhesió. Tampoc és només una declaració, justament el fcforum en prepara una (de declaració). Ara li estem donant la forma de contracte d'adhesió a la xarxa, que és a més una de les funcions de sempre que li hem donat al comuns, i la principal.

Per si algú no s'havia adonat, s'havia d'acceptar per crear nodes des de sempre, no només per usar la xarxa.

El que es vol fer ara és, i aqui em penso que ja em repeteixo, es dir el mateix que el comuns, però precisament pel que s'ha après de l'experiència, i per consells jurídics que ens han donat, és donar-li encara més la forma de contracte.

De fet em preocupa que algú pensés que això fos només una llicència d'ús com en el cas del programari. Penseu que si algú pensava que només era això, no fa sino confirmar que convenia especificar-ho millor.

Pot estar bé que a més redactem o participem en declaracions, ja siguin pròpies o ens afegim a les que prepara l'fcforum, les de l'open spectrum alliance i coses així. Però quedi clar que el Comuns era, ha de ser i serà més que "només" una declaració d'ús o de com fer còpies. En una xarxa s'hi participa, és una infraestructura que existeix físicament, s'ha de mantenir la unitat i connectivitat, necessita ser operat i exercir coses com la ocupació de dominis públics etc. No és una cosa que es grava en un disc dur, o es còpia i ja està.

Sobre alguna de les coses que dius sobre les jurisdiccions etc, tu pots fer un contracte amb la xina i dir en el contracte que aplica la jurisdicció de casa teva, en aquest cas la de Barcelona. Però de nou, aquestes coses no surten perquè si, sino per consell jurídic que hem rebut, que tampoc som masoques, i el que és pitjor, encara n'hi hauran mes de revisions, de manera que encara hi poden haver més canvis. Aqui ara no t'entenc perquè tu mateix subratllaves que s'ho havien de revisar jurídics... i és el que es fa... si no fos per això tampoc ens hauriem complicat la vida no? Eye-wink

Sobre de si es una nova versió o no, jo tinc la impressió de que o esteu passant per alt el II.1, o el II.1 no s'entén i esta mal redactat: Precisament vaig treure també el "v2" (no se si m'ho vas suggerir tu mateix) per evitar induïr a pensar que això és un contracte diferent com en el cas de la GPLv3 que ara poses d'exemple, fins a on jo se, si subscrius la GPLv3, *NO* subscrius la GPL pelada, o una o l'altra. Això NO és un contracte diferent, o si en vols dir diferent, l'amplia, però no només no anula el CS sino que a més el conté fent-hi referència, vol dir que en forma part. La gent que ha acceptat el CS continua siguent vàlid, i en essència el nou no només ha de respectar l'anterior, sino que a més (i no sé si es això el que es podria expresar millor) si algu no li agrada alguna cosa la nova versió i creu que l'afecta, es podrà quedar amb l'antiga....

OK, revisarem també el II.1, rumiem-ho, però no us poseu impacients que ens començarem a repetir, hi ha unes coses pendents de pujar etc, i no cal repetir el mateix vàries vegades, i alhora de pujar cal que estiguin rumiades etc., però vaja, ja que repetiu aprofito per repetir-me jo també i subratllar algunes coses per si no han quedat clares i evitar que fugim d'estudi.

  • El CXOLN NO ANULA el CS, el conté i l'amplia a nous aspectes i ni tansols té intenció d'entrar-hi en contradicció en absolutament res, ni modificar les coses que es venien aplicant encara que no estiguéssin escrites. Si trobeu una cosa que realment es diferent (i no és nova) SIUSPLAU digueu quina, i s'estudia, no s'hi val a dir que és diferent i després no dir quina! Si em dieu que hi han coses noves, es clar que hi son, i potser en temps futurs també n'haurem de posar més encara, igual algun dia ens dediquem a tirar satèlits de comunicacions i hem de tornar a preveure coses noves, però a tu t'afecta en alguna cosa de les que ja tens ara? Has tirat algun satèlit? Has obert algun carrer per tirar-hi fibra? Si tot el que em dius es que vols pleitejar amb la fundació als tribunals de perpinyà, prova-ho, potser fins hi tot al final t'en surts... però si muntem antenes a algèria, i amb tots els respectes als tribunals argelins, segurament no trobarem gaire còmode que un tribunal d'allà es posi a interpretar el comuns, ara que ves a saber, igual algun dia passa i hi anem igualment!
  • Com diu en Sebastian, el CXOLN NO ES NOMÉS UNA LLICÈNCIA D'ÚS, ni tampoc NOMES una declaració, és també un contracte d'adhesió, tu aportes un node, fas un tram de xarxa, que ha de ser una extensió de la mateixa (i no una altra). Però es que a més si en vols fer una altra, et desfàs, fas servir el copyleft i et das un nou Comuns, i per una altra banda, amb els teus nodes muntes una altra xarxa, i a sobre ens podrem connectar igualment perquè si en la dericavió que fas del CXOLN hi mantens la clausula de reciprocitat, les dos xarxes son de debò obertes buscarem connectar-nos.

Potser el problema és que m'enrotllo massa? 8)

Va, intento resumir:Jo us demanaria que ens centrem. Ara estem adequant el CS a noves realitats mirant de a més respectar-lo, i adeüar-lo a certs formalismes jurídics, si algú es vol dedicar a fer nous tipus d'acords anulant el CS, altres textos amb declaracions (jo mateix ho faré si puc d'aqui uns dies perqué miraré de participar en la del fcforum) etc, doncs endavant i que ho faci, però ara i aqui NO estem fent res d'això ni n'és l'objectiu.

  •  
sinuso.org's picture

El nom

Crec que vas errat amb això que dius de: és el nostre primer nom de tota la vida: "Fent xarxa lliure, oberta i neutral"

Jo ho recordo com:
- Guifi.net Fent xarxa oberta, lliure i neutral
- Guifi.net Fent Xarxa Oberta de debò.
- Fundació privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net
- guifi.net és una xarxa de telecomunicacions, és una xarxa oberta, lliure i neutral que es vertebra a partir d'un acord d'interconnexió entre iguals on cadascú al connectar-se estén la xarxa i obté connectivitat amb tothom.

 

Canvi de nom a Comuns de la XOLN

Veient com van les votacions, i sense perjudici de que la cosa pugui variar i si cal tornar-ho a canviar, faig una prova amb la denomincació sencera de "Comuns per la Xarxa Oberta Lliure i Neutral" o amb l'abreviat XOLN per veure com queda.

Correccions sintàctiques al resum i definicions

Seguint alguns dels cometaris rebuts, s'ha millorat el redactat en el resum i definicions
http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29115/29117

Adequació a les definicions de la llei 32/2003

Tot i que no sé si el fa una mica més espès de cara a un usrai final, s'adapta la terminolgia perquè encaixi amb la de la Llei 32/2003 de la millor manera possible.
http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29120/29124

Resum inicial

En el resum inicial es parla de totes les llibertats que es disposa a dins de la xarxa però crec que tambè caldria indicar algun punt com la de respectar les regles del joc del serveis que emprees dins de la mateixa.

En la messura que comences a emprar proxys aquestes llibertats inicials queden limitades per les normes d'us dels mateixos.

