[image:18154,right]Amb motiu de la consulta pública de la Comissió Europea sobre l'estratègia a seguir en relació amb la nova generació de xarxes d'accés (NGA) a Europa, i tenint en compte que donada nostra activitat entenem que és un assumpte del nostre interès, ens complau compartir les nostres preocupacions i suggeriments.

• Sobre qui som i què fem
• Les nostres preocupacions i les solucions que proposem
  1. Comercialització universal a preu de majorista des dels nodes de fibra (FTTN)
  2. Reconeixement explícit per a les xarxes obertes construïdes a partir d'acords d'interconnexió en el bucle d'usuari
  3. Promoure bones pràctiques des de les administracions
  4. Aclariment dels reglaments sobre l'espectre sense llicència
• Consideracions finals

Sobre qui som i què fem

Des del 2004, a guifi.net estem promovent el desplegament de xarxes de telecomunicacions basades en acords d'interconnexió entre iguals on els participants connecten el seu propi segment de xarxa amb altres.

Diem que és xarxa oberta, lliure i neutral: Oberta perquè es proporciona informació sobre com funciona i els seus components, permetent la participació de tota persona que estigui interessada, lliure perquè les condicions són les mateixes per a tots, sense que un sol propietari imposi unilateralment les seves condicions, i neutre, donat que l'acord d'interconnexió entre iguals només afecta els termes de connectivitat i no pas al contingut.

La nostra xarxa s'ha expandit principalment mitjançant l'ús de les tecnologies sense fils i a través de les eines de tot tipus que hem desenvolupat per donar suport per al desplegament d'aquest model de xarxes d'autoservei i autogestionades, on cada participant és responsable de la gestió del seu propi segment de xarxa i obert a les contribucions d'altres, aconseguint connectivitat "tal qual" amb la resta de la xarxa, però sense requerir un compromís de nivell de servei respecte de tercers. Fins ara, l'àmbit d'actuació ha estat en el que s'anomena el bucle d'usuari, en l'actualitat ofereix banda ampla a més de 5000 llars i comptabilitza més de 6000 quilòmetres de connexions. Experimentem un creixement sostingut ja que hi ha demanda de xarxa en aquest format.

Les motivacions que ens han dut a optar per aquest model són molt variades entre els quals, per exemple, però no només, la necessitat de buscar solucions on no hi han altres opcions per a l'accés a la banda ampla (sobretot a les zones rurals), entusiastes de la tecnologia, activistes de les xarxes lliures o voluntaris, petites i mitjanes empreses de serveis del territori que hi veuen una opció per a que prestin els seus serveis, petits municipis interessats en millorar la inclusió digital i professionals o empresaris que prefereixen un model en el qual puguin decidir els costos d'inversió, disminuir despeses i garantir-se els mateixos els nivells de servei i mantenint la propietat de la xarxa que és del seu interès.

Durant el juliol de 2008 hem constituït una fundació per tal de donar suport a aquestes iniciatives.

Les nostres preocupacions i les solucions que proposem

1. Comercialització universal a preu de majorista des dels nodes de fibra (FTTN).

   L'accés a internet és, en la majoria dels casos, el que motiva a les persones a tenir cura del seu propi circuit, però un cop construït el bucle, es veuen obligats a comprar-lo en el mercat minorista, encara que des d'una ubicació diferent, com si el proveïdor de serveis d'Internet encara dongués la prestació de bucle d'usuari fins a casa seva quan en realitat ja no és així, o bé fer ús d'un accés públic compartit. Això és degut a que no existeix cap oferta comercial als usuaris finals en termes de majorista des dels nodes d'accés connectats a la fibra (FTTN), ja que és un mercat adreçat únicament als operadors tradicionals o bé desconeguts per als usuaris.
   Per tant, proposem que es comercialitzin accessos a preus a l'engròs i accessible per a tothom qui ho desitgi contractar-lo des dels nodes de fibra (FTTN).

