Arran d’un article publicat ahir a diferents mitjans online, sembla interessant fer-ne un recull dels pros i contres de l’opció Wi-Fi Intel·ligent dels telèfons mòbils, potser no n’has sentit a parlar mai d’aquesta opció, pot ben ser perquè apareixen opcions a les diferents actualitzacions que desconeixem i articles com aquests ajuden a les persones usuàries a conèixer-les i poder avaluar si els poden ser interessants.

La característica del ‘Wi-Fi Intel·ligent’ pretén millorar la connexió sense fil del dispositiu mòbil, però és realment útil? Ens interessa? Presentem, resumidament, aspectes positius i negatius del Wi-Fi Intel·ligent, així com la seva seguretat i l’impacte en la durada de la bateria i en la seva vida útil.

Què és el Wifi Intel·ligent?

El Wifi Intel·ligent és una opció que pots utilitzar a la configuració del teu telèfon mòbil que permet que s’activi i desactivi automàticament la connexió Wi-Fi en funció de la ubicació on estiguis i de la disponibilitat d’una de les xarxes conegudes, per exemple, la de casa teva i la del teu lloc de treball.

Com funciona?

Quan l’opció Wifi Intel·ligent està activada, el telèfon utilitza diferents tecnologies de localització per determinar la seva ubicació. Si es troba en un lloc on hi ha xarxes Wi-Fi conegudes, el telèfon activarà automàticament la connexió Wi-Fi, i si no hi ha xarxes conegudes a l’abast, el Wi-Fi es desactivarà per estalviar bateria.

Avantatges

• Estalvi de bateria, és un dels principals avantatges que el Wi-Fi Intel·ligent ofereix. Desactivant el Wi-Fi quan no és necessari, el telèfon redueix el consum energètic, allargant la durada de la càrrega i, a la llarga, la vida útil de la bateria.

• Connexions més segures, amb el Wifi Intel·ligent, la persona que utilitza el mòbil pot evitar connectar-se a xarxes Wi-Fi públiques no segures. Això redueix el risc d’exposició a amenaces de seguretat com el phishing o l’intercepció de dades.

• Millora de l’experiència de la persona usuària, al garantir una connexió Wi-Fi quan està disponible una xarxa coneguda, el Wifi Intel·ligent millora l’experiència perquè li permet utilitzar la connexió Wi-Fi i no utilitzar les dades mòbils al detectar-la i connectar-s’hi de forma automàtica.

Inconvenients

• Consum de dades, l’ús del Wifi Intel·ligent pot consumir dades perquè el telèfon pot estar constantment determinant la seva ubicació.

• Possible exposició a riscos de seguretat, tot i que pot ajudar a evitar connexions a xarxes Wi-Fi no segures, el Wifi Intel·ligent no és infal·lible i encara hi ha riscos associats a la connexió automàtica a xarxes desconegudes.

És segur utilitzar el Wi-Fi?

• Analitzar el risc, és important tenir en compte els possibles riscos associats amb el Wi-Fi, incloent la possibilitat d’exposició a xarxes no segures.
• Mesures de seguretat, per mitigar els riscos, la persona usuària pot optar per activar el Wi-Fi només en llocs de confiança, a això hi ajuda el Wi-Fi Intel.ligent, però convé utilitzar altres mesures de seguretat com una VPN en xarxes Wi-Fi públiques.

Impacte en el rendiment de la bateria

Desactivar el Wi-Fi quan no es necessita pot tenir un impacte positiu en el rendiment de la bateria i allargar la seva vida útil, això suposa una millora en la durada de la càrrega de la bateria, especialment en situacions on el Wi-Fi no és necessari.

Configuració

Cal activar l’Intelligent Wi-Fi i configurar-lo definint quines són per cadascú les xarxes Wi-Fi conegudes.

El Wi-Fi Intel·ligent és una característica dels telèfons mòbils, oferint avantatges com l’estalvi de bateria i una millor seguretat de la connexió. No obstant això, és important tenir en compte els possibles inconvenients i prendre mesures de seguretat addicionals per garantir una experiència d’ús òptima.

És segur utilitzar el Wi-Fi en xarxes Wi-Fi públiques?

És recomanable utilitzar mesures addicionals com una VPN en xarxes desconegudes.

Puc personalitzar la configuració del Wi-Fi Intel·ligent en el meu telèfon?