A lo millor es podria afegir alguna cosa semblant a:

5. Dins de la xarxa hi han recursos que tenen regles de funcionament pel seu us. Ets lliure d'usar-los però cal respectar-les.

O a lo millor es podria fer el resum inicial com a drets i deures.

Josep

 

Les condicions dels serveis no restringeixen les llibertats

Hi ha llibertat d'incorporar qualsevol contingut i/o servei, i amb les condicions que es vulguin, això forma part de les llibertats de la xarxa. No les restringeix sino que n'és l'exercici.
Tens tota la raó en que cal distinguir entre les llibertats a la xarxa, i els continguts i serveis, que hi circulen lliurement però son una cosa a part i poden tenir els seus propis termes i condicions.

Ja hi ha tot un apartat parlant sobre aquest tema, i segurament alguna referència més en altres llocs, el que no se ben bé és com ficar-ho precisament també en el resum de les llibertats, precisament per no barrejar encara més una cosa amb l'altra, però si que aniria bé fer una referència en el resum...

Pensant sobre això, i un canvi que també propsava l'Al he retocat alguna cosa en el resum. A veure si ara queda millor:
http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29129/29137
 

M'agrada més

M'imaginava la tipica pregunta de: Si hi han tantes llibertats per que no puc usar el messenger o descarregar amb l'emule?

Es clar que hi ha diferencia entre la xarxa i els continguts però de vegades es dificil fer-ho entendre a la gent que es vol incorporar. Crec que val la pena que en el resum ja hi aparegui ja que la part on es desenvolupa amb més detall serà mes dificil que la gent s'ho llegeixi.

Sembla mentida com costa quan has de possar en paper una idea que estem vivint tots plegat!!

Josep

 

Inquietuds

Sobre la xarxa oberta

A la definició diu, entre altres coses, que es oberta perquè s'informa del seu contingut i més endavant parla d'informar amb les eines de la xarxa.

Abans això s'arreglava amb l'accés als nodes per poder veure les configuracions, d'això no es fa menció i tot es recolze en el sistema d'informació.

Si és així, la web agafa molta importància, ja que és l'únic mitja de conèixer la xarxa i tindria que tindrà un sistema de control perquè s'informi de tot i reflecteixi l'estat complert i real de la xarxa.

Això es molt complicat i a més incorpora un nou element en el comuns, per tant jo forçaria a habilitar el usuari de sols lectura i en els casos que això no sigui possible que s'informi a la fundació de les configuracions dels nodes amb un usuari de verificació.

Les configuracions a la xarxa venen a ser la publicació del codi font en el programari.

 

Sobre la fundació

La fundació agafa un paper rellevant, casi vital. Ara, guifi.net sense la fundació perd tot el recolzament legal, quant abans guifi.net no necessitava a la fundació per seguir funcionant legalment com a xarxa.

Crec que la fundació tindria que habilitar algun mecanisme vinculant, tal com existeix en tots els poders democràtics, perquè guifi.net pugui vetar al patronat en el cas, per ara poc probable, que no sigui representatiu de la xarxa per activa, en la que ja existeixen mecanismes, o per passiva que la pot deixar morir.

 

Sobre els comuns

Trobo que és molt senzill modifica els comuns. A la llicencia diu que es pot modificar, que diferencia unes modificacions d'altres. Aquests comuns tindrien que ser únics.

Creia que les modificacions dels comuns, ara per ara, tant sols la podien fer els seus autors i son ells sota el seu criteri que poden atendre o no a les peticions i suggerencies.

Per salvar aixo el punt 2.3 el concretaria més:

El "Comuns de la XOLN" es pot millorar i actualitzar el seu redactat per ajudar a la seva interpretació conforme a la seva aplicació sense que s'alteri el seu contingut a través d'un debat públic entre els seus participants.

I afegiria que és la fundació per criteri propi o per petició d'un grup representatiu de participants qui pot iniciar el debat.

 

Sobre la xarxa neutral

En el punt 6.3 diu que un titular tant sols pot donar-se prioritat a les seves necessitats.

En el punt 6.5 diu que pots fer accords amb altres participants per assegurar la qualitat d'un servei.

Amb aixo es pot deduir que qualsevol titular pot donar prioritat de trafic a un servei d'un altre a canvi de contraprestacions. Es a dir fer carrils especials de trafic renumerat.

 

 

 

Re: Inquietuds

> Sobre proporcionar accés en lectura als nodes
Tens raó que és una pràctica sobretot molt pedagògica i pràctica. El que no veig tan clar és com posar-ho al Comuns: Abans tampoc hi era, com a obligació, una pila de nodes no ho complirien, era simplement una bona pràctica i prou, i a més no tots els trastos disposen d'aquesta capacitat..., de fet només als mikrotiks donen aquesta capacitat de lectura complerta, per rumiar-hi, potser una recomanació.
Sobre la importància de la web, que entre d'altres coses també proporciona configuracions, és evident, i hi ha sigut sempre perquè és el vhicle per publicar la xarxa.

> Sobre a la Fundació
A veure, abans guifi.net podia fer coses legalment si, però hi havia altres coses que abans no podia fer, o era més complicat fer-ho per falta de personalitat jurídica, som per ex. entrar al RIPE, punts neutres, constituir-se legalment com a operador, etc.
També es va optar per fer una Fundació per vincular-se estatutàriament a uns objectius i perquè en aquest sentit ofereix moltes més garanties que qualsevol altre tipus d'institució. Una associació pot semblar molt més democràtic, però això pot ser contraproduent: Una majoria de l'Assamblea podria variar els estatuts... per exemple convertir-ho en una societat mercantil... cosa que precisament es vol impedir. Hi ha també altres problemes, qui i com vota? Quan hi ha la majoria?, aquests problemes podrien causar més problemes que no pas n'arreglarien...
L'objetiu de la fundació en canvi efectivament no és que tingui cap representativitat democràtica, sino obligar-se a uns objectius, aixi de simple.
El problema d'aquesta "falta de democràcia" s'ha volgut resoldre amb el que posa el V.2. en el sentit de que el mateix que pot fer la Fundació, també ho poden fer directament els participants (que. En la pràctica si una majoria no li agradés com fa les coses la fundació, les podria fer directament., constituir una altra fundació, etc..., la qual cosa deixaria en la pràctica a la Fundació actual sense contingut. Ja es preveu també la reciprocitat entre xarxes obertes per preveure que no s'hagi de ser només de guifi.net.
Mes que "vetos", crec que és molt més "democràtic" i s'ajusta molt més a la forma de treballar de guifi permetre que la gent s'espavili directament Eye-wink
Jo la veritat aquí no se pas si tocaria res, es que més clar que això...