2. Reconeixement explícit.

   Des que es van liberalitzar els mercats de telecomunicacions, mai hem dubtat de la nostra legitimitat per al desenvolupament del nostre model, i tot i que que mai hem tingut cap entrebanc formal, anys després ens adonem que encara hi ha una consciència generalitzada de que les telecomunicacions encara estan fortament regulades i estàn disponibles només a aquells que reben autoritzacions administratives. A Espanya, amb la "Llei General de Telecomunicacions 32/2003", es reconeix la liberalització, però simultàniament en l'article 5.2 s'exigeix una "notificació" que es converteix en discrecional, ja que s'apliquen condicions per tal de poder fer una "notificación fehaciente" que sigui formalment acceptada, i és complex o molt difícil fer-les per als models de xarxes obertes que no tenen un propietari simple, i, al mateix temps, es requereix prèviament a l'inici de l'activitat, de manera que atorga a l'agència reguladora d'Espanya (CMT) la capacitat d'imposar sancions greus en el cas de no fer-se la notificació prèvia. Per tant això crea incertesa, confusió i és sovint aprofitat oportunísticament per aquells que promouen altres models, com ara xarxes privatives o models de franquícia, valent-se de que el procés de "notificació" és molt clar per a ells. Hi ha una referencia a la "autoprestación", que podria assimilar-se "autoservei", però és una paraula que no existeix en el diccionari castellà, i, per tant, descrit així queda ambigu i sotmès a la interpretació discrecional perquè no menciona els acords d'interconnexió entre iguals "tal qual" com s'han descrit anteriorment en la introducció.
   És una contradicció que tractant-se d'una activitat pretesament lliure, degut a no ser regulats o esmentats, això ens causi un perjudici respecte d'altres opcions degut a haver de patir aquestes incerteses en quelcom que es suposa liberalitzat.
   Proposem que es faci una referència explícita a l'autorització per al funcionament de xarxes obertes com la nostra, i que si l'organisme regulador requereix d'informació, es permeti que la pugui obtenir des dels nous canals que són possibles avui dia, com per exemple quan es subministra informació a través de la  publicació a Internet desde llocs web o fonts XML, que poden proporcionar informació gairebé en temps real i auditable.

3. Promoure bones pràctiques.

   Quan s'utilitza un espectre radioelèctric molt ocupat, no hi ha dubte que la manera més eficient de fer-ho és quan es fa conjuntament per part de tots els interessats. Això es produeix de forma natural i espontàniament en xarxes obertes que utilitzen les freqüències que no requereixen la concessió de llicències en exteriors, i és tècnicament possible que amb una mateixa xarxa física hi hagin alhora diferents xarxes lògiques.
   Tanmateix, no hi ha reglaments que, en cas de conflicte, recomanin un ús en comú i no exclusiu, o incentivin les bones pràctiques mitjançant l'adopció de noves tecnologies posades a disposició de tots. Si afegim això a les incerteses exposades en el paràgraf anterior i la inèrcia que de vegades tenen els governs per mantenir la titularitat de la gestió, en la pràctica és produeix la paradoxa que les xarxes promogudes amb diners públics o subvencionades són sovint orientades a la propietat o franquícies i sol·lapant-se amb les xarxes obertes promogudes des de la ciutadania, fins i tot de facto causen una priivatització de l'espectre sense llicència. Com que les administracions tenen avantatges significatives al gestionar els diners i gran part dels dominis públics, semblaria lògic encoratjar a la seva coexistència amb les xarxes obertes, i no pas en contra, com moltes vegades està passant en l'actualitat.
   Per això, recomanem que s'encoratji a les administracions públiques per adoptar les xarxes obertes, almenys en un nivell comparable al ja que ja ho estan fent envers a altres models de xarxa propietàries, i reconèixer el benefici de les millors pràctiques comuns d'ús d'espectre sense llicència.

4. Aclariment dels reglaments de l'espectre sense llicència

   Els equips de telecomunicacions, inclosos els sense fils, estan cada dia més a l'abast del públic en general i a gran escala. Creiem que això és molt positiu. Tanmateix, la reglamentació de les comunicacions inalàmbriques sovint és antiquat i es refereix a criteris de mesurament incomprensibles per als usuaris finals, i amb freqüència fora del context dels usos actuals generalitzats. Això també crea més inseguretat jurídica.
   Per tant, proposem que les normes han de ser aclarides, utilitzant un llenguatge comprensible per a la gent, i orientades a certificar equips d'acord amb escenaris del món real en lloc d'utilitzar la mètriques complexes que no poden ser mesurades per la gent normal. 

Creiem fermament que els models de xarxa oberta com la nostra són positius per al desenvolupament de la societat de la informació, i com es tracta de formats oberts, es converteix també en un escenari perfecte per a la igualtat d'oportunitats per a tothom i la competència en condicions justes, on empresaris poden oferir els seus serveis i obtenir-ne una recompensa segons el seu valor real i no pas de l'explotació de drets adquirits.
Permetre als usuaris l'autosuficiència i promoure les millors pràctiques mentre s'utilitza l'espectre sense llicència són signes socials de desenvolupament cívic. Malgrat la nostra modesta contribució i dimensió, no hi ha cap raó justa per impedir el normal desenvolupament del nostre model i alhora promoue altres models. Hem descrit la nostra experiència, però tenim constància que hi ha iniciatives similars arreu d'Europa.

Estem a la vostra disposició per ampliar qualsevol informació.

Salutacions cordials,

Ramon Roca
Fundació per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net