Sí, la majoria dels dispositius permeten personalitzar la configuració del Wi-Fi Intel·ligent per adaptar-lo a les xarxes conegudes de cada persona.

Hi ha alguna manera de saber quan el Wi-Fi està activat?

Els telèfons mostren la icona o notificació quan el Wi-Fi està actiu o desactivat.

Què passa si no hi ha xarxes Wi-Fi conegudes disponibles?

En aquest cas, el telèfon continuarà utilitzant la connexió de dades mòbils si està activada.

T’animes a provar-ho?

La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica és un punt de referència ineludible per al sector de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació a Barcelona. Organitzada per l’Associació Catalana d’Enginyeria de Telecomunicació i Tecnologies Digitals (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), aquest esdeveniment és una plataforma de networking per excel·lència, reuneix a professionals, empreses i institucions clau del sector TIC.

Història i significat

La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica va néixer el 1995 com un acte social que reunia els enginyers de Telecomunicació de Catalunya. Amb el temps, va evolucionar per incloure el sector de la informàtica i es va convertir en un esdeveniment referent, culminant amb el lliurament dels Premis de “La Nit”.

Els Premis Salvà i Campillo, Alan Turing, Joan Clarke i altres, reconeixen els professionals i les iniciatives més destacades del sector, donant-los visibilitat i reconeixement.

Convocatòria 29ª edició

La 29ª edició dels Premis de La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica convoca diverses categories, des del reconeixement a la personalitat destacada fins al premi al talent jove. Les candidatures es presenten segons les bases establertes, amb un jurat format per representants destacats del sector.

La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica no només és una celebració anual, sinó un testimoni de l’excel·lència i el dinamisme del sector TIC a Catalunya. A través de la seva història i els seus reconeixements, continua sent un far que guia i inspira a les futures generacions d’enginyers i professionals de la tecnologia.

En el context actual, on la tecnologia i la connectivitat juguen un paper fonamental en la vida quotidiana i el desenvolupament socioeconòmic, la sobirania tecnològica esdevé cada cop més rellevant. És essencial que les comunitats tinguin el control i la capacitat de decisió sobre les seves infraestructures de telecomunicacions per garantir l’accés equitatiu a internet, un dret humà fonamental reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, que va celebrar el 75è aniversari el 2023.

La importància de la Sobirania Tecnològica

La sobirania tecnològica fa referència a la capacitat d’una comunitat per desenvolupar, controlar i utilitzar tecnologies de manera autònoma, sense dependre d’actors externs. En el context de les infraestructures de telecomunicacions, això implica tenir control sobre la gestió i la regulació de les xarxes d’accés a internet. La importància de la sobirania tecnològica rau en diversos aspectes:

1. Garanteix la independència tecnològica

Com que tenen sobirania tecnològica, les comunitats poden reduir la seva dependència d’empreses i governs pel que fa a la infraestructura i els serveis de telecomunicacions. Això els permet protegir la seva seguretat, salvaguardar la seva privadesa i protegir la seva sobirania política i cultural.

2. Promou el desenvolupament econòmic i social

La sobirania tecnològica també impulsa el desenvolupament econòmic i social en fomentar la innovació, la creació de llocs de treball i l’accés equitatiu a les oportunitats digitals. En tenir el control sobre les seves infraestructures de telecomunicacions, les comunitats poden realitzar programes i activitats que beneficiïn tots els seus integrants, especialment aquells en àrees rurals o marginades.

3. Protegeix els drets humans

L’accés a internet s’ha convertit en un dret humà fonamental a l’era digital. La sobirania tecnològica garanteix que aquest dret sigui respectat i protegit, evitant la censura, la vigilància massiva i altres violacions de la privadesa en línia. A més, permet que les comunitats exerceixin la seva llibertat d’expressió i accedeixin a informació vital per al desenvolupament i el benestar.

La governança de les infraestructures de telecomunicacions com un bé comú

Una manera d’assolir la sobirania tecnològica és mitjançant la governança de les infraestructures de telecomunicacions gestionades com a bé comú. Això implica que les xarxes d’accés a internet siguin administrades de manera democràtica i transparent, amb la participació activa de la comunitat a la presa de decisions.

1. Participació ciutadana

La governança de les infraestructures de telecomunicacions com a bé comú permet que la comunitat participi en la planificació, el disseny i la gestió de les xarxes d’accés a internet. Això assegura que les necessitats i preocupacions de tots els sectors de la societat siguin tingudes en compte i que les decisions preses reflecteixin els interessos col·lectius.