> Sobre els Comuns.
No crec que sigui dolent que sigui fàcil canviar-los en el sentit d'actualitzar-los, tampoc és la bíblia, el que ha de ser més complicat és que a causa d'aquests canvis, es modifiqui el contingut d'uns acords que ja s'estgin aplicant. Bé, més que complicat, si fos el cas, tenir clar que això seria un altre contracte, potser algun dia es donarà el cas, la intenció d'aquest nou redactat ara per ara no es pas canviar res, per exemple d'aquí la complexitat de posar ara per exemple del que parlàvem en el primer punt.
Tampoc el Sensefils estaven tan mal fets: Han aguantat 5 anys sense canvis!, i mira que des que es van fer fins ara... evidentment ni la dimensió ni la experiència era la mateixa. I ara ni tansols estem canviant el significat, sino només actualitzant i concretant més algunes coses...
Jo crec que es bó que tothom el pugui esmenar o suggerir-ho... Com a molt, però per qüestions organitzatives si que es pot dir que des del patronat faci moderació del debat, però per una simple qüestio d'ordrem, de no perdre el nord...no pas de jerarquia. Al patronat al menys te la "garantia" de que se suposa que està composat per persones que han mamat el concepte de les xarxes obertes des de fa molts anys i se suposa que quan a algu del patronat se li parla del comuns, sap de què va, però tampoc s'ha d'impedir que vingui un de nou i posi idees noves, l'unic que s'ha de vigilar es en mantenir la coherència i no muntar un girigall Eye-wink

Hi anem rumiant! Smiling

Re Inquietuds (2)

M'he oblidat del comentari que fas sobre el 6.3 i 6.5
En el 6.5. es referix al servei de disponibilitat, no pas a les prioritats (el 6.2). Son serveis. Tenim el problema que quan parlem de QoS ens referim a les prioritats i no pas a la disponibilitat.
Tens raó, hem d'evitar fer servir tecnicismes que confonguin...

Interpretació

Segons el punt IV, en els apartats següents:

6.  La titularitat és un actiu que forma part de la xarxa, i com a tal es pot transmetre entre participants ja sigui per cessió o compravenda. Quan la titularitat es transmet a nous participants, comporta l'acceptació del Comuns de la XOLN per part de qui l'adquireix.

7.  La incorporació d'actius a la xarxa és fonamental per al seu creixement i desenvolupament ja que és la forma de captar inversions, per tant convé protegir-la i fomentar-la. Per això, els participants quan incorporen infraestructures a la xarxa a més d'obtenir connectivitat amb la resta, també es poden donar prioritat en els trams dels quals en son titulars de manera que tinguin preferència sobre l'ample de banda disponible, amb la única condició de que es respectin els criteris establerts en l'apartat "Sobre la gestió de la xarxa i prioritats de trànsit" i, alhora deixin disponible tot l'ample de banda excedentari per a la resta del trànsit.

8.  En cas de que un participant finalitzi l'acord del Comuns de la XOLN, recupera totes les infraestructures de les que és titular, amb l'excepció d'aquelles que per al seu desplegament ha calgut la obtenció de llicències o permisos de tercers i es van concedir en funció de la característica de que formaven part de la xarxa governada pel Comuns de la XOLN, o de quan la titularitat és compartida. En aquest darrer cas la titularitat es repartirà entre la resta dels titulars excepte que les parts expressament prenguin algun altre tipus d'acord.

9.  En cas de que l'exercici d'una titularitat quedi abandonada, s'en farà càrrec la Fundació.

 

El meu dubte planteixa el cas que la titularitat de la instal·lació i equipament sigui d’una associació i els seus estatuts indiquin que qualsevol equip en cas de dissoldre’s l’associació te que passar a un altre associació sense ànim de lucre. Evidentment es compleix el cas d’autorització de tercers.
 
Llavors, segons el citat al borrador del Comuns, s'hauria d'incomplir o estatuts o Comuns. S'hauria d'incloure aquesta possibilitat indicada. Evidentment, s'hauria de demostrar la titularitat amb factures per exemple.

 

digicape's picture

El punt 9 i els nostres estatuts

Hola a tots...

Molts estatuts d'associacions sense anim de lucre (com la nostra ) .. en cas de disolucio de l'entitat diu aixo:

L’associació pot ser dissolta si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquesta finalitat.

 Article 31

1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la finalitat dels béns i drets de l’associació com a la finalitat, l’extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.

2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.

3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.

4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat benèfica o associació sense ànim de lucre que designi l’Assemblea General. (1)

5. Les funcions de liquidació i execució dels acords a què fan referència els números anteriors d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva, si l’Assemblea General no ha conferit aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.

 

(1) Recordau que una novetat de la Llei és el dret que es reconeix als associats de recuperar la seva aportació al patrimoni de l’associació (excepte les quotes) en cas que se’n separin, sempre que aquesta possibilitat estigui expressament prevista en els estatuts i no suposi una reducció del patrimoni que pugui afectar terceres persones.

 *** Comentari d'en Jausol... si es decideix si que es pot donar el material a la Fundació , pero si no es decideix dons no... caldria poli un xic el punt 9 .. per adecuar aixo .. a la llei d'associacions... i no esser un punt tant sec ...

 

Salut...

SAX...

Si, que no son uns Estatus, i el que hi ha és una Fundació

Jaume, crec que barregem conceptes.
A la XOLN hi poden haver moltuplis coses, persones, associacions i empreses, cadascú ha de ser lliure de tenir els seus estatus, tot i que és de celebrar que hi hagi associacions que posin una clausula com aquesta.
Més enllà d'això, pel que fa a la Fundació, precisament com a Fundació no només té una clàusula com aquesta, sino que a més te la garantia en aquest sentit de la Llei de Fundacions, que també obliga a mantenir el desti de les donacions tambe en cas de disolució, Es un altre dels punts perque es va fer una fundació (Una majoria associació pot canviar aquesta cláusula dels estatuts, una fundació, no).
Però és que aqui no parlem d'estatuts d'entitats, sino d'el contracte d'adhesió, i a més amb la limitació de que no podem contradir el comuns sensefils.,,,

Jausol's picture

Poder no m'explico be...

L'associacio digiCape va signat l'acord del comuns sense fils antic..

Aquest nou que es planteixa ... per mi tot i que es molt mes concret i treballat que l'altre .. per la seva adhesio (no deixa d'esser un nou contracte d'adhesio)  trobo logic que la Junta el ratifiqui de nou... no es el mateix que l'antic...

Personalment el punt 9 no m'agrada i proposo que sigui aquest ....

9.  En cas de que l'exercici d'una titularitat quedi abandonada, depenent del tipus de titularitat del maquinari abandonat pot cedir-lo a la Fundació que s'en pot fe càrrec.

Tal com esta ara el punt 9

9.  En cas de que l'exercici d'una titularitat quedi abandonada, s'en farà càrrec la Fundació.

Per mi entec que si una associacio adherida o empresa o particular .... finalitza la seva activitat en vers a extendre la xarxa gracies al maquinari que a aportat per abandonament ......  la Fundació tingui dret de cuixa a quedarse "de facto" el seu maquinari.. ... tant sols per que incialment va esta d'acord amb el contracte d'adhesio.

Salut i Xarxa...

Exercir correctament la titularitat

Ja ha passat més d'una vegada, concretament un cas d'aquest estiu on una empresa abandona un local que tenia de lloguer i de rebot el supernode de la teulada, deixant penjats i sense previ avís altres supernodes, usuaris, ... l'empresa no 'pot cedir' perquè ni tant sols va ser conscient de l'enrenou que ocasionava al desconnectar sense dir res a ningú, que hi tenia dret sí, va deixar el material totalment abandonat i en desús a la teulada.

El redactat d'aquest article hauria de permetre que els usuaris afectats puguin tornar a reactivar el material, fins i tot, reubicar-lo per a mantenir-lo en bon estat de funcionament, sense haver d'esperar que l'antit propietari els el cedeixi perquè, fins i tot, pot haver desaparegut.

