[image:473,right]Les antenes omnidireccionals són aquelles que radien la seva senyal per igual en totes direccions.
És el tipus d'antena que s'utilitza quan no se sap on estaran situades les antenes receptores, d'aquesta manera siguin on siguin rebran la mateixa senyal.
Com que han d'escampar molt més la seva energia que les antenes direccionals la distància que poden cobrir és més petita.
Les antenes omnidireccionals són les més adecuades per fer un Hot Spot. De totes maneres s'ha de mirar bé quin tipus d'antena comprem en funció de l'entorn en el que haurà de treballar.

Per llocs on totes les antenes receptores estan a una altura similar (una sala, una esplanada, camp obert...) en tindrem prou amb una antena amb molt poca obertura vertical (2º-20º), d'aquesta manera, com que escamparà menys energia verticalment guanyarem en distància. En canvi en llocs on hi ha molta diferència d'altura entre l'antena emissora i les receptores (una oficina de varies plantes, un bloc de pisos, un carrer on les cases tenen més de dos pisos, entorn urbà) ens caldrà una antena amb una obertura molt més gran (>20º), això farà que l'energia s'escamparà molt més i per tant perdrem distància de cobertura.

Una manera bastant senzilla de calcular si una antena ens és vàlida o no és utilitzant la següent fórmula:

z = r·sin(a/2)

r és la distància en metres de l'antena receptora.

a és l'angle d'obertura vertical que ens dóna el fabricant.

z és la diferència màxima d'altura a la que pot estar situada una antena receptora a la distància r.

Ho exemplificaré amb un cas real:

Tenim una antena amb una obertura vertical de 8º. El nostre node està a 15m d'alçada respecte el terra. L'antena receptora que volem calcular està a 50m de l'antena emissora.

z = 50·sin(8/2) = 3.49m

Això vol dir que la diferència d'altura màxima que hi podrà haver entre l'antena emissora i la receptora serà de 3.49m, per tant l'antena receptora haruà d'estar situada com a mínima a 11.51m i com a màxim a 18.49m d'alçada respecte el terra.

Per distàncies més petites de 20m ens podem trobar que amb aquesta fórmula no n'hi hagi prou, llavors també hem de mirar el diagrama de radiació que ens proporciona el fabricant. En el diagrama veiem quina és la potència de senyal que s'envia en cada direcció del pla vertical respecte la de la direcció principal (horitzontal). Veurem que hi han antenes que gairebé només emeten en direcció horitzontal, en canvi d'altres emeten petites intensitats a angles molt més oberts, això farà que poguem tenir antenes receptores a poca distància amb una gran diferència d'alçada (per exemple dos pisos per sota).