2. Transparència i rendició de comptes

La governança democràtica garanteix la transparència en la gestió de les infraestructures de telecomunicacions, amb la divulgació oberta dinformació rellevant i mecanismes de rendició de comptes efectius. Això ajuda a prevenir la corrupció i l’abús de poder i promou la confiança i la legitimitat en el procés de presa de decisions.

3. Inclusió digital i equitat

En gestionar les infraestructures de telecomunicacions com a bé comú, es pot promoure la inclusió digital i l’equitat en l’accés a internet. Això implica garantir que totes les comunitats, independentment de la ubicació geogràfica o la situació socioeconòmica, tinguin accés a una connexió de qualitat i assequible.

En conclusió, la sobirania tecnològica i la governança de les infraestructures de telecomunicacions com a bé comú són fonamentals per garantir l’accés equitatiu a internet i protegir els drets humans a l’era digital. En el marc del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, és clau que les comunitats treballin per promoure i defensar aquests principis en l’àmbit de la tecnologia i les telecomunicacions.

Preguntes freqüents

1. Què és la sobirania tecnològica?
La sobirania tecnològica fa referència a la capacitat d’una comunitat o persona per desenvolupar, controlar i utilitzar tecnologies de manera autònoma.

2. Per què és important la governança de les infraestructures de telecomunicacions com a bé comú?
La governança democràtica de les infraestructures de telecomunicacions garanteix la participació ciutadana, la transparència i l’equitat a l’accés a internet.

3. Com poden les comunitats promoure la sobirania tecnològica?
Promovent projectes, programes i activitats que fomentin la innovació, la inclusió digital i la protecció dels drets humans en línia.

4. Quin paper té l’accés a internet al desenvolupament socioeconòmic?
L’accés a internet és fonamental per al desenvolupament socioeconòmic en facilitar el comerç, l’educació, la salut i el turisme, entre d’altres sectors.

5. Quines mesures es poden prendre per protegir la privadesa en línia?
Implementant accions que protegeixin la privadesa dels usuaris, així com promovent l’ús d’eines de xifrat i anonimat en línia.

Presentem, felicitem i agraïm en aquesta entrada el treball i la publicació de l’article de recerca, A new community business model for a free, open, and neutral network: Considering the wireless to fiber transition (FONN), els autors del qual són Aleix Llusà Serra, Francisco del Águila López, Jordi Bonet Dalmau i Xavier Moncunill-Geniz del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en el que es treballen i detallen diferents aspectes com:

Objectius del Manifest en el Context del Programari Lliure

S’exploren els objectius del manifest de FONN que s’assemblen i es relacionen amb els principis del programari lliure.

Llibertat d’Usuari: Un Paral·lel amb la Llibertat del Codi Font

Com el moviment del programari lliure promou la llibertat d’usuari per utilitzar, estudiar, modificar i distribuir el programari, FONN busca proporcionar una Internet on els usuaris tinguin la llibertat de connectar-se i accedir als continguts sense restriccions.

Cooperació en la Construcció i Manteniment de la Infraestructura: Similaritat amb la Comunitat de Desenvolupament del Programari Lliure

Així com la comunitat de desenvolupament de programari lliure treballa col·lectivament per millorar i mantenir el programari, FONN fomenta la cooperació entre els seus membres per construir i mantenir la infraestructura de la xarxa.

El paper de FONN en evitar de la Tragèdia dels Anti-comuns

S’examina com la cooperació de FONN pot contribuir a evitar la tragèdia dels anti-comuns en l’àmbit de les xarxes lliures, obertes i neutres.

Compartició de Recursos i Accés Equitatiu

FONN promou la compartició de recursos de xarxa i busca garantir que tots els usuaris tinguin accés equitatiu a la infraestructura de comunicacions, prevenint així els bloquejos i les restriccions injustes.

Col·laboració en el Desenvolupament Tecnològic

Mitjançant la col·laboració entre membres de la comunitat FONN, es pot fomentar el desenvolupament de tecnologies i solucions innovadores per millorar la infraestructura de xarxa i mitigar els possibles conflictes d’interessos.

El nou Model de negoci per a FONN i diferents Llicències de propietat

Presenta un nou model de negoci per a FONN inspirat en el programari lliure i explora diverses opcions de llicències de propietat que poden aplicar-se a la infraestructura de xarxa.