No es "nou", és actualitzat

Jaume, una cosa important, no estem fent un "nou" Comuns, només estem actualitzant el redactat, no podem deixar amb el nou Comuns a ningú que abans ho estava.
No es que es s'hagi de descartar que en un futur es puguin fer altres tipus d'acords i diferents, que evidentment llavrs s'hauran de sbscriure, però la idea d'aquesta modificació no es pas anar tant enlla, de moment només es tracta d'actuaitzar l'anterior, i que estigui vigent per a tothom.
No sé si m'explico... Ara mateix hi ha la limitació de que no ens podem quedar allò que no es nostre, encara que si que podem acceptar donacions, o evidentment obligar a qui posa una cosa en unes condicions determinades, i encara que sigui seva per poder-la posar ha obtingut uns permisos de tercers perquè ho feia amb fent xarxa oberta, que després ho pugui treure o abandonar i passi a un altre ús diferent de per el que va obtenir l'autorització.

Jausol's picture

Novació

Aixo ho tindras clar tu pero jo no Ramon.. un text antic que va esser ratificat amb Junta de socis .. i ara s'actualitza...  amb canvis .. per mi es un text nou i cal la seva retificacio per qui amb l'incial va estar-hi d'acord...  per lo tant per mi es una Novació ...

Pero be estic d'acord i crec que el retificarem... pero el punt 9 repeteixo que no encaixa ... que tal aixo....

Proposta:

9.  En cas de que l'exercici d'una titularitat de maquinari (trastos, antenes etc...) quedi abandonada degut a que els padrins desapareixen o s'han dissol les entitats jurídiques que van fer l'apadrinament, sense haver-ne transmès la seva titularitat;  La Fundació es creu amb dret de que es la hereva de la seva titularitat, poden demanar-ne el seu retorn físic si cal via administrativa, per tal de continuar-ne l'ús inicial que van acceptar els padrins.

L'altre pastís es si aquest punt pot servir legalment, per que la Fundació pugui accedir físicament a una dependència amb maquinari abandonat, i que el titular de la dependència sigui un altre o estigui embargat .. per exemple....

Salut i Xarxa...

A veure si es que no ho entenc...

A veure, no es que ho hagi de tenir clar només jo, és que fins i tot es dius en el II.1. i en Comuns d'abans ja de sempre deiem que en podem millorar la redacció, mentre no alterem el significat, que és el que s'està fent ara. També va ser un procés en el temps i durant uns mesos hi va haver canvis, al text actual del Sensefils no es perd, es guarda i s'hi fa referència, fin i tot també es l'evolució la guardem aqui:
http://proves.guifi.net/ComunsSensefils
(vam perdre els comentaris amb un upgrade del drupal, però el guardem per ajudar a interpretar, igual com ho farem amb els d'ara).

En resum, és un text modificat (potser si ens hi referim com a "el nou comuns", això causa confusió). Seria nou si canvien els compomisos. Si ara el compromís que tens amb el nou fos diferents de l'anterior, el que val és l'anterior, i el nou CXOLN estaria malament...

Ara bé, un mateix text anterior en tant que no canviem les condicions, el podem actualitzar mentre conservem l'anterior com a referència perque evidentment serveix per a la interpretació, però hi poden haver noves realitats jurídiques o necessitats de definir millor el que ja es deia. Es el cas d'ara.

Tu dius que és nou, molt bé, per dir que és un compromís nou, hauries de dir quin compromís tens ara amb el que estas fent amb la teva participació a la xarxa i que no tenies abans o era diferent. De fet la relectura que hem de fer ara és en aquest sentit: Detectar si hi hagués una contradicció, perquè llavors l'haurem de corregir.

Per exemple, per muntar antenes a casa teva, no necesitaves permís de ningú, i amb el CS (i l'actual), l'antena és teva. Ara amb la fibra canviarà perquè per tu tirar fibra es necessiten més permisos, i potser no es diu en el CS, però si demanes permís per una cosa i després en fas una altra, com a mínim estaries enganyant a algú.... i és el que es vol explicar millor amb el nou Comuns XOLN, però son situacions noves que abans no hi eren, sobre situacions noves que s'han creat. Hi han més coses noves, com que ara guifi.net té a través de la fundació una personalitat jurídica que s'esta fent servir per algunes coses, etc etc.

Tot això és el que es vol dir amb el II.1
, que inclou la referència al redactat anterior. Es preveu fins i tot com algu pot reclamar en cas de que el nou l'hagi afectat... Per tant si algú no vol rectificar o no esta d'acord amb alguna cosa del nou, cap problema, només has de dir en què l'ha afectat, i si fos cert, no li aplicaria la nova i continuaria vinculat amb l'antiga. No sé si cal alguna disposició transitòria per deixar-ho més clar.

Mirat-ho d'una altra manera: l'antic Comuns Sensefils que vas acceptar, continua plenament vigent, i fins i tot serveix per interperetar el CXOLN, el qual només és una manera millor de definir el que ja hi havia.

Potsert el II.1 es pot convertir en una clàusula transitòria, o explicar-lo millor, ho rumiem, però quedi clar, ara no som tan ambiciosos, no estem fent nous acords que evidentment s'haurien de ratificar, expliquem millor el mateix acord que abans, aplicant els mateixos criteris que abans.



Però anant al IV.9., que és un debat que a més es diferent de si el CXOLN és una actualització o és un altre acord:

Ara el IV. 9.  té un text molt més simple i genèric.
"En cas de que l'exercici d'una titularitat quedi abandonada, s'en farà càrrec la Fundació."

El redactat actual,  a no ser que hi hagi alguna cosa que no entenc en el que em dius, resumeix molt millor tu mateix ja estas dient. Si una titularitat queda abandonada, la titularitat passa a la fundació, i no cal entrar en casuístiques de com ha desparegut el titular, en el que creiem o deixem de creure, per quina via, etc, que jurídicament es encara molt més ambigu. Ja s'enten que si una cosa està abandonada la pot agafar qui vulgui, i en aquest cas, l'agafa la Fundació. És una cosa que "de facto" ja ha passat i s'ha aplicat així també en el passat, en resum, que no canvia res.
El punt que jo veig més pelut que no sé si caldria millorar és el IV.10, que és que vol definir alguns possibles cassos d'abandonament, que també han passat, però que en el cas de la fibra serien encara molt més greus que no pas ara. Quan directament el padri ha desapregut, llavors està molt clar i no crec que calguin gaires explicacions, però es vol preveure aquells cassos en que per exemple algu és titular de la fibra, per tant a més haurà gaudit d'uns permisos per tirar-la en funció de que això creava unes expectatives, i llavors per deixadesa no la manté operativa, i han d'anar-ho a arreglar altres. En definitiva el que es vol és que si hi han d'anar altres a arreglar-ho perquè el titular, per entendren's, n'abusa, cap problema, ni tansols s'el fa fora i podra continuar gaudint de la xarxa com qualsevol altre usuari, però llavors ja no n'és el titular, o dit d'una altra manera, que no reclami els drets com a titular si no en compleix els deures (el titular també te privilegis en un tram determinat, però es tracta de que no disfruti d'uns privilegis si no compleix també els deure, si els seus deures resulta que se'n fa càrrec un altre....)

A tot això aquest debat és bo perquè, com en el Comuns Sensefils, ajuda a interpretar el sentit del CXOLN. Eye-wink

Jausol's picture

Un pas endavant

Dons anem a buscar un possible motiu d'abandonament d'un supernode.

Un supernode , torreta i ubicació d'un titular privat.. que el seu dia va signa el comuns sense fils, les antenes que te penjant de la torreta cada una son d'un titular diferent, dues associacions , dos ajuntaments i una que va pagar el propi titular incloent la torreta ... referent al maquinari tot també un "poti poti" de titularitat com les antenes.

Deu no vulgui, surt de casa un bon dia el Sr. titular hi l'aixafa un cotxe i va directa al cel.

Be peta el node ... el titular ja no hi es "esta al cel" .. hi be ... un dia es presenta algú a casa seva dient a la vidua que tenen que pujar a la teulada per reparar el maquinari ....

Quina força legal te la Fundació, els membres de les dues associacions o els ajuntaments ... per accedir-hi ... senzillament cap!!! .... i per retirar el maquinari? .. encara pitjor...

Per molt punt 9, 10 ,11 que figuri al CXLON ... tot quedara orfe..

Crec que cal que la Fundació sigui una mica mes ambiciosa amb aquest sentit... el secret i el "quit de la qüestió" no es que la Fundació o qui es vulgui fer-se càrrec del maquinari quedi segons el CXLON moralment com titular del maquinari abandonat o orfe ... si no que tingui d'alguna manera l'accés legal a recupera'l amb fonament de dret ... cal poder donar un pas endavant i ésser mes ambiciosos (aquesta es un altre discussió oi?)....

Per cert l'exemple comentat no te res a veure amb la realitat qualsevol coincidència es pura casualitat... tot i que fons ben informades diuen que el Sr. titular d'aquest supernode .. si te un moment anirà a modificar el testament per que la Fundació guifi.net tingui accés a desmuntar el parament d'antenes i trastos de la taulada de casa seva i es quedi com a titular del munt de ferralla .... que ajuda a escampar la xarxa ...
 

Salut i Xarxa...

Re: Un pas endavant

Jaume, jo no soc pas l'advocat, però hem penso que el tema que ara plantejes està prou clar i no cal ni consultar-ho, pensa que a més es preveu expressament que la titularitat es por transmetre, llegeix el punt IV.6, no cal ara parlar d'herències o dels infinits formats en que es poden causar transmissions.
Si la viuda hereda, llavors és la titular (amb els drets i deures que comporti) i punt. Si un titular no li interessa i ho abandona, i ens és igual com li hagi vingut la titularitat, llavors és quan ho ha d'agafar un nou titular o la fundació. I punt.
No es tracta de ser "ambiciosos", ni de voler apropiar-nos d'allò que no és nostre, es tracta de trobar formules simples, que s'entenguin i que els nodes funcionin.

Per cert, explicar millor tutiularitat ha sigut un consell jurídic, que en aquest cas jo diria que benvingut perquè era un dels temes que hi havia certa confusio en el cas dels abandonaments.

I si, i aqui em repeteixo, però és que tu també et repeteixes Eye-wink: Com tu també ja dius és una altra discusió, no es que no vulgui ser ambiciós, és que ni toca plantejar-ho, es descarta en el context del que estem parlant canviar una cosa que entraria en contradicció amb el CS, i ara els nodes son de qui els ha pagat, no de la Fundació. Només ens estem preocupant d'allò que s'abandona, i estem escrivint allò que ja estem fent ara i no pas hipòtesis, hi ha qui ha hagut d'anar a arreglar nodes que havia apadrinat un altre. A partir d'aqui (i això per sort ja no ha passat), si qui ho va apadrinar després ho vol recuperar un cop reparat, no el deixariem, tampoc amb l'antic CS, li diriem com a mínim que allò ja NO és només seu. Ara diem que cadasu és titular o proporcionalment, o si s'abandona... però en el fons res de nou, això ja s'entenia per sentit comú.

Tampoc és el mateix parlar d'antenes, que sempre es pot muntar l'antena en un altre lloc i preocupa relativament, que la fibra, i evidentment qui obté un accés a un domini public o privat que no és seu, no ha de poder-se canviar l'ús ni que es mori, i això és el que vol dri el IV.8.

"looping"

Al, Jausol.
Està molt bé tot el que es va discutint, acalarint dubtes etc, perquè tot això eventualment por servir per ajudar a entendre el significat del que es vol posar al CXOLN, i per tant a interpretar-lo, a entendre el sentit etc.
El que crec que ja no es bo ni pràctic és entrar en "loops" aqui i allargar massa repetrint el mateix i allargar-nos més del compte, també tenim les llistes que potser son més interactives, i finalment reflectim els canvis aqui.
SAX!

prent-te el teu temps, i si, parlem en base a esmenes

I per anar bé, discutint les coses una a una i pensant-les bé, no 4 o 5 de cop i barregant temes.
No es que es torni fosc, es que, amb tots els respectes, t'"enfosqueixes" tu solet (jo crec que la paraula que ho defineix millor és que et disperses) quan en un mateix fil barrejes temes com que si el comuns és un contracte d'adhesió o només una llicència d'ús, per una banda dius que cal una revisió d'advocats i per l'altra el queixes del que es deriva d'una revisió jurídica, dius que és un contracte diferent però no dius on és la contradicció.
I no en parlem de si ara a més proposes canviar l'eina per penjar els comentaris!. A veure si ara això serà com la discusió de si el drupal és un bon CMS o no. Segur que hi han altres eines, algunes d'especialitzade, per comentar i debatre text, monta les que vulguis, però una cosa és ben clara: Amb el drupal ja ho podem fer de ara mateix de comentar text, si a més t'agradaria migrar-ho, migra-ho quan et vingui de gust i tinguis temps i a veure com queda, pero sigui quina sigui l'eina que facis servir per posar els comentaris i fer esmenes, la claredat de la discusió es produeix en funció de que s'abordin els temes per ordre.i es pensin bé. Si amb el co-ment, per bo que sigui,  barregem 5 temes diferets en un mateix comentari tindras exactament el mateix resultat que ara.
No és que hi hagi res "fosc", és que ahir vam anar a dormir molt tard, i escriure commentaris fent loops sense païr abans bé el que s'estava dient.

Has de continuar podent difondre el funcionament és clar!

Només faltaria! Eye-wink
Mira com ha quedat ara el I.2:
http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29209/29210

  A veure he estat llegint

 

A veure he estat llegint els comentaris a rel d’un tema que jo vaig interpretar potser malament o potser no.
 
Anem per parts. Esteu entrant en discussió de qui es queda el material en cas d’abandonament d’una instal·lació.
 
Jo vaig treure el tema per el cas de dissolució d’una associació, la qual es la propietària i a més ha realitzat l’apadrinament de nodes, que actualment son propietat d’aquesta associació.
 
Els estatuts de la meva associació a Hospitalet, ara no els tinc a ma, diuen que en cas de dissolució tots els bens propietat de l’associació, han de ser cedits a una altre associació sense ànim de lucre, es a dir si no es modifiquen els estatuts de la nostra associació, mai podria quedar els supernodes o nodes en poder de la fundació, a part que els socis no estan disposats a fer cap modificació als estatuts.
 
Això implicaria la no aprovació per part de la junta de socis del nou ''actualització'' Comuns, cosa que a mi personalment no m’agradaria pas.
 