Model de negoci basat en la Sostenibilitat econòmica

El nou model de negoci de FONN s’orienta cap a la sostenibilitat econòmica, incorporant fonts de finançament diversificades com ara quotes d’afiliació, tarifes d’ús i patrocini corporatiu per garantir la viabilitat a llarg termini.

Explorar Llicències de propietat alternatives

A més dels models de propietat tradicionals, com ara la propietat compartida o la propietat col·lectiva, FONN pot explorar llicències de propietat alternatives, com ara la llicència Creative Commons, per promoure la col·laboració i la compartició.

Els rols dels Membres i el Flux econòmic

Detalla els diversos rols que poden assumir els membres de la comunitat FONN i analitza el flux econòmic associat a la construcció i manteniment de la infraestructura de xarxa.

Rols Actius i Passius dels membres

Els membres actius de la comunitat FONN poden participar en tasques com la instal·lació de nodes, la resolució de problemes tècnics i la promoció de la xarxa, mentre que els membres passius poden contribuir amb recursos financers o donar suport logístic.

Modelat dels Costos de Construcció i manteniment

Mitjançant models econòmics i d’anàlisi de costos, es pot establir una estructura de tarificació equitativa que reflecteixi els costos reals de la construcció i el manteniment de la infraestructura de xarxa, assegurant alhora la transparència i la rendibilitat.

En resum, les xarxes lliures, obertes i neutres (FONN) representen una nova forma d’abordar la connectivitat a Internet, amb un enfocament en la llibertat dels usuaris, la cooperació comunitària i la sostenibilitat econòmica. Mitjançant la implementació d’un nou model de negoci, diverses opcions de llicències de propietat i una clara definició dels rols dels membres, FONN pot contribuir a millorar la infraestructura de xarxa de manera significativa.

Què distingeix les xarxes FONN dels proveïdors d’Internet tradicionals?

Les xarxes FONN prioritzen la llibertat d’usuari, la cooperació comunitària i la sostenibilitat econòmica, en contrast amb els models propietaris dels ISP tradicionals.

Com poden els usuaris participar en la construcció de la infraestructura de FONN?

Els usuaris poden participar en la instal·lació de nodes, la resolució de problemes tècnics i la promoció de la xarxa, entre altres tasques.

Quins beneficis ofereix el model de negoci proposat per a les comunitats FONN?

El model de negoci proposat proporciona sostenibilitat econòmica, evitant el col·lapse organitzatiu i assegurant la viabilitat a llarg termini de les comunitats FONN.

Com es pot garantir la transparència en els costos de construcció i manteniment de la infraestructura de xarxa de FONN?

Mitjançant models econòmics i d’anàlisi de costos, es pot establir una estructura de tarificació equitativa que reflecteixi els costos reals de la construcció i el manteniment.

Quins són els avantatges de les xarxes FONN sobre la duplicació de la infraestructura?

Les xarxes FONN eviten la duplicació de la infraestructura, reduint els costos i els recursos necessaris per proporcionar connectivitat a Internet a les comunitats.

Les xarxes comunitàries d’Internet representen un model alternatiu i innovador per proporcionar connectivitat a les comunitats locals. Al funcionar com a béns comuns, aquestes xarxes posseeixen el potencial de transformar la manera en què les persones accedeixen i utilitzen Internet. A més, ofereixen una sèrie de beneficis tant per als individus com per a les comunitats en general, incloent-hi un accés més ampli a la informació i l’empoderament de les comunitats locals.

Què és la governança del bé comú i com s’aplica a les xarxes comunitàries d’Internet?

La governança del bé comú, com va descriure Elinor Ostrom, és un marc conceptual que destaca la importància de la gestió col·lectiva dels recursos compartits per les comunitats locals. Aquesta teoria argumenta que les comunitats poden gestionar eficaçment els seus béns comuns mitjançant institucions autònomes i pràctiques de governança adaptativa.

En el context de les xarxes comunitàries d’Internet, la governança del bé comú implica la participació activa dels membres de la comunitat en la presa de decisions i la gestió de la infraestructura de xarxa. A diferència del model tradicional de telecomunicacions, on les decisions es prenen de dalt a baix per part d’empreses o governs, les xarxes comunitàries funcionen amb principis de democràcia participativa i responsabilitat compartida.

A través de pràctiques de governança del bé comú, les xarxes comunitàries d’Internet poden assegurar una distribució equitativa dels recursos, una gestió sostenible de la infraestructura i una adaptació efectiva als canvis del context local. Això contribueix a crear xarxes més resilients i cohesionades que serveixen millor les necessitats de les comunitats locals.