Per tant insisteixo en deixar força clar, que en cas de que la propietat del maquinari sigui d’una associació legalment constituïda, aquesta decidirà en funció dels seus estatuts i junta de socis en cas de dissolució a qui passa la titularitat dels equips i maquinari, no poden intervenir cap altre associació i/o Fundació sense autorització expressa dels nous propietaris de l’equipament.
 
Amb això que comento crec que en Jaume hi serà d’acord, es una forma de deixar força clar, en cas que arribes aquest extrem, mai es podrà intervenir l’equipament apadrinat i propietat d’una entitat jurídica passant per sobre dels seus estatuts, encara que es dissolgués l’associació.
 
Per altre lloc Ramon, comentar-te que a principis d’any tenim reunió general de socis a Hospitalet. Jo com a President miraré d’incloure aquest punt a l’ordre del dia, a veure per on sortim els assistents, que habitualment anem quatre gats....
 
Un altre cosa es que es considera abandonament, potser no netejar les antenes??. Es conya, però crec que s’hauria de clarificar.
 
SAX  

 

 

Re: A veure he estat llegint



El CXOLN no té intenció de canviar absolutament res respecte a qui és el titular, ni a com es transmet la titularitat, ni a com es finalitza l'adhesió i es recuperen les infraestructures respecte del que es diu i es practica ara ja amb el CS.

Llegiu si us plau els punts IV.6 sobre la transmissió de la titularitat, i el IV.8 sobre la finalització de l'acord.

La titularitat té unes condicions, i es transmet de moltes maneres. (incloent les seves condicions). El que esteu posant son només diversos exemples de transmissions, per dissolucions, herències, etc. A això no hi ha res de particular, si a algú se li transmet un pis llogat, continua essent un pis llogat., i si vols finalitzar el lloguer, el finalitzes o no depenent de si pots o no, i és igual que siguis el que el va llogar originalment, o qui en va rebre la titularitat, o com eren els estatuts del titular. No cal que poseu més exemples perquè no ens hi estem pas ficant en això, ni ara mateix tampoc hi ha la intenció de fer-ho, aquí això és OT. Les associacions sou lliures de posar el que vulgueu als vostres estatuts,

Si a més resulta que la propietat estava compartida, doncs potser es pot transmetre la d'un dels titulars, però als altres no els afecta, ni poden retirar-se "part" d'unes infraestructures unilateralment si no son només seves... l'únic que canvia amb qui ho comparteixen. Si ja es va donar a la Fundació, les donacions son irreversibles, llavors ja no n'és el titular, i tampoc hi ha cas, perquè desaparegui o es transmeti el que es vulgui, ja no hi ha cap transmisió enlloc, i la Fundació ja té una protecció especial derivada de la pròpia llei de Fundacions pel cas de dissolucions.

Per tant no hi ha res de particular amb el que fem nosaltres respecte a això del que s'aplica en general pel que fa ni a les transmissions ni a la titularitat de qualsevol tipus.

En Jaume en alguns moments proposava ser més "ambiciós" i preveure d'alguna manera obligar a la continuació del compromís, i això des del Comuns no ho podem "decretar" perquè seria una obligació sobrevinguda que no existia, que evidentment podeu contraure les associacions en els vostres estatus, però es decisió vostra que lliurement accepteu, no pas una condició del Comuns.

Ara anem a allò que es "nou" (entre cometes, perquè si tampoc ho escrivíssim al CXOLN ho faríem així igualment perquè és de sentit comú). Hi ha dos coses:

  1. una que ja es feia a la pràctica sobre l'abandonament,

  2. i una altra sobre la continuïtat del Comuns en aquells cassos on encara que no fos compartida la titularitat, han calgut llicències o permisos de tercers perquè s'ocupen dominis públics o privats, cosa que començarà a passar sobretot amb la Fibra.

Sobre l'1, la clarificació que demanes, amb conya o no, ja hi és: Abandonament = No complir amb el deure de mantenir el tram operatiu. Si una cosa està abandonada i per exemple s'espatlla o el que sigui (evidentment NO només perquè l'antena té pols i està bruta) i hi han d'intervenir tercers per arreglar-la, llavors el titutar que va abandonar la titularitat (o el que és el mateix, els deures que tenia com a titular) o be perd la titularitat, o la comparteix amb qui ha arreglat la ràdio, el transformador, etc. El que sigui que tingui sentit en cada cas. Això si que ja ha passat ara,. El que no ha passat encara mai és que mai ningú ha tingut tant de morro com perquè quan es vulgui donar de baixa de la xarxa, volguer "recuperar" un material on potser una antena, una ràdio o el que sigui ja no era seu perquè quan es va espatllar, i li va posar algú altre.

Sobre la 2, a més de ser una condició de sentit comú, sobretot es refereix a casos nous que encara no s'havien produït. Però si resulta que ja s'havia produït en algun cas, s'aplicaria el mateix criteri igualment, perquè no es pot demanar permís per fer una cosa, i després fer-ne una altra.


Re:Re: A veure he estat llegint

De cara al sensefils crec que no s’entén gaire.

El punt IV.10:
Diu que el servei és proporciona “tal qual” i que el titular no es responsable de la disponibilitat. Desprès ve una recomanació. I al final diu que si el titular abandona les seves funcions perd la titularitat i és considera orfe. I en el punt 11 diu que per tant perd la titularitat.
El servei es tal qual i no hi ha responsabilitat, per lo tant mai pots perdre la titularitat per falta de responsabilitat o falta de servei.

El punt IV.8:
El tema dels permisos de tercers crec que li falta alguna cosa. Molts nodes tenen permisos de tercers.
Si jo soc un veí d’un bloc de pisos i tinc un node completament meu i tinc el permís de la comunitat per muntar el node en format guifi, tinc permisos de tercers. Però el permís el tinc jo que soc qui respon per tant es un compromís meu amb la comunitat. Si finalitzo l’acord amb els comuns, jo puc treure tots els trastos i finalitzar l’acord amb la comunitat.
Amb això no hi tindria que haver-hi cap problema doncs ara es així.

Per tant la frase:
“permisos de tercers i es van concedir en funció de la característica de que formaven part de la xarxa governada pel Comuns de la XOLN”
La canviaria per:
“permisos en nom de la xarxa i/o la fundació”

Diríem que gent en nom de la xarxa ha treballat per obtindré els permisos i es a ells a qui es dona el permís i per tant els responsables.

El tema de la titularitat compartida:
Ara actualment o jo ho entenc així. Si jo estic en un node amb titularitat compartida i plego, puc retirar els meus trastos del node o vendre’ls a la resta de titulars. No tinc perquè regalar els trastos.
El cas de que jo munti un supernode i per enllaçar amb un altre, compro la seva antena. Si plego del comuns, ara, puc recuperar l’antena d’enllaç al altre node, ja que es meva.

Això crec que es tindria que treure o com a maxim dir que la resta de titulars tenen que compensar el % de titularitat que li correspon per obtindré la titularitat. Jo ho trauria.

Sobre els teus comentaris:
* “No complir amb el deure de mantenir el tram operatiu”.
No existeix aquest deure, ja comentat al principi.

* “Si una cosa està abandonada i per exemple s'espatlla o el que sigui i hi han d'intervenir tercers per arreglar-la,”
Si jo soc el titular d’un node, cap tercer pot intervenir el meu node per arreglar-lo sense el meu permís, encara que no funcioni. I quant es doni aquest permís es tindrien que especificar les condicions, que per lo que jo he fet fins ara normalment son:
- Si posa material o diners directes, entra a formar part de la titularitat compartida.
- Si tant sols posa temps i mal de caps, la titularitat no varia i és compensa amb una birra.

Crec que això es un pacte entre participants, no del comuns.

Re: Re:Re: A veure he estat llegint

IV.10. Compte que crec que confons el servei de disponibilitat i el de connectivitat. I si que com a mínim hi ha un servei del que hi ha obligació, que NO és el de disponibilitat.  Mira't la definició del II.2.g.: Efectivament si vols no et compromets a donar un 24x7, però mentre el tram funcioni, si que s'ha de proporcionar connectivitat a tothom. Si no es vol comprometre a això, és a dir a estendre la xarxa i la connectivitat al seu tram, llavors seria una xarxa privada i no forma part de la XOLN. Això està relacionat amb el comentari del final de la 1a estrelleta. Deia compte amb aquesta confusió perquè precisament és una confusió que es vol esborrar amb aquesta nova redacció, evitar que hi hagi qui es pensi que a guifi.net s'hi demanen només adreces ip, però llavors s'hi penjen només xarxes privades.

Sobre el punt IV.8, pot ser bona idea la modificació, de fet s'orienta a la fibra, i podem rumiar més com afecta en el cas d'antenes. Si tot el material es teu, efectivament l'has de poder recuperar, però si ho muntes en un terrat per fer XOLN, no hauries de caviar-ho i després fer-hi altres coses (com a molt retirar-lo). Aquest és el sentit que li hem de donar. Rumiem-ho.

En el segon comentari de l'estrelleta i sobre l'abandonament, etc, si a algú no li va el seu tram, i impedeix a altres afectats que ho arreglin, que es dongui de baixa i ja està. Es una situació absurda mantenir una alta d'una cosa que deliberadament no funciona ni hi han ganes de que funcioni.
Més enllà d'això, si que la titularitat ha de ser principalment a partir dels pactes (o birres) que facin els participants,o que cadascú s'ho munti com vulgui i ja està bé que sigui així... Pot ser una bona idea restringir-ho als trams que estenen la xarxa, a les connexions simples tant li fa, pero en troncals no tant, i quan siguin de fibra encara menys, llavors si que serà un tema més important Ho rumiem també.

Jo em vaig portant unes notes de les correccions pendents sobre les que es van barrinant, i que ja toquen algunes de les coses que dius perquè ara hi tinc:

  • Entrar una mica millor en com acreditar la titularitat.
  • Actalir que existeix una contraprestació al connectar-te e la xarxa, que encara que no és en metàlic, és en proporcionar connectivitat.
  • Alguna frase de les tiipiques del consentiment que es posen per la LOPD.

Quan pugui les penjo i aviso.
Bon any!

Re: Re:Re: A veure he estat llegint

Sempre parlant d’antenes que es el que tenim fins ara.

IV.10. Ho he llegit unes quantes vegades i la veritat no ho entenc. Tampoc no se si es el cas o amb que ho entengui un advocat n'hi ha prou.

Per el que sembla està barrejat el que abans eren continguts i el que abans era xarxa. Ara tot son serveis. I la disponibilitat d’un node abans era xarxa i ara es un servei igual que el nou concepte de connectivitat, que abans ho anomenàvem transit.

Entenc que disponibilitat vol dir que estigui disponible i connectivitat vol dir que hi hagi transit.
Un node sensefils està disponible quant te connectivitat.
Si estic obligat a donar connectivitat estic obligat a que estigui disponible, per lo tant no cal parlar de disponibilitat, parlem tant sols de connectivitat.

Això vol dir que estic obligat a mantenir-lo operatiu, que tingui tràfic. Abans això no era així.

IV.8 El XOLN no pot anar mes enllà del XOLN. Si el node es teu i els compromisos també son teus, quant trenques el compromís amb el XOLN i surts de la xarxa, pots fer el que vulguis amb el material.
Altre cosa es que el compromís amb el XOLN perduri i estigui vigent m’entres no retiris els trastos.

El problema que li veig en el tercer parraf que dius, es que el concepte de que un node funcioni o no, es relatiu. Per un el node funciona perquè te tràfic i per altre no funciona perquè esta saturat i bloqueja la xarxa.

Fins ara era potestat del titular ampliar-lo o no i ara sembla que si algú vol ampliar el node o posar una radio mes potent o el que sigui estàs obligat a fer-ho.

Fins ara la filosofia era: si un supernode no funciona doncs en muntes un altre aprop o fas un altre enllaç i llestos.

Però amb la fibra això no es possible, per lo tant inclou aspectes que limiten el que teníem amb sensefils i no crec que per molt important que sigui la fibra es tingui que limitar el que teníem fins ara.

Estic intentant fer un XOLN pràctic de cara a les antenes, es a dir un document on posi el que pots fer i el que no pots fer segons el XOLN i de moment hi ha més nos que sis.

Bon cap d'any

Ja n'he posat alguns

Els més simples, el que suggereixes, i el que s'hi barreja la connectivitat amb un "tal cual". Crec que allà no cal i és que lia, de fet son coses diferents i la connectivitat hi ha de ser sempre (que funcioni). Barrejar les dues coses allà era contradictori. Ho continuarem revisant Eye-wink
http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29265/29282

Bones Eduard, Sobre els

Bones Eduard,

Sobre els permisos amb terceres parts:

Recordat que tu com a propietari d'un pis tens dret a possar aquella infraestructura en espai comú per poder accedir a un servei de telecomunicacions que la teva comunitat no esta dotada (www.boe.es/boe/dias/1998/02/28/pdfs/A07071-07074.pdf).

De forma que soposo que en Ramon es refereix en quant no tens dret "de facto", com per exemple per accedir a dominis privats o publics, on necesites un document habilitant.

Sebastián Galeano

Membre de BadalonaWireless/Guifi-Barcelonés

Petits canvis

http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29148/29209
-S'afegeix un punt sobre la finalització
-Petits canvis procurant millorar definicions sobre que es tracta d'una actualització, que inclou i no substitueix el CS, transmisions, que és un acord entre iguals que el subscriu un participant amb tots els altres... Siusplau mireu amb atenció a  veure si ara s'enten millor
-Aclariment en la llicència del text i animant a altres organitzacions a copiar-lo per fer més evident que també es proporciona com a base universalment per a altres organitzacions, és al final.
(...)
No he posat la doble llicència per afegir la GNU-FDL perquè quan l'he llegit, m'ha semblat que es refereix més aviat és específica per a documentació (manuals o similars) i aplicat a un text com aquest més aviat lia que no pas ajuda. Si voleu d'això en parlem a banda, com que és afegir més llibertat això es por fer en qualsevol moment.