Quins exemples de béns comuns hi ha en recursos que inclouen terres, aigua, aire o connectivitat a Internet?

Els exemples de béns comuns en recursos que inclouen terres, aigua, aire o connectivitat a Internet són variats i abracen diverses àrees de la vida quotidiana. Aquí en tenim alguns:

1. Aigua: Les fonts d’aigua potable són un exemple clàssic de bé comú. En moltes comunitats, els rius, els llacs i els aqüífers són compartits per diversos usuaris i es gestionen col·lectivament per garantir-ne la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom.
2. Terres de cultiu, pastures i boscos: En moltes regions, les terres són considerades comuns, ja que són utilitzades i compartides per a la producció d’aliments, la pastura del bestiar o l’aprofitament dels boscos per diverses comunitats i famílies. La gestió sostenible d’aquestes terres és crucial per al benestar continu de les comunitats.
3. Aire: Malgrat que sovint és oblidat, l’aire que respirem és un bé comú essencial. La qualitat de l’aire afecta a tothom i és responsabilitat col·lectiva de les societats assegurar-ne la neteja i la preservació per a les generacions futures.
4. Connectivitat a Internet: En l’era digital, l’accés a Internet s’ha convertit en un bé comú essencial. Les xarxes d’Internet són compartides per persones arreu del món i són essencials per a la comunicació, l’educació i l’accés a la informació. Garantir una connectivitat equitativa i accessible és fonamental per a la participació plena a la societat actual.

I, sobre, els béns comuns digitals?

Els béns comuns digitals són aquells recursos digitals que es comparteixen i gestionen col·lectivament per una comunitat en línia i juguen un paper fonamental en la creació d’un ecosistema digital més inclusiu i participatiu. Els exemples següents de plataformes i recursos proporcionen accés universal a la informació i faciliten la col·laboració i la innovació en línia. La seva preservació i protecció són essencials per garantir-ne la disponibilitat i el benefici per a tothom. Aquests béns poden incloure un àmpli conjunt de continguts i serveis accessibles a través d’Internet. Aquí tens alguns exemples de béns comuns digitals:

1. Programari de codi obert: El programari de codi obert és un exemple de béns comuns digitals. Aquests programes són desenvolupats i mantinguts per una comunitat de programadors i s’ofereixen gratuïtament per a l’ús de tothom. El codi obert fomenta la col·laboració i la transparència, permetent que els desenvolupadors contribueixin i millorin constantment el programari.
2. Recursos educatius oberts: Els recursos educatius oberts són materials d’aprenentatge, com ara llibres de text, vídeos i cursos en línia, que es publiquen sota llicències obertes perquè es puguin utilitzar, adaptar i compartir lliurement. Aquesta col·lecció de recursos educatius contribueix a democratitzar l’educació, permetent l’accés equitatiu a la informació i el coneixement.
3. Wikipedia: Wikipedia és un exemple destacat de bé comú digital. Aquesta enciclopèdia en línia és creada i mantinguda per una comunitat de editors voluntaris de tot el món. Els continguts de Wikipedia estan disponibles gratuïtament per a tothom i abasten una àmplia gamma de temes, des de ciència i història fins a cultura popular i tecnologia.
4. Plataformes de codi compartit: Plataformes com GitHub permeten als desenvolupadors compartir i col·laborar en projectes de programari de codi obert. Aquestes plataformes faciliten la col·laboració entre els membres de la comunitat i permeten el desenvolupament col·lectiu de nous programes i eines.
5. Dades obertes: Les dades obertes són conjunts de dades que es publiquen sota llicències obertes perquè es puguin utilitzar, reutilitzar i redistribuir lliurement. Aquestes dades poden provenir de fonts governamentals, institucions acadèmiques o organitzacions no lucratives i poden utilitzar-se per a fins diversos, com ara la investigació, la presa de decisions i la innovació.

Per cert, qui era Elinor Ostrom?

Elinor Ostrom va ser una economista nord-americana que va destacar pel seu treball en l’àmbit dels béns comuns i la governança. Va rebre el Premi Nobel d’Economia l’any 2009 per la seva contribució al coneixement sobre la gestió dels béns comuns.

Ostrom va dedicar la seva carrera a estudiar com les comunitats gestionen els seus recursos compartits, com ara les aigües subterrànies, els boscos i les pastures. La seva investigació va desafiar la idea convencional que els recursos comuns necessiten ser regulats per governs centrals o pel mercat. En canvi, va demostrar que les comunitats locals sovint poden gestionar els seus béns comuns de manera eficient i sostenible mitjançant acords i normes locals.

El treball d’Ostrom va posar de manifest la importància de la participació comunitària, la confiança i la cooperació en la gestió dels recursos compartits. Les seves idees han tingut un impacte durador en els camps de l’economia, la sociologia i la política ambiental i han influït en les polítiques de gestió de recursos naturals arreu del món.

El Dia Internacional de la Dona és un moment per reflexionar sobre els avenços i reptes que les dones enfronten en la societat actual, reflexió que ha de portar a l’acció i no només un dia sinó tot l’any.

Destaquem i donem visibilitat a dones que han fet contribucions significatives als drets humans i a la gestió dels béns comuns.

Rosa Parks, mare del moviment dels drets civils, va desafiar la segregació racial als Estats Units en negar-se a cedir el seu seient a un home blanc en un autobús el 1955. El seu acte de resistència va inspirar la lluita pels drets civils i va posar de manifest la importància de la desobediència civil pacífica.

Malala Yousafzai, una veu per l’educació de les nenes, activista pakistanesa pels drets a l’educació de les nenes, va sobreviure a un intent d’assassinat dels talibans el 2012. Malgrat l’adversitat, continua lluitant per garantir que totes les nenes tinguin accés a una educació de qualitat.

Vandana Shiva, defensora de la sobirania alimentària, és una científica i activista índia que ha lluitat incansablement contra les corporacions que intenten monopolitzar les llavors i els recursos naturals. Ha defensat la sobirania alimentària i la preservació de la biodiversitat.

Wangari Maathai, la dona que plantava arbres, guanyadora del Premi Nobel de la Pau, va iniciar el moviment dels Arbres de la Pau a Kenya, fomentant la plantació d’arbres com a mitjà de conservació ambiental i empoderament de les comunitats locals.

Han trencat barreres i han inspirat canvis significatius a nivell mundial, reconèixer el seu treball és fonamental per diverses raons, perquè inspiren i motiven altres a unir-se a la lluita per la justícia i la sostenibilitat, perquè posen de manifest la importància de la inclusió de les dones en la presa de decisions i perquè contribueixen a construir un món més just i equitatiu per a tothom. El seu llegat perdurarà per generacions, recordant-nos la importància de la perseverança i el coratge en la lluita per un futur més igualitari i sostenible.

I, dins de guifi.net, el reconeixement a les dones que formen part de la comunitat: Ada, Adelina, Agnès, Aida, Aina, Alejandra, Alexandra, Alexandra Maria, Amaia, Ana, Ana Maria, Andrea, Angela, Àngels, Anna, Antonia, Aurora, Begoña, Belen, Berta, Carlota, Carme, Carmen, Carmen Pilar, Cecilia, Celia, ChristieleFerna, Claudia, Claudia Milena, Concepció, Concepción, Consol, Conxita, Cristina, Dolores, Dolors, Dori, Ediavilla Maria Isabel, Elena, Elia, Elisabet, Elisenda, Encarna, Enriqueta, Esperança, Ester, Esther, Eva, Eva Maria, Evelyne, Francisca, Gabriela, Gemma, Gloria, Graciela, Inmaculada, Iolanda, Irene, Isabel, Itziar, Jaqueline, Jhoanna Joselin, Joana, Jocelyne, Jordina, Jorgina, Josefa, Josefa Lourdes, Josepa, Judit, Judith, Julia, Júlia, Juliana, Justa, Karen Agustina, Lara, Laura, Leonor, Lidia, Lluïsa, Lluisa Maria, Lourdes, Lucia, Mª Teresa, Magda, Magdalena, Maira Àngels, Maite, Mar, Maragda, Margarida, Margarita, Mari Carme, Mari Carmen, MariLuz, Maria, Maria Candela, Maria Carmen, Maria Consuelo, Maria Cruz, Maria del Carme, Maria del Carmen, Maria del Consuelo, Maria del Mar, Maria Dolores, Maria Ester, Maria Francesca, Maria Francisca, Maria Leandra, Maria Lluisa, Maria Lourdes, Maria Luisa, Maria Magdalena, Maria Merce, Maria Montserrat, Maria Pilar, Maria Sampedro, Maria Teresa, Maria Vicenta, Mariana, Maribel, Marina, Marisa, Marta, Mercè, Mercedes, Meritxell, Mireia, Miriam, Monica, Montse, Montserrat, Montserrat Adelina, Naiara, Neus, Núria, Olga, Ona, Paquita, Paula Cristina, Pelagia, Perdigues Adela, Pilar, Providencia, Pura, Purificación, Rafaela, Ramona, Raquel, Rosa, Rosa Maria, Rosaura, Roser, Rosi, Ruth, Sandra, Sandra Regina, Sara, Sarai, Selena, Silvia, Sonia, Soraya, Susana, Susanna, Sylvia, Tania, Tatiana, Teresa, Urgell, Vanessa, Vicky, Violant, Yaiza, Yesica Maria, Yolanda, …

Els canvis tecnològics, com és la transició de la xarxa de coure a la de fibra òptica, han portat a una millora significativa en les comunicacions. No obstant això, aquestes actualitzacions també han de ser acompanyades d’un respecte adequat per l’entorn i la comunitat de persones que hi viuen. Telefónica, propietària de l’obsoleta xarxa de coure per on ens arribava el telèfon i internet, ha d’assumir la seva responsabilitat de desmuntar els cables inútils i mantenir l’estètica dels pobles intacta. A Besalú, l’alcalde @lluisguino, explica el cas del carrer Abat Safont que il·lustra clarament la importància de gestionar de manera responsable aquesta transició.

Desitgem que no hagin de ser els serveis municipals dels ajuntaments els qui ho hagin de fer i qui n’és el responsable, ho faci.

El Mobile Social Congress #MSC24 és una plataforma impulsada per SETEM Catalunya @setemcat, en el marc de la campanya Electrònica Justa, que busca generar un espai de trobada, reflexió i sensibilització ciutadana entorn al consum i la producció d’aparells electrònics i tecnologies de la informació i la comunicació. Però, quins són els objectius i els beneficis del Mobile Social Congress, així com el programa i les sessions que ofereix?

Objectius del Mobile Social Congress

Promoció de la Consciència Ciutadana: El principal objectiu del MSC és generar una reflexió i consciència sobre els impactes socials i ambientals de la producció i consum d’electrònica.

Anàlisi Crítica Ecologista, Feminista i de Drets Humans: El MSC busca analitzar críticament el model de producció i consum d’electrònica des d’una perspectiva ecologista, feminista i de drets humans.

Denúncia de les Injustícies del Model Actual: S’aspira a denunciar les injustícies del model de producció i consum basat en l’extractivisme i l’externalització dels impactes socials i ambientals al Sud Global.

Destacar Projectes Innovadors: El MSC destaca projectes i iniciatives que promouen noves maneres de produir i consumir aparells electrònics, respectant els drets de les persones i el medi ambient.

Per què és necessari el Mobile Social Congress?

Impacte Ambiental i Social de l’Indústria Electrònica: L’indústria de l’electrònica requereix grans quantitats de recursos minerals, amb un impacte ambiental i social significatiu en les comunitats afectades.

Opacitat en les Cadenes de Subministrament: L’opacitat en les cadenes de subministrament globals permet a les grans marques de l’indústria vulnerar els drets laborals i les regulacions sobre salut i seguretat.

Obsolescència Programada: La pràctica de l’obsolescència programada contribueix al creixement dels residus electrònics, amb impactes desiguals entre el Nord i el Sud Global.

Privacitat i Control de Dades: L’ús d’aparells electrònics planteja interrogants sobre la privacitat i el control de dades, amb implicacions en la seguretat i la privacitat dels usuaris.

Programa i Sessions del Mobile Social Congress 2024

El MSC ofereix una sèrie de sessions i activitats que aborden temes rellevants relacionats amb la tecnologia i la justícia social. Algunes de les sessions destacades inclouen:

Debat amb Experts i Actuació Musical: Una oportunitat per debatre amb experts i gaudir de l’actuació musical del grup de punk català La Élite.

Cinefòrum i Presentació de Llibres: Sessions que exploren temes com l’impacte de l’extracció de minerals i la presentació de llibres com “Cobalt Red”.

Taula Rodona sobre Justícia Digital: Debat sobre identitat digital, credencials verificables i la necessitat d’una justícia digital equitativa.

Jocs Infantils sobre Consum Responsable: Activitats destinades a conscienciar els més joves sobre la importància del consum responsable.

La Comissió Europea, a través de @DigitalEU, ha anunciat el nou paquet #connectivity, que és una iniciativa que estableix una sèrie d’accions per impulsar la innovació, la seguretat i la resiliència de les xarxes i infraestructures digitals a tota la Unió Europea. Aquestes mesures estan destinades a donar forma a la tecnologia digital de demà, essencial per a la competitivitat futura de l’economia de la UE.

Objectius clau de la #DigitalDecade

Per garantir una transició digital exitosa, la UE ha establert objectius específics per a la #DigitalDecade:

En el món digital actual, l’accés a internet és essencial per a la vida quotidiana, des del treball i l’estudi fins a l’entreteniment i la cultura. Explorem les dades del 2023 relacionades amb les connexions de fibra òptica fins al domicili i les línies de telefonia mòbil actives a Espanya, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) del 2023, en comparació amb la població del país, segons les estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2022, que compta amb 42 milions de persones de 12 anys o més, edats a que la tendència actual demostra que poden disposar d’un dispositiu mòbil.

Fibra Òptica fins a la llar: Un accés creixent

Les dades mostren un augment significatiu en les connexions de fibra òptica fins a la llar durant el 2023. Amb un total de més de 14,8 milions de línies FTTH, és evident que aquesta tecnologia està guanyant terreny a Espanya. Això representa un increment anual considerable, amb un augment de 1,1 milions de línies respecte a l’any anterior. En part, guanya terreny per l’apagada de les centrals de línies que subministraven línies ADSL per la xarxa de coure.

Impacte a les llars

Considerant una mitjana de 2,5 persones per llar segons les estadístiques oficials de l’INE, podem calcular que aproximadament 37,2 milions de persones tenen accés a la fibra òptica fins al domicili a Espanya al 2023. Aquesta xifra ens permet entendre l’abast i l’adopció d’aquesta tecnologia al país.

Telefonia mòbil: Un mercat en constant evolució

Les línies de telefonia mòbil han registrat un creixement continu durant el 2023, arribant a prop de 60 milions de línies actives, un increment entorn al 3,2% respecte a l’any anterior. Aquest augment s’atribueix principalment a l’increment de línies M2M, connexions entre màquines i l’internet de les coses, que van assolir els 11,42 milions, representant un augment del 15,3% respecte l’any anterior.

Accés a Internet

Dels 59,56 milions de línies de telefonia mòbil actives, més de 51,57 milions tenen accés a internet. Reflecteix això una demanda creixent d’accessibilitat a internet a través de dispositius mòbils, convertint-se en eines essencials per a la comunicació i la connectivitat, no només això, sinó també un mitjà per universalitzar l’accés a Internet.

Cobertura i inclusió digital

És important destacar que malgrat aquests increments, no tot el territori espanyol gaudeix del mateix nivell de cobertura. Les àrees rurals i remotes, també zones concretes de ciutats i poblacions, tenen limitacions d’infraestructura que afecten l’accés a internet de qualitat. És aquí on les xarxes comunitàries gestionades com un bé comú juguen un paper important perquè permeten que les persones puguin promoure projectes per millorar la seva connexió.

El paper de les Xarxes Comunitàries

Les xarxes comunitàries són efectives per cobrir les mancances de cobertura en zones rurals i urbanes desafavorides i guanyar en sobirania tecnològica. Els projectes, impulsats per la comunitat, ofereixen connectivitat fiable i assequible, obren les portes a la inclusió digital i la participació ciutadana.

Sobirania en les comunicacions

A més de millorar l’accés, les xarxes comunitàries també contribueixen a la sobirania en el sector de les comunicacions. Enfront dels models tradicionals, aquestes iniciatives posseeixen un control local sobre la infraestructura, promouen la col·laboració ciutadana en la presa de decisions i gestió de les infraestructures i participen del model d’economia social.

Cap a un Futur Connectat

En resum, les dades del 2023 revelen un panorama positiu per a les connexions de fibra òptica i telefonia mòbil a Espanya. Amb un creixement constant en l’adopció de tecnologies d’internet i un reconeixement creixent de la importància de les xarxes comunitàries, estem caminant cap a un futur més connectat i inclusiu.

No esperis més per gaudir dels beneficis d’una connexió a internet de qualitat amb xarxa comunitària gestionada com un bé comú. Uneix-te al moviment. Connecta’t avui mateix!