Revisat el II.1

S'ha canviat el redactat del II.1 No s'ha canviat el significat, però s'ha volgut explicar més clar la diferència entre una simple actualització, o una modificació de les condicions, i explicant quan cal renovar el consentiment, i quan no.
Per dixar-ho més clar, i no confondre "actualització" com a que ens referim a un text amb compromisos diferents, ara procuro parlar de "revisio"
http://guifi.net/node/27142/revisions/view/29212/29265

Darrers canvis

Correccions menors de sintaxi
Adaptació a la LOPD
Canvis arrel dels comentaris de l'Eduard i descripció de la forma d'acreditar la titularitat

No sé que li ha pasat a la revisó perquè amb el diff surt algun paràgraf sencer que no s'ha tocat Sad

jordiclopes's picture

Enhorabona per la feinada :-)

Tot just m'he adonat d'aquest debat fa uns dies i després de llegir-ho tot (deu n'hi do) crec que l'objectiu de mantenir l'esperit dels Comuns tot concretant-los encara més, l'heu complert sobradament Smiling

 

Si li haig de posar un "però" és en el nom provisional. Entenc que se li canvia el nom de Comuns Sense fils ja que s'està anant molt més enllà amb fibra i amb el que vingui.  A mi m'agrada el "Comuns de la xarxa" pq és senzill i de fet, crec que simplement acabarem parlant dels "Comuns", com fins ara fem moltes vegades.

 

De fet seria collonut parlar amb gent de Creative Commons, com L'Ignasi Labastida per veure com ells veurien aquest "Network Commons" i si hi hauria opcions de que li donessin suport i difusió a nivell global Eye-wink

 

Arribats a aquest punt crec que els únics que tenen prou criteri per afegir o rectificar text són advocats, com els de Creative Commons per exemple. No se com ho veuríeu com a següent pas tantejar a aquesta gent o si és una flipada. A mi no em fa res explicar-li en un correu a l'Ignasi de CC.

 

SAX!

Jordi

 

Si, "passa-ho"

Ha anat bé aquest dies per fer el debat perquè algns estavem de vacances i ha anat bé de treballar-hi, ... i ja tocava. Encara falta alguna revisió més, ara ja més de sintaxi/expressions, perquè crec que ja es toquen tots els temes pendents, i quantes més millor, no estem gaire lluny de posar-lo vigent, però encara que s'hi posi, una cosa que ha de quedar cara és que s'ha de poder continuar revisant sempre que convingui i que es mantingui el sentit. De fet m'en faig creus que la revisió anterior hagi durant tant sense canvis...
És a dir, que si tens algun contacte amb algú que ens ho pot revisar i dir-hi la seva, sempre serà benvingut. Vull dir que mai es tard, això ho hem estat dient sempre, també en la èopca del "Sensefils".
Un problema que em trobo amb els juristes és que es miren més la forma que no pas el contigut. Sobre el contingut el que ens diuen que nosaltres coneixem molt millor a què ens estem referint que no pas ells. I a nosaltres ens interessa molt més el contingut que no pas la forma... Però s'ha de coinciliar tot, i la forma també és important perquè no es pugui qüestionar el significat del que representa o la seva validesa, inclosa la legal... O el que és pitjor, aprofitar alguna ambigüitat per interpretar-los en un sentit diferent al que volen expresar.
Veig que ara suggereixes un altre nom, l'afegim a les votacions?

jordiclopes's picture

Ok, els hi escric

Ok, doncs li faig un correu a l'Ignasi a veure que em diu.
Sobre els juristes penso el mateix que tu. Però malauradament ja saps que calen en aquest casos.

Pel que fa a afegir el nom, jo l'afegiria però tampoc és el més important, ni s'han de perdre masses energies amb això. Les opcions plantejades a les votacions ja l'inclouen. L'únic que crec que s'hauria d'evitar són acrònims llargs i impronunciables.
Al cap i a la fi, sempre seran "els Comuns" Eye-wink

SAX!

Passats alguns canvis

A continuació intento comentar-los. Però sobretot, ordre i anem per parts. un post repetint el text sencer quan en realitat hi ha canvis petits, pot liar més que no pas ajudar. A més quan l'he entrat a analitzar m'he adonat que per exemple fins i tot canviaven les numeracions als punts principals (repeties el IV). Ja poses una referència al co-ment, i si vols pot estar bé també discutir punts concrets allà o amb qualsevol editor online que registri canvis, però sobretot no "sapmejem" això ok? Esborraré la cita al text sencer del comentari, i deixaré la cita al co-ment, n'hi ha de sobres. En la pàgina que hi hagio un sol text, una llista amb les revisions i finalment, els comentaris, pero comentaris transaccionals i ordenats ok?
Ens basarem en un text sencer com per exemple ara, si fem canvis d'envergadura en l'estructura com respecte del CS, però aquest no és el cas.

Ara anem per parts:

Afegeixes un preàmbul, per definir el CXOLN, però alhora es defineix també en el 2.a), però amb paraules diferents, de vegades pot ser bó repetir les coses per subratllar-les... però aqui? I compte amb definir les coses diferents. el CXOLN també és un contracte....
Fas el mateix amb el principi de reciprocitat... Ara que pot ser bona idea pujar-ho al resum... però no se, sovint es critica que no tenim resum, i després ens posem a fer-lo més llargi li comencem a posar tot??? El que és bona idea és mencionar les llibertats per a la reciprocitat, però ho he posat al IX.7
També veig que redefineixes les llibertats, però per més que m'ho llegeixo, son les de sempre... No sé, si estem dient el mateix. Suposo que és més aviat una qüestió d'estil de redacció, d'això sempre n'haurem d'aprendre, però si diem el mateix, i ja era prou clar també abans, jo prefereixo la fórmula que sigui més propera al Comuns Sensefils...

En el IX (el teu VIII), veig que poses la doble (o fins i tot triple ,a afegir el programari). Es pot entendre que en una xarxa serveix per publicar continguts, i a partir d'aqui associar-los a una llicència, però el programari? Evidentment hi circula, però respecte de les xarxes, és molt més transversal... La pròpia GNU/GPL ja t'adverteix que posis l'etiqueta... Potser li fem una putada a la GNU/GPL i tot posant això, perquè no te pinta de ser gaire vàlid. Jo el consell que donaria als qui fan programari és que compleixin la GNU/GPL i ho diguin perquè sino em temo que pot ser molt difícil dir que un programa "surt" d'una xarxa pensant que això és suficient...
Afegeixo però la GNU/FDL, al final afegir un format més de copyleft no deixa de ser afegir una llibertat Eye-wink

En el XI.1, tot i que allà ja no ho veig tan clar per el tipus de text que és el CXOLN, també la GNU/FDL. El que NO faig es treure la CC, per la simple raó de que és la que hi era abans, i molt em temo que això seria un canvi. Tinc la impressió qu e vols limitar el copyleft obligant a manetnir unes parts, és tan important? Si algú ho modifica tant que per exemple es perdin les llibertats, doncs amb això ja perdrà la reciprocitat, que és el que a nosaltres ens ha de preocupar...

Tinc la impressió que li dones molta importància a passar de CC a GNU/FDL. Si el tema és aquest, et convido a parlar-ne a les llistes explicant el perquè, etc, perquè pot ser una discusió amb vida pròpia.

Sobre el nom, a veure, la votació ja va donar resultats bastant clars i rápidament es veia una tendència que fins i tot donava majoria absoluta... donem-li doncs ara un mica de temps i no ens buclem ok?

Al, ja se que a tu et bul molt el cap, i en serio que està bé, però de debò, per païr les coses s'ha d'anar per ordre, sino agafarem una indigestió Eye